diumenge, 30 de desembre de 2007

Reflexions globals

Científics i ja no tant científics asseguren que aquesta serà la sisena extinció massiva.
Avui volia parlar d'extincions perquè he trobat una fotocòpia que em vaig fer molt interessant. Aquesta fotocòpia mostra i explica les diferents extincions al llarg dels mil·lions d'anys. Mentre escrivia me n'he anat per les branques sens adonar-me'n i he cregut que això de les extincions ho deixo per un altre dia, no sense abans expressar la meva opinió.

El que jo crec és que aquesta sisena extinció serà més aviat per una sobreexplotació del planeta i dels seus recursos, ocasionada bàsicament per una sobrepoblació humana que des de l'era industrial només ha fet que créixer, tant en poder adquisitiu, com en nivell de vida com en numero d'individus. En termes d'ecologia, podriem considerar que l'home ha sobrepassat amb escréix i des de fa molts anys, la seva capacitat de càrrega, també se sol dir que la petjada ecològica de l'espècie és massa elevada.

Capacitat de càrrega: Hi ha dos comportaments diferenciats dintre del regne animal en quant a capacitat de càrrega es refereix i que explicaré perquè s'entengui.

organismes "r"; són aquells organismes els quals sovint se'ls considera oportunistes o colonitzadors, bàsicament perquè són els primers en colonitzar terrenys altament degradats. Aquests presenten unes característiques que els permet desenvolupar les seves tasques d'una manera ràpida, abundant i força "destructora". Dic això perquè al arribar en zones degradades, s'alimenten, es reprodueixen i créixen d'una manera molt ràpida, fins assolir poblacions que acaben desequilibrant tant el medi que la resposta d'aquest provoca la mort massiva de tots els organismes. No obstant això, tenen molta capacitat per desplaçar-se a zones properes on l'hàbitat sigui idoni per ells. Tot això gràcies a les altíssimes taxes de reproducció i a la falta de mecanismes d'autorregulació, però cal tenir també en compte que també per la manca d'altres organismes que els puguin regular les poblacions (ja que, com he dit, solen operar en terrenys amb poca competència). Els organismes "r" acaben sobrepassant la capacitat de càrrega provocant així desequilibris que comporten la mort de la majoria de la població.
Evidentment, també poden persistir en zones amb més biodiversitat i en ecosistemes amb nivells tròfics més desenvolupats, si és així, aquests organismes són depredats per molts organismes de la cadena tròfica i per tant, les seves poblacions no s'arriben a "autodestruïr", tot i que cal recordar que no toleren bé la competència d'altres organismes, sobretot els "k", que solen desplaçar als "r".

Els organismes "k"; organismes que són considerats més madurs i més evolucionats. Les taxes de reproducció són molt més baixes que en els organismes "r", solen ser organismes amb molta més longevitat, molt més complexes i més grans. Les raons per les quals es consideren organismes més evolucionats és perquè són molt més competitius que els "r" però també per la capacitat que tenen per estabilitzar les seves poblacions i evitar així morts massives (una vegada assoleixen la capacitat de càrrega, mantenen constants les seves poblacions), sempre i quan no hi hagi perturbacions ( canvis en el clima etc...). Més proves de la gran evolució d'aquests organismes són les grans relacions que mantenen tant inter- com intraespecíficament (entre organismes de diferents espècies i entre organismes de la mateixa espècie), amb la conseqüent aparició d'éssers clarament "socials", alguns amb jerarquies molts marcades i d'altres únicament com a éssers gregaris o comunals (no sabía si dir comunistes), també són clares evidències evolutives l'establiment dels diferents nivells tròfics i moltíssimes més relacions complexes (mutualismes, simbiosi, comensalismes, depredació...).
En general, aquestes poblacions acostumen a créixer fins assolir la seva capacitat de càrrega, moment en que s'estabilitzen i s'arriba a un equilibri entre morts i neixements de la població. Aquesta capacitat d'equilibrar les poblacions es dóna gràcies a les complexes relacions entre organismes de les diferents i mateixes espècies, tant amb els seus depredats com amb els seus depredadors, a més de la gran quantitat de variables com poden ser l'espai-temps, així com també els diferents comportaments individuals i socials que tenen les diferents espècies, tot plegat fa disparar o minvar la mortalitat d'una comunitat.

Els organismes "k" van sorprendre per primera vegada a observadors Nord-americans i va ser llavors quan es va introduïr aquesta diferenciació dels organismes. A un parc situat als Estats Units, van observar una clara disminució de les preses dels llops però per altra banda, un augment de les poblacions dels llops. El temor dels encarregats del parc era que els llops esgotéssin les seves preses i al no disposar d'aliment, els llops també acabéssin per extingir-se. Sense haver d'actuar, el resultats van ser que les poblacions dels llops minvaren extraordinàriament i en canvi, les poblacions de les preses s'anaven recuperant lentament. Les variables anteriorment citades van provocar aquesta auto-regulació d'ambdos espècies.
D'alguna manera és una qüestió d'atzar o probabilitats. Tot i ser més llops, molts morien de gana perquè no trobaven les preses.

Homo sapiens: En teoria l'home forma part dels "k" però el que ha fet ha estat, entre altres coses, eliminar molts dels mecanismes que regulen la població de la majoria dels "k". D'alguna manera podriem dir que l'home ha nascut per comportar-se com un "k" però ha anat adquirint un comportament més propi d'un organisme "r".
Històricament, l'home ha tingut sempre comportaments típics de "k" en èpoques d'expansió però també èpoques de declivi. Les èpoques de declivi han estat en molts casos èpoques de malalties, fam i guerres que han resultat amb altes mortalitats. Des d'un bon principi, aquestes èpoques negres tenien com a resultat final una regulació de les poblacions. En general, aquestes poblacions oscilaven però a llarg plaç tendien a quedar estables.
Amb l'aparició de l'agricultura, el neolític i el desenvolupament de les eines i diferents tècniques, fonamentades bàsicament per principis funcionals de la natura, l'home té la capacitat de controlar certes variables que sobint eren les precursores o si més no, prenien certa importància en el desenvolupament de les grans catàstrofes i mortalitats a la societat. Amb l'agricultura deixa d'existir la alta dependència amb el món silvestre i per tant, l'home deixa de ser un competidor més a la selva. Amb les eines, s'optimitzen els rendiments, entre d'altres. El resultat de tot plegat fou la possibilitat d'augmentar la capacitat de càrrega del medi i per tant, l'home podia tenir poblaciones més elevades.
No obstant això, l'home no tenia el domini total. Les grans sequeres, plagues i les variacions climàtiques retornaven les poblacions humanes a nivells inicials. El sistema humà era tant dependent del sistema natural que una variació d'aquest generava de nou la catàstrofe.
En tot moment, l'home ha intentat controlar al màxim aquestes variables i fer un sistema cada vegada menys dependent de la inestabilitat que ofereix un sistema natural. Prova d'això en són el descobriment dels regadius o el guaret i seguidament moltíssims més avenços. La realitat és que, tot i l'establiment d'un sistema més artificialitzat, aquest també era altament dependent del sistema natural.
Els contactes amb les civilitzacions ens permetien ser éssers més socials, unificar avenços i per mitjà del comerç, intentar paliar i solucionar les èpoques negres. No obstant això, les civilitzacions entraven en clares competències resultat de les quals foren les diferents guerres que actualment perduren, sobretot pels temes petrolífers.
Molt sobint les guerres eren la solució a la crisi. Les colonitzacions de les Amèriques teníen com a principal objectiu ser més poderosos, tenir més poder adquisitiu i per tant,compensar èpoques negres, però també permetíen continuar tenint més comoditats, invertir en millorar el nivell de vida o tenir la capacitat d'intercanviar bens i mercaderies amb altres països. No obstant això, el sistema també es veia influenciat pels factors naturals; Les grans pestes, les epidèmies, les sequeres, les riades, les glaciacions, tots ells no podien ser controlats pels humans i continuaven tenint un paper important en la regulació de les poblacions...

Amb el transcurs dels segles, l'home ha anat manipulant certs paràmetres (no dic controlar, perquè gairebé mai ha estat així) per tal d'evitar els temuts episodis negres, moltes vegades no ho ha aconseguit, d'altres vegades s'ha valgut de la conquesta d'altres civilitzacions per no sortir-ne tant malparat, hi ha hagut de tot... Però, i després del mal temps? Bona cara. Lluny de prendre consciència de la necessitat de mantenir cert marge, l'home ha aprofitat aquestes èpoques per créixer, millorar el seu nivell de vida i incorporar luxes i comoditats...

A dia d'avui i en poquíssims anys, l'home va iniciar un nou mode de vida, la revolució industrial i el capitalisme. El capitalisme obliga a l'ésser humà a estar continuadament creixent. És bona notícia, i en Zapatero prou ho demostra que en 10 anys Espanya dupliqui la població; perquè significarà que el sistema no s'enfonsarà i significarà que l'episodi negre no succeïrà almenys en 10 anys.
El capitalisme té la mateixa mentalitat que un animal "r", créixer i créixer. La diferència és que un animal "r" no té consciència per pensar que si continua creixent, el sistema mateix l'aturarà o com és el cas, pràcticament l'eliminarà. Els homes tenim consciència però estem tant immersos al sistema que no en som conscients, igual que els "r", igual que diminuts animals.

La societat occidental és molt conscient que a occident existeix una jerarquització, unes desigualtats. El que crec que occident no sap és que les diferents classes i les desigualtats són molt més clares entre països que no dintre d'un mateix païs però sobretot, entre diferents regions del planeta, aquest aspecte no es posa tant en evidència perquè compromet el nivell de vida de tots.

