diumenge, 30 de desembre de 2007

Biocombustibles: el fruit de la inconsciència


Els preus dels aliments i els agrocombustibles


El debat sobre el canvi climàtic és de cada cop més present però no s'expressa una voluntat ferma (de banda de qui ho pot fer) d'enfocar el tema en els seus aspectes ecològics i socials. Mentre s'està duent a terme una intensa discussió internacional, encara que de poques conseqüències pràctiques com ha palesat la Cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Bali (Indonèsia), no es veuen passes reals per a fer front als problemes. Hi ha una dificultat quasi religiosa, mística, per acceptar que el creixement econòmic ha de tenir límits. I mentre alguns col·lectius ja parlen del decreixement com l'única opció que pot evitar el col·lapse social i ambiental, altres s'estimen més acusar aquestes sensibilitats crítiques d'alarmistes i fer gala d'un optimisme que sembla més fruit de la inconsciència que no d'una mínima comprensió de les realitats en joc.

És clar que els problemes ambientals es poden abordar en àmbit local o personal, però es comença a admetre que hi ha una qüestió d'urgència que fa necessària una opció planetària. Hi ha analistes que han insinuat que en el futur la posició dels EUA -que mai no ha signat el Protocol de Kyoto- variarà cap a una major sintonia amb la resta de països. Però no sabem el que passarà després de Bush i mentre els EUA segueixin el camí que han seguit fins ara hi haurà poques esperances d'un acord internacional efectiu. Les solucions tendiran a cercar-se en sortides energètiques que no contenen una avaluació prèvia de les seves conseqüències ambientals i socials. Això tant es produeix en l'opció per la reactivació de l'energia nuclear com amb la potenciació dels agrocombustibles.

No valorar les conseqüències socials i ambientals d'un model no vol dir que no existeixi una planificació. No es pot dir que la introducció ràpida dels agrocombustibles en l'economia mundial sigui un fet improvisat. Es duen anys de preparació política i tecnològica de tot aquest llançament i el marc normatiu que l'ha precipitat no s'ha elaborat en dos dies. És impossible que els efectes d'aquestes mesures sobre la societat i el medi ambient no haguessin estat prevists.

Ara les conseqüències sobre la producció mundial d'aliments ja són palpables. La inestabilitat dels mercats va a cavall de l'ona expansiva de la demanda mundial ocasionada pel creixement de l'economia dels països desenvolupats i l'emergència al consum de nous països (sobretot Índia i Xina). A tot això, s'hi suma l'impacte de la implantació dels agrocombustibles. En conseqüència el fort increment de la demanda té efectes directes sobre el preu dels cereals, sobre el preu de l'alimentació animal i sobre la tassa d'inflació. L'economista Francesc Reguant citava un informe del Canadian Imperial Bank of Comerce que afirmava: «La massiva política de desviació de blat de les índies americà de la producció animal i el consum humà cap a la producció d'etanol ja ha produït enormes distorsions en els preus agraris i amenaça fins i tot amb majors distorsions si els patrons d'ús del sòl continuen canviant».


Negar efectes sobre els preus dels aliments a l'explosió dels agrocarburants és una teoria poc defensable. És el mateix USDA (Departament d'Agricultura dels EUA) que preveu que en els anys 2009 i 2010 el 30% de la producció de blat de les índies nord-americana es dedicarà a fer etanol. El tremend desajust de preus es farà a costa de la viabilitat de milers d'explotacions ramaderes, però també prest o tard l'augment dels costos de la producció càrnica es traslladarà als consumidors. L'espiral inflacionista, per tant, no du camí d'aturar-se sinó més aviat d'incrementar-se al llarg de l'any 2008.

La pressió de la demanda, forçada per les normatives estatals i comunitàries que estableixen l'obligatorietat d'arribar a un 10% d'agrocombustibles en el transport per a l'any 2020, determinarà greus impactes ecològics, sobretot a través de la desforestació i els majors costos energètics de la producció agrària industrialitzada, però també una imparable tendència alcista dels preus dels aliments. Aquesta és la perspectiva més probable a curt termini.


Cap comentari: