Sibthorphia, dedicada al botànic Sibthorp. Africana, Linné cregué erròniament que aquest endemisme de les Balears, també es trobava a l'Àfrica. És abundant per tota la Serra de Tramuntana i per les muntanyes d'Artà, fins als cims més alts. Estén les seves fulles peludes puntejades de floretes grogues per les encletxes de les penyes, cocons, parets, síuies i altres llocs humits. A pesar de la seva abundància no té nom vulgar. (F.Bonafé Flora de Mallorca. Tom IV pag. 127).
Entrades
5 comentaris:
Hola amic Joan, penso que estaria bo que en les fotos de plantes hi hagués quelcom que ens servís de referència per a saber-ne la mida.
La Sibthorphia africana quina mida fa?
Trobo que s’assembla a la picardia o barba d’ermità. ( Cymbalaria aequitriloba ), ( Cymbalaria muralis )
Si no te nom potser li podríem dir picardia groga o picardia de muntanya o també barba de follet o barba de barruguet o barba de nanet o barba de boiet ... ( gent menuda de balears ).
Al capdavall si algú va donar-li el nom científic també podem donar-li un nom popular.
;-)
Amic Guillem, segons Bonafè: Planta perenne, peluda en totes ses parts, molt fràgil i trencadissa. Tiges fins a 40 cm. filiformes, postrades, difuses, radicants. Fulles de 8-15 mm., alternes, reniformes o orbiculars, cordiformes a la base, amb 7-9 lòbuls obtusos; pecíol 5-25 mm. Flors petites, grogues, axil·lars, solitàries, rarament geminades; pedicels 8-20 mm., enrevoltillats a la fructificació. Calze 5-fid. Corol·la 4-7 mm., subrotàcia, partida en 5-4 lacínies iguals. Estams 4-5. Estigma capitat. Càpsula subglobulosa, membranosa, bilocuar, comprimida lateralment, bivalva, pilosa a l'àpex i coberta pel calze persistent. Floració: abril-maig.
Forma gespes en les petites cavitats de les roques, al peu dels cingles i penyes, a les balmes i als talussos. Viu a llocs ombrívols, però generalment secs. Es troba des de ran de mar fins als 1.400m. No pateix amenaces destacables. No gaudeix de protecció legal específica.
Present a Mallorca, Men., Eiv. Cabrera.
Amic Francesc, fa pocs anys, al voltant dels vuitanta del segle XX es va descobrir a la Serra de Tramuntana de Menorca una mena d'amfibi que se'l va batiar com Alytes muletensis, el ferreret. Abans de tenir nom científic ja el tenia popular, els pagesos el coneixien, els científics encara no. Es diu ferreret perquè entre les encletxes de les pedres de certs torrents fa un sò com el d'un ferrer amb un martell sobre una minúscula encruia. El sents a un lloc i és a un altra.
Cal, al meu entendre ser molt prudents a l'hora de batiar i el nom si li ve donat serà per la gent que se li aproximarà i en farà ús si és que en té, vull dir que el nom popular li hauria de venir del sò, de la paraula no escrita. És la meva modesta opinió respectant la teva. Una abraçada a tots dos. JV.
Joan,
Molt d’acord amb tot això que dius.
Per això mateix deia jo dels possibles noms que se li podria dir.
Tu, igual que d’altres, t’has aproximat a la ‘Sibthorphia africana’ i n’has fet un ús: l’has contemplat, l’has fotografiat i l’has exposat i explicat a ‘Amics arbres · Arbres amics’ i ara tots els que ho miren i mirem també en fem una mena d’ús.
Tu i nosaltres, els que fem i els que miren aquest web també som gent.
I aquesta broma, o seriositat, de suggerir uns noms, també ho feia en veu alta tot mirant la seva imatge.
Està clar que esdevindria un nom comú si la gent en fes un ús més o menys generalitzat i continuat
Al capdavall totes les coses han tingut una primera vegada, els noms també.
I ara, tot llegint la teva resposta i mirant la teva cara, he pensat i m’he dit en veu alta que un nom escaient també podria ser: ‘Barba de Joan Vicenç’.
Salut.
Hola, en Joan s'ha errat i volia dir que el ferreret es va trobar a la serra de tramuntana de mallorca.
Salut!
Rafel
Publica un comentari a l'entrada