dimecres, 2 de març de 2016

Amurgonament aeri de dos bordalls de magraner previament empeltats

En poc més d'un any, amb un empelt i un amurgonament posterior,  obtindrem dos magraners de fruits excel.lents.

El passat dia 17 de juny de 2015, a punt de començar l'estiu, al meu jardiner Llorenç i a mi se'ns va ocórrer empeltar dos bordalls de magraner amb pues de magraner de bona qualitat pel sistema de Corona davall bossa de plàstic. En Llorenç va empeltar un bordall posant-li dues pues i jo vaig fer el mateix amb l'altre bordall.

L'empelt va ser un èxit rotund.

Va quedar demostrat el que jo ja havia experimentat vint anys enrera: el magraner prefereix ser empeltat estant en plena vegetació, és a dir, amb pues amb fulles, des de finals de primavera fins a mitjan estiu, sempre davall bossa de plàstic com si fos un mini-hivernacle, per a evitar que les estaques s'assequin mentre es van aferrant. S'ha de protegir l'empelt del sol directe amb qualque sistema que li doni ombra durant uns 15 dies, moment en que es retira la bossa de plàstic.

Ahir varem fer dos amurgonaments aeris als bordalls empeltats. Si tot va bé dins de 2 o 3 mesos hauran tret arrels i llavors els separarem de la planta mare i els sembrarem dins un cossiol. Així, a finals de la tardor, ja els podrem sembrar al seu lloc definitiu, un a la fantàstica finca den Llorenç, anomenada Sa Barraca Blanca i l'altre al meu hort.

Per a que vegeu tot el procés vaig gravar aquest video de l'amurgonament aeri que va fer en Llorenç. En realitat són tres videos units amb un programa d'edició. Devers els 11 minuts i 32 segons la pantalla es queda en negre, però tot d'una  s'inicia el tercer i últim video.

L'amurgonament comença amb la retirada d'un anell d'escorça, rascant be el cambium per a evitar que es formi una nova escorça, obligant així a l'amurgonament a emetre arrels pròpies. Seguidament es ferma una bossa de plàstic per davall l'anell, s'emplena amb terra vegetal humida, esfagne, fibra de coco, etc.., es ferma la bossa per la part de dalt i s'envolta amb una corda o ràfia estrenyent fort per a que  la terra humida contacti bé amb la ferida de l'amurgonament. Finalment es cobreix amb paper d'alumini o de diari per a aillar-lo de la llum. Esper que us agradi. Disculpau la mala qualitat del video.

En uns mesos, si tot va bé, veurem les noves arrels transparentant-se a través de la bossa de plàstic. En només 17 mesos haurem obtingut dos magraners de bona qualitat del que només eren dos bordalls. Us mantendré informats.


1 comentari:

ANNA ha dit...

A mi m.agrada molt la natura I els arbres.
anna-historias.blogspot.com .

Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies