dimecres, 12 de desembre del 2007

Dins l'ombra molt profunda dels vells arbres

Per què anar sempre cap a l’aigua?


Per què anar sempre cap a l’aigua:

la rosa, la coloma?


El riu corre dins l’ombra:

l’aigua verge, la jove,

i la seva cintura està fermada,

els seus cabells estan nuats

amb lligams de ferro.

Ella voldria somriure,

voldria llevar els lligams de ferro,

però l’ombra és allà, d’arbres molt vells

que sembraren fa temps els deus astuts.


Per què anar sempre cap al riu?

per parlar-li de l’ombra,

per parlar-li dels arbres i dels deus,

per suplicar que ella surti de l’ombra,

que deslligui la seva cabellera

per ser tot riu sense traves:

aigua verge dels camins profunds de la terra.


Així anem sempre cap a l’aigua,

cap a la memòria del naixement i del desig,

cap a la jove dels nostre somnis

vestida només amb la seva cabellera.

Ella ve cap a nosaltres, l’aigua verge

dins els nostres somnis.

Ah, anomenar-la amiga, rosa, coloma!

Dins l’ombra molt profunda dels vells arbres

corre el riu.



Pourquoi toujours aller vers l’eau?


Pourquoi toujours aller vers l’eau:

la rose, la colombe?


Dans l’ombre court la rivière:

l’eau vierge, la jeune fille,

et sa ceinture est nouée,

ses cheveux sont noués

avec des liens de fer.

Elle voudrait sourire,

elle voudrait jeter les liens de fer,

mais l’ombre est là, de très vieux arbres

que semèrent jadis des dieux rusés.


Pourquoi aller toujours vers la rivière ?

pour lui parler de l’ombre,

pour lui parler des arbres et des dieux,

pour supplier qu’elle sorte de l’ombre,

qu’elle dénoue sa chevelure

afin d’être toute rivière sans entraves :

eau vierge des chemins profonds de la terre.


Ainsi allons-nous toujours vers l’eau,

vers la mémoire de la naissance et du désir,

vers la jeune fille dans nos songes

vêtue de sa seule chevelure.

Elle vient vers nous, l’eau vierge

dans nos songes.

Ah, la nommer amie, rose, colombe !

Dans l’ombre très profonde des vieux arbres

court la rivière.


Poema inèdit de Jean Joubert.
Traducció: Joan V. Lillo i Colomar


Revista S’Esclop

1 comentari:

Anònim ha dit...

No ho sé...però és com un llenguatge significatiu a històries viscudes,calidesa,tendresa,amor,desig amb una espurna d'esperança de recuperar algú que et penses haber perdut.


J.A.