Ve la nit: tallades per núvols de sutze
ara es dessagnen les venes del dia.
I, tanmateix, un reflex encés,
fugint-ne entre els raigs darrers,
ens trepa la mirada, de finestra
en finestra, com una brasa.
M’he cansat de la mort.
De l’ampolla perduda en l’inquiet oceà.
Que no vull creure en taüts blancs,
ni en els llavis agres de l’aranja,
en cap rosa d’espina secreta.
Hi ha tantes ales
en les branques del sol!
Ramon Guillem
(Catarroja, 1959)
·
·
Com si la pàgina de les esqueles portés
els nostres noms i una data,
pesadament arrossego unes llàgrimes
penjades a eixugar de l’aire
perquè m’he vingut cansant dels precintes
pels ulls, les mans i la boca,
i quan s’han anat fent -paregut a com la lava va tornant-se pedra-
les crosteres habitables, he bramulat
com un ase.
Però sense aquella pau-polpa-d’aranja
que m’inoculaves a hora fixa com una medecina,
la gent, les paraules que utilitzen, i les formes de passar-se les sandàlies,
m’han nascut envirollades. Com calç difosa,
com remuc d’alba blanca, com plugim sobre marès,
com corall en l’expositor, com embarbussament a l’examen,
com gran casera de llebres, cans i homes
on jo fos l’estora plorada de fulles de pa d’or. Solament paisatge.
Emili Sánchez-Rubio
(Mallorca,1983)
·
Com si la pàgina de les esqueles portés
els nostres noms i una data,
pesadament arrossego unes llàgrimes
penjades a eixugar de l’aire
perquè m’he vingut cansant dels precintes
pels ulls, les mans i la boca,
i quan s’han anat fent -paregut a com la lava va tornant-se pedra-
les crosteres habitables, he bramulat
com un ase.
Però sense aquella pau-polpa-d’aranja
que m’inoculaves a hora fixa com una medecina,
la gent, les paraules que utilitzen, i les formes de passar-se les sandàlies,
m’han nascut envirollades. Com calç difosa,
com remuc d’alba blanca, com plugim sobre marès,
com corall en l’expositor, com embarbussament a l’examen,
com gran casera de llebres, cans i homes
on jo fos l’estora plorada de fulles de pa d’or. Solament paisatge.
Emili Sánchez-Rubio
(Mallorca,1983)
·
·
Enquesta
Se m'enrotlla un i pregunta
«Digui'm, què és el que fa un poeta tot el dia?»
i jo tinc que contestar.
Per raons de simplicitat
i perquè jo també m'ho demano de vegades
m'imagino que el paio fos una tia
i li dic a ella «Escolta, t'he estat
esperant tot lo dia!»
«Com diu?!» diu el paio
i jo n'estic fart.
«Doncs miri, intento besar la meva ràdio
perquè me l'estimo tant,
però ja sap com va, això,
doncs, torno a la cuina i em tallo un pomelo,
torno corrents a la meva ràdio,
li deixo córrer el suc al damunt
i em penso
'Més tard o més d'hora ja
obrirà la boca.'
Wolf Wondratschek
(Rudolstadt, Thüringen.1943)
Traducció de Hans-Ingo Radatz
·
·
Enquesta
Se m'enrotlla un i pregunta
«Digui'm, què és el que fa un poeta tot el dia?»
i jo tinc que contestar.
Per raons de simplicitat
i perquè jo també m'ho demano de vegades
m'imagino que el paio fos una tia
i li dic a ella «Escolta, t'he estat
esperant tot lo dia!»
«Com diu?!» diu el paio
i jo n'estic fart.
«Doncs miri, intento besar la meva ràdio
perquè me l'estimo tant,
però ja sap com va, això,
doncs, torno a la cuina i em tallo un pomelo,
torno corrents a la meva ràdio,
li deixo córrer el suc al damunt
i em penso
'Més tard o més d'hora ja
obrirà la boca.'
Wolf Wondratschek
(Rudolstadt, Thüringen.1943)
Traducció de Hans-Ingo Radatz
·
·
Ja només vull balls de saló
amb la pòstuma mala puta,
que quan em fa l’amor
em cobra el preu de la fruita.
Pomelo amb poema i maluc
del dolç desconsol del retruc
Un dia de primavera
t’explicaré a l’ascensor
que tu vas ser la primera
que em va guarir del mal d’amor.
Becari
·
·
· Fotos: · [ sji0000 ] · [ doctian ] · [ knittingskwerlgurl ] ·
· [ berniq ] · [ quarkness ] · [ olafprotze ] · [ Victor Sepulveda ] ·
·
· Fotos: · [ sji0000 ] · [ doctian ] · [ knittingskwerlgurl ] ·
· [ berniq ] · [ quarkness ] · [ olafprotze ] · [ Victor Sepulveda ] ·
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada