divendres, 17 de novembre del 2006

El codonyer, un fruiter bandejat


Els arbres d’Alaró

El codonyer
(Cydonia oblonga)


Albert Camus, l’escriptor francès nascut a Algèria, conta a un dels seus llibres com esclafa unes llavors de llentiscle i tanca els ulls ensumant-les amb la flaire de la nostra mar mediterrània. Agafau un codony de l’arbre, tancau els ulls i ensumau-lo: qualque raó deu tenir per donar-nos un instant tan agradable. És un petit moment que no s’assemblarà a cap altra. La nostra infància, la dels que avui som al voltant dels cinquanta, era rica en aquests matisos, naturals, senzills, sense anar a cercar. Esdevenien perquè hi havia codonys a l’abast de la mà, o passava que eren valorats, apreciats per això, per la seva olor, senzillament. Com qui roba un petit tresor descobert qualcú els podia amagar entre els llençols i la roba per, en honor a Afrodita, rememorar l’instant viscut abans, ara però al moment d’estimar o de somiar. També era apreciat per el producte final que n’extreien una vegada acomplert el ritual de transformació de cru en elaborat.

Els codonyers són molt bells quan estan florits, per tant és un arbre que també es podria emprar per embellir els nostres carrers i jardins. Resistent a la sequera i al fred, els seus fruits, però, són molt vulnerables als atacs de certs insectes i fongs. Una solució a poder aplicar quan es tracta de pocs arbres, és cobrir cada fruit amb una bossa quan és verd, però ja gros. Una altra seria recuperar les varietats antigues que trobam bandejades per voreres de xaragalls i torrents. Sembrant les llavors i fent una bona tria podríem també recuperar les races antigues que, si bé els fruits no són ni la meitat de grossos, seran segurament més olorosos i resistents.

Els orígens genètics del codonyer cal anar a cercar-los on sembla que s’ubicava l’antic paradís que es va perdre a causa d’una poma, o era un codony? A l’antiga Babilònia ja es cultivava fa més de 6.000 anys. Els grecs i més tard els romans relacionaven aquesta fruita amb l’amor i la felicitat i la consagraven a Afrodita. Quan a l’origen etimològic del seu nom científic i segurament vulgar, prové del nom d’una ciutat de l’illa de Creta, Cidònia, en llatí Cydon.

Passem però a la part pràctica, la culinària. Quan al codonyat, transcric una recepta que, amb més o manco variacions, és la que a casa nostra hem fet servir:

Codonyat:

Netejam els codonys, els pelam i extrèiem el cor i pinyols. Preparem els cors i pells i els posam lligats en un drap gasa per després col·locar-los dins l’olla on bullirem els codonys amb sucre. Agafam els codonys pelats, tallats o esqueixats a trossos i els posam en una cassola coberts d’aigua. Els fem arrencar el bull. Després els escorrem i els pesam. Per cada quilo de codony hi afegim 250 g. de poma cuita que hauríem de tenir preparada a part. El fet de barrejar el codony amb la poma és perquè el codonyat prengui consistència. Pesam després la barreja obtinguda (codony i poma), afegim igual quantitat de sucre i ho posam al foc. En el mateix moment hi afegim canyella, unes pells de llimona, un tassonet de conyac (optatiu) i un drap amb els cors i pells lligats a dins. Deixam coure unes dues o tres hores, fins que quedi ben espès, remenam sovint perquè no s’enganxi. Abans no es refredi del tot es col·loca en motlles perquè agafi la forma de barra que coneixem. Val a dir que aquesta recepta té moltes variacions, per exemple n'hi ha que no empren aigua o que sempre mesclen les pells, els cors, la canyella i tres claus en el mateix pedaç gasa. Què millor que fer-ne unes quantes proves!

Com que som un gran defensor dels galliners familiars vos transcriuré una recepta per cuinar pollastre amb codonys:

Ingredients:
1 pollastre de 1Kg i mig.
1 Kg de codonys.
3 cebes.
Mig tassó d’oli.
1 cullereta de pebre bord.
1 brotet de coriandre.
llorer, safrà, sal i pebre bo al gust
Mig litre d’aigua.

Netejam el pollastre, el tallam, fregam de sal i pebre bo. En un cassola hi posam l’aigua, el pollastre, les cebes trossejades, l’oli i les herbes aromàtiques, ho deixam coure tot uns 20 minuts a foc mitjà.
Netejam els codonys i, sense pelar, es trossegen llevant-los els cors. Els doram amb oli.
En una greixonera de fang hi posam el pollastre una vegada cuit amb tots els seus ingredients, hi incorporam en aquest moment els codonys.
Posam la resta de l brou de la cocció a la greixonera i ho cobrirem amb paper d’alumini foradat.
Fornejam uns 30 minuts a 170 graus.

Quan a les seves propietats medicinals, el pare Bonafè a la Flora de Mallorca ens diu: “Les llavors són calmants i emol·lients. La popa és astringent, antidiarreica, cura la ronquera i les afeccions de les vies respiratòries. El mucílag de les llavors s’empra contra les cremadures, sedes, talls de la pell i inflamacions oculars.”.

Aplecs sobre el codonyer

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 17 de novembre de 2006.

3 comentaris:

Dalva M. Ferreira ha dit...

Em português ele é chamado de "marmelo", e o doce é a "marmelada". Também usamos a palavra marmelada para dizer que houve injustiça, por exemplo numa prova, num concurso, num teste, onde se revela a resposta para alguém antes do final: houve marmelada!!!

Anònim ha dit...

Tenim a l'hort de la familia a Valldemossa un arbre que fa una varietat de codony de forma regular ovalada, diferent de la Cydolia Oblonga que es mès disforge, podriem saber si es tracte d'una subspècie i com es denomina?. Col.loquialment a la familia denominan al Cydonia Oblonga codony i a l'altre cidonia.

Rafel Mas ha dit...

Anònim de Valldemossa:
Podria ser que tengueu un codony de portugal o GAMBOA? mira les fotos al següent enllaç.
SAluT!
http://amicsarbres.blogspot.com/2009/04/larbre-de-gamboas-la-fi.html