No és l’economia; és la humanitat, estúpid!

Canvi climàtic i expansió de les plantacions

El canvi climàtic no només és una realitat que repercuteix sobre les vides i la subsistència de milions de persones sinó que s’accelerarà si no s’instrumenten amb urgència mesures per a resoldre-ho. Els vents i temperatures extrems, inundacions, sequeres i augment del nivell de la mar resultants, afectaran a cada vegada més persones, milions de les quals es veuran obligades a emigrar i convertir-se en refugiats ambientals.

Davant tan dramàtica hipòtesi els governs s’han negat fins ara a enfocar el vertader problema, les emissions de combustibles fòssils, i han centrat la seva atenció en falses solucions barates. Moltes d’aquestes “solucions” tenen a veure amb la promoció de les plantacions d’arbres en tant que abocadors de carboni o fonts de biodiesel (palma oliera) o etanol cel·lulòsic (eucaliptus, pollancre, salze, etc.) La industria de la biotecnologia també ha contribuït a aquests plans amb la seva investigació en arbres d’enginyeria genètica capaces d’emmagatzemar més carboni (amb major contingut de lignina) o produir més etanol (major contingut de cel·lulosa).

Per contrarestar efectivament aquestes polítiques és important aprendre sobre els diferents mecanismes utilitzats per els governs per a la promoció de les plantacions d’arbres i aquells utilitzats per les poblacions i organitzacions locals per a combatre-les. Esperam que la informació oferta en aquesta edició del butlletí serveixi per aquest propòsit.

La 13ª ronda del joc del clima a Bali

El 1992 els governs varen reconèixer que el canvi climàtic era una realitat i que s’havia de fer qualque cosa i es volia evitar una gran catàstrofe. Com a resultat, signaren i ratificaren la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic. Han passat quinze anys i la Conferència de les Parts de la Convenció es reunirà per 13ª vegada a Bali, Indonèsia, entre el 3 i el 14 de desembre de 2007.

Què ha fet aquesta convenció per a contrarestar el problema i que per a trobar-ne la solució va ser creada? Han reduït les seves emissions els principals emissors? El comunicat de premsa preparat per a la ocasió per la Secretaria de la Convenció respon clarament ambdues preguntes:

“Segons informacions presentades davant la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el conjunt de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de 40 països industrialitzats va arribar al seu màxim històric el 2005, continuant amb la tendència a l’alça de l’any anterior”.

Això significa que els països que són els principals responsables de la destrucció del clima de la Terra segueixen destruint-lo. Tan mateix, una vegada més concorreran a la conferència de la Convenció sobre Canvi Climàtic i presentaran noves propostes... perquè tot segueixi igual.

Negocis: la millor forma de descriure aquest Conveni. Tot te a veure amb estalviar i fer doblers. Parafrasejant a l’expresident Clinton durant la seva campanya electoral de 1992, no és el clima: és l’economia, estúpid!

Una vegada més el comunicat de premsa de la Convenció brinda proves del que s’ha parlat abans en dir que “El Protocol de Kyoto generà un comerç internacional d’emissions que pujar a un valor de 30.000 milions el 2006. La major part del comerç d’emissions va ocórrer en el sistema de comerç d’emissions de la Unió Europea (EUETS), que el proper any estarà vinculat amb la comercialització [d’emissions de carboni] en virtut del Protocol de Kyoto. El MDL del Protocol ja està experimentant un ràpid creixement”.

És l’accés a aquests milions de dòlars, i no el clima, el que importa. Tot el temps s’estan inventant espavilats plans que s’amaguen darrera obscures sigles que el públic en general no pot desxifrar: MDL, IC, PCF i moltes altres. Ara a Bali es discutirà al voltant de dues noves sigles, RED i REDD, que signifiquen “Reducció d’emissions de la desforestació” i “Reducció d’emissions per desforestació i degradació” respectivament.

El joc de RED/REDD està per començar a Bali. Els jugadors dels governs del Sud, que estan destruint activament els boscos dels seus països i per tant alliberant enormes quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, declararan que és necessari que se’ls “compensi” per a conservar els boscos i el carboni allà emmagatzemat. Els governs del Nord, que contribueixen activament a la destrucció d’aquests mateixos boscos amb inversions i comerç, declararan la seva voluntat de pagar sempre que les seves pròpies emissions d’enormes quantitats de diòxid de carboni es “compensin” a través del comerç del carboni.

No hi ha dubte que és necessari conservar aquests boscos, però no simplement a causa de la seva capacitat d’emmagatzemar carboni. Entre altres moltes raons, perquè ajuden a regular el cicle de l’aigua i contenen la major part de la biodiversitat terrestre. Més important encara, perquè són la llar de innumerables pobles i cultures que depenen d’ells. Al respecte, els governs del Sud necessiten que se’ls recordi que la conservació dels boscos és una obligació amb els seus propis pobles i no un bé negociable en el mercat. Per la seva banda, els governs del Nord necessiten que el món sencer els recordi que les seves emissions procedents de combustibles fòssils estan destruint el clima del planeta i no poden “compensar-se” pagant per a conservar els boscos o comprant crèdits de carboni a altres països.

La pregunta és: podem esperar qualque cosa positiva de la reunió de Bali? La trista resposta és que ho dubtam molt. Per empitjorar les coses, el Banc Mundial aprofitarà aquesta oportunitat per intentar vendre el seu invent més recent, anomenat Forest Carbon Partnership Facility, mentre que intermediaris del carboni, empreses d’energí nuclear, tractants d’agrocombustibles, corporacions hidroelèctriques, firmes de biotecnologia i consultors varis, intentaran vendre les seves mercaderies i serveis en el que ha acabat per semblar més una fira que una convenció de l’ONU.

Per suposat que les ONG que participen a les reunions de Bali podran fer algun control del dany en relació a algunes de les propostes més perjudicials presentades per els governs, però la seva principal responsabilitat serà informar després al públic del que els seus governs NO estan fent per a resoldre el canvi climàtic. Són les persones, i en particular els grups més vulnerables com les dones, homes, nines i nins pobres, qui més sofriran i qui per tant necessiten estar ben informades, perquè només persones informades podran obligar als governs a actuar de veres abans que sigui massa tard. No és l’economia; és la humanitat, estúpid!

Per a més informació: