Canvi climàtic: dubtes interessats

El canvi climàtic té a veure amb els arbres. Els canvis en la nostra vida quotidiana, a escala individual o col·lectiva hauran de ser molt importants i decisius a partir d’ara. El repte és impressionant. El futur és incert, però no tant com per no creure en el consens d’una àmplia representació de científics de tot el món. A Amics Arbres haurem de parlar-ne més vegades, perquè en aquesta cruïlla, en aquest atzucac el millor camí possible passa per establir una aliança amb la natura, també amb els boscos, amb els arbres i amb nosaltres mateixos. El camí de sortida, si és que n’hi ha i hi som a temps, pot veure’s obstaculitzat per interessos mesquins i irresponsables. Aquest article d’en Guillem Frontera parla precisament d’aquesta dificultat intencionada. Per això crec interessant la seva divulgació. Gràcies.

L'edat d'or dels sicaris

El gènere humà produeix regularment un tipus d’optimista que fa descansar totes les seves previsions meravelloses de futur en els avanços de la tècnica. Si féssiu un inventari de les coses que la ciència i la tècnica havien d’adobar en qüestió de pocs anys, tendríeu veritablement bastit el projecte del paradís. Després, quan falla alguna cosa, l’optimista ja pensa en una altra innovació, per exemple t’agafaran en pes, et ficaran en un satèl·lit -«Els satèl·lits? D’aquí a no res n’agafarem com qui agafa un taxi»-, et duran a fer un parell de voltes per allà dalt i te tornaran curat de sigui quina sigui la malaltia que pateixis. Un altre dia, en lloc del satèl·lit i les altures, et vol enviar a les simes oceàniques, on ha llegit a una revista tipus Muy interesante que la natura guarda unes propietats a les quals ja al·ludia la Bíblia. Bé, amb aquestes persones s’ha de tenir molta paciència. Fins i tot diria que és millor evitar-les, per més que la caritat ens aconselli el contrari. Encara n’hi ha unes altres que hem d’escoltar amb més atenció, perquè preveuen els miracles en un desenvolupament més pausat. Internet havia de canviar el món en molts de sentits. Entre altres coses, l’accés a la informació donaria eines als pobles i a les persones per assolir els drets humans en cada una de les seves variants i apartats. Aquests apòstols d’internet, més moguts pel desig que no pel càlcul, vaticinaven a curt i a mitjà termini una veritable revolució, la revolució de la informació. Si els deies que la gran eina de divulgació que és internet tant podia difondre informació de bona qualitat com podia contaminar el coneixement amb dades falses i amb mitges veritats, deien és clar, això ha passat sempre, però no estaven disposats a donar-hi més importància. Ara, aquelles tímides objeccions que ens atrevíem a proposar a l’atenció dels apòstols, ja són fets inqüestionables i d'un gruix inabastable. L'American Enterprise Institute, per exemple, ja ha rebut més d'1,6 milions de dòlars per destinar als científics i als economistes disposats a afeblir la percepció que tenim del canvi climàtic. S’ofereixen 10.000 dòlars, més despeses, a canvi d'articles que ens convidin a dubtar de l’escalfament del planeta i dels seus efectes, ja que preocupa el ram de les petrolieres que l’estudi encarregat per l'ONU, que arriba a conclusions demolidores, pugui despertar la consciència cívica i ser tengut en consideració per programes polítics amb possibilitats d’èxit. De científics més sensibles al pare dòlar que no a la pròpia ciència, sempre n’hi ha hagut. Però és possible que ara aquesta casta de sicaris bords visquin una edat d’or. Els seus productes ja han començat a envair internet i a filtrar-se en els nostres correus electrònics. A l'AEI saben que el món és ple de persones particularment interessades a dificultar la divulgació d’una realitat que pot anar de dolenta a catastròfica. I a tenir elements en què sustentar els seus dubtes interessats.

Guillem Frontera. Escriptor.

Diari de Balears