Els que tenen cotxe són més rics i guanyen

Àfrica, els agrocombustibles
i els arbres transgènics

Els visitants del Camerun se sorprenen de veure les maltretes carreteres del país plenes de camions carregats de troncs gegantescos pertot arreu. Àfrica, avui, és un dels llocs on les multinacionals de la fusta, els agrocombustibles, l'agroquímica i els transgènics estan duent a terme una major expansió. La tala massiva dels boscos de l'Àfrica Central ja ha posat en situació crítica els pobles que vivien de la selva. Els darrers recol·lectors-caçadors de la terra, els pigmeus, s'estan quedant sense els seus recursos tradicionals per sobreviure.

Avui ja es difícil no veure que el foment dels agrocombustibles amenaça de provocar un desastre ecològic i social d'àmbit planetari. Les mesures dels països occidentals preses a favor dels combustibles d'origen agrari -que no prenen respecte a l'energia solar i altres veritablement renovables- sols es poden entendre des de la tremenda pressió que exerceixen les empreses petrolieres, les corporacions automobilístiques, les grans empreses dels «agronegocis» i les multinacionals de la biotecnologia. L'etanol i el biodièsel esdevenen l'alternativa per allargar el model (insostenible) de consum energètic durant una pila d'anys més. Res més interessa: ni el medi ambient, ni la biodiversitat, ni les poblacions rurals, ni el canvi climàtic.

George Monbiot, l'any 2004, ja va indicar que en la competició pels productes agraris entre els cotxes i les persones, no hi havia dubte de qui guanyaria: «els que tenen cotxe, per definició, són més rics que els que es troben amenaçats per la fam». L'augment dels preus dels cereals ens dóna la certesa que Monbiot l'endevinava de ple. L'entusiasme occidental cap els agrocombustibles parteix de la ferma decisió, com assenyala Monbiot, de no alterar els elevats consums energètics que provoquen el canvi climàtic. El mercat global d'agrocombustibles creixerà de 20.500 milions de dòlars el 2006 als 80.900 milions el 2016. Aquests cultius són molt exigents en fertilitzants i agroquímics. En conseqüència són molt costosos energèticament i altament contaminants. Es considera que, a l'actualitat, la principal causa de desforestació operant al planeta és l'expansió d'aquests conreus. Però el principal «horror» dels agrocombustibles és l'intent de fer-los passar com una energia verda i renovable.

En l'estratègia mundial d'expansió dels agrocombustibles l'Àfrica esdevé una peça clau. A Uganda hi ha en marxa un projecte per convertir un terç de la major selva natural del país en plantacions de canya de sucre per fer etanol. El president Yoweri Museveni dóna suport al projecte que implicarà la desforestació de 7.100 hectàrees.

Els boscos de la República Democràtica del Congo constitueixen la segona major selva tropical del planeta i una zona d'enorme biodiversitat. Dues terceres parts del bosc tropical africà es troben en aquest país devastat per la guerra. Allà, en els darrers 3 anys s'han signat contractes per talar una superfície de 21 milions d'hectàrees. D'aquí procedeix la famosa «teca» de les nostres moquetes.

Entre 1991 i 2001 la Shell Renewables (una divisió de la Shell Oil International) ha plantat a la República Democràtica del Congo 68.000 hectàrees d'eucaliptus de creixement ràpid per fer energia. Ara aquesta gran extensió ha estat comprada per una empresa canadenca que ha iniciat la construcció d'una factoria que processarà 500.000 tones anuals de biomassa. Vaja, que les «energies renovables» avancen.

Els monocultius d'arbres destinats a produir energia es troben en el seu moment àlgid. L'objectiu és aconseguir la destrucció barata de la cel·lulosa per alliberar els sucres. De moment, se segueixen dues vies: la manipulació genètica dels enzims capaços de destruir la cel·lulosa i la creació d'arbres genèticament modificats. L'aprofitament de la biomassa d'origen forestal no du camí de lligar-se a la gestió sostenible dels boscos, més aviat al contrari, l'aposta sembla que és per a la tala del bosc originari i la seva substitució per plantacions d'arbres modificats genèticament. En aquesta línia, no s'hi detecta cap consideració cap als impactes socials i ambientals de les actuacions.

Mateu Morro