diumenge, 9 de desembre de 2007

El sisè sentit ben dret...


Madona, que em mostraríeu l’esclata-sang?’

Joan Vicenç Lillo fotografia tots els colors, textures i formes dels bolets que es fan a Alaró


«El sisè sentit ben dret,
ni el cercador amb més manyes
tresca les teves muntanyes
per conquerir el teu secret.
Per trobar el millor bolet
tan sa i esplendorós,
cercant estic neguitós
perquè amb la saor més magre
sé que hi ha dins el teu agre
el bolet més saborós».

Així ho diu el glosador de Santa Margalida Mateu Matas, Xurí. I és que el bolet, com a imatge simbòlica, tant serveix per assenyalar els atributs del mascle com per alabar l’entreforc de la femella.

N’ hi ha una que diu:

«Sa madona de Son Serra
se seia damunt es banc;
mostrava s’esclata-sang
com una flor de guiterra».

Ho cantaven altres temps al llogaret de Pina. Ben segur que els bolets que es fan per aquest indret no són gaire diferents dels que creixen prop d’Alaró. Els colors, textures i formes dels bolets alaroners és el que precisament ha retratat Joan Vicenç Lillo i Colomar. Avui, fins a les deu de la nit, és el darrer dia que aquest fotògraf de natura mostra el seu treball a la sala d’exposicions de l’ajuntament d’aquest poble.

«No tots el bolets que he retratat es troben dins els límits del municipi d’Alaró. Alguns, els he trobat devers Orient, que ja està dins Bunyola, o pels Tossals Verds, possessió que es troba a la partió amb Escorca. Tanmateix, aquests llocs formen part de la contrada alaronera i sempre han tingut relació amb el meu poble. Per això mateix he volgut que aquesta exposició es digués Els bolets d’Alaró», explica Joan Vicenç.

«De bolets, n’hi ha de tota casta i mida. Fotografiant-los de prop un repara coses que mai abans no havia reparat. Saps què em digué –pregunta Joan Vicenç– una dona major que vingué a veure l’exposició? Idò que la bufa del dimoni s’assemblava a la pell del ventrell que es posa al frit de be! I no anava errada, perquè el plomissó d’aquesta bufa ben bé pareix les rugositats que fa l’estòmac del xot».

La característica dels bolets de Lillo –i aquí no s’ha d’entendre en sentit metafòric– és que han estat fotografiats en el moment de màxim esplendor.

«En algun cas hi he hagut d’anar més d’una vegada, allà on vaig trobar-ne un, de bolet, perquè el volia retratar en el moment que estava en el ple», explica Joan Vicenç.

A més a més, algunes de les fotografies tenen una història personal darrere. «Una de les fotos que més m’agrada és la d’una gírgola de garrover. Damunt el cimal d’un arbre que hi ha darrere ca nostra, hi vaig fer una barraca per als meus fills. Amb el temps, la branca es va emmalaltir a causa de la humitat, i la vaig haver de tallar. Llavors, a la ferida, a la soca, hi va sortir aquest bolet», explica Joan Vicenç. Per saber-ne altres detalls i històries, es pot consultar la pàgina http://www.amicsarbres.blogspot.com.

ANTONI MATEU. Palma.

Diari de Balears


Gràcies a tothom