Hem destinat molts esforços en construïr una societat més igualitària, hem aconseguit que ho sigui més però no hem solucionat encara el problema. La solució a les desigualtats a occident ha estat globalitzar-la, d'aquesta manera la gent no és conscient de res. Si es globalitza un problema, l'individu no el percep perquè aquest únicament és capaç de percebre'l a curta distància, a quatre carrers més avall de casa seu i com a màxim, a un radi de 20 pobles o ciutats.
D'alguna manera això sería com si haguéssis de dir les espècies que hi ha en un bosc. Si t'el mires molt d'aprop probablement només veuràs roures, si tens la sort d'observar-lo dalt d'un helicòpter,veuras que no només hi ha roures sinó que també està plagat de pins. Si veiéssim el món des de dalt, probablement veuriem que està molt pitjor del que ho estava fins fa poc.

Globalitzant la desigualtat aconseguim que els d'occident siguem tots nosaltres iguals (que tampoc és així, segurament perquè molts necessiten ser més i perquè hi ha un subsistema que provoca desigualtats entre els occidentals), també aconsegueix que els de països tercers siguin iguals (igual de pobres), però el resultat final és que la població humana del planeta és extraordinàriament desigual.

El capitalisme i l'era industrial també han anat acompanyats d'increïbles creixements demogràfics. Aquests augments demogràfics estan àmpliament correlacionats amb els impactes generats al planeta per l'home. En aquest sentit també hem globalitzat el problema.
Globalitzar els impactes ha significat desplaçar els problemes a les classes baixes, als països tercers.
Per posar un exemple, Espanya és una voraç consumidora de fusta. Per sort, ha aconseguit legislar les activitats en alguns espais, en algunes zones les ha restringit i en d'altres en són prohibides. Ha pres certa consciència (tot i les marranades que encara corren) que cal conservar l'espai, però per desgràcia sembla que només cal conservar-lo a casa nostre, perquè continua consumint la mateixa fusta i fins i tot més. El fet no és que consumir fusta hagi de ser un delicte, de fet, la fusta és un recurs natural, renovable i dels millors recursos que hi ha, el problema és que si volem consumir-la sosteniblement, cal conservar a casa però també conservar a l'Amazones,per posar un exemple.
Evidentment cal consumir fusta perquè la necessitem, però per evitar tot el que està passant, la solució no és il·legalitzar la tala a casa nostre i alhora continuar amb la nostra vida de sempre. Una realitat és deixar de ser tant consumistes. L'altre realitat és que per una població com la d'Espanya calen força Espanyes forestals per extreure sosteniblement la fusta però ningú vol sentir-ne a parlar d'això perquè si toquéssim el creixement demogràfic esquitllariem i enfonsariem el sistema capitalista. En el cas de fusta, també pots exigir el segell FSC (cap més, ni la imitació Brasilera ni cap altre pot substituïr el FSC).

El que està clar és que continuem sent dependents del medi natural.
Actualment els impactes són globals, o sigui, que el problema és global. Si continuem a aquest ritme els impactes seran prou greus com per desencadenar una catàstrofe però aquesta vegada serà global (perquè ho hem globalitzat tot). El desencadenant serà global i la perturbació serà també a escala global, segurament a alguns llocs més que d'altres o en d'altres fins i tot es parla que seran millores. La Tatcher (que va donant discursets sobre el canvi climàtic) i molts més defensors d'aquest sistema globalitzat, no només han globalitzat l'economia, sinó que també:

·Han aconseguit arruïnar la població i la vida rural al nostre païs, poc competent ja davant les multinacionals que operen en països tercers i per culpa d'uns preus i mercats globals.
·Han aconseguit que occident no sàpiga el gran impacte que crea amb el seu gran consum, perquè la majoria del que consumeix prové de fora i de països tercers i per tant, els impactes es restringeixen a països tercers sense que nosaltres els poguem apreciar.
·Aconseguiran globalitzar els problemes mediambientals: el canvi climàtic.
·Aconseguiran noves guerres mundials, entre els països occidentals i els que volen viure com els d'occident per deixar de ser la zona baixa del planeta.
·Aconsegueixen fer més rics els més grans.
·Aconsegueixen fer més grans als que exploten indiscriminadament, tant a les poblacions com al medi ambient, enfront dels que exploten en països amb legislacions restrictives, condemnant aquests segons indirectament a la desaparició.

D'alguna manera, el canvi climàtic podria ser el nou problema mediambiental a escala global. Feia gràcia veure com diferents científics proposaven solucions, n'hi havia que deien de construïr arbres artificials, d'altres d'abocar tonelades de sofre a l'atmosfera... Segurament la ciència del clima és la més complexa que existeix, amb prou feines es coneixen la meitat de mecanismes que la regeixen i, per tant, crec que està fora de l'abast de l'ésser humà controlar-la.

Senyora Tatcher i companyia, polítics capitalistes, no volieu globalitzar el món? Doncs aconseguireu globalitzar els problemes, els fareu infinitament més grans, i l'home no és infintament poderós.