dijous, 19 d’abril de 2007

Un pronòstic: "No hi ha temps que no torn"

TORNEN ELS "PARENÒSTICS" A LES ILLES BALEARS

Climent Picornell

Vaig confegir, amb un parells d'apunts que tenia i un poc de recerca pel web, Wikipèdia sobretot, un petit apunt sobre els nous "parenòstics" que han aparegut fa poc a les illes Balears.

El parenòstic era una obra imprescindible, fins fa pocs anys, a la pagesia mallorquina, i a moltes llars ciutadanes de Mallorca. Aquesta paraula, "parenòstic", autèntica joia filològica, fa referència a un almanac que pronostica el temps al llarg de l'any: les pluges, les glaçades, les calors. Indica les bones èpoques per sembrar i collir. També és un santoral. A les illes Balears i Pitiüses han estat molt populars Els parenòstics, però, sembla que no passen de moda: actualment a les Illes se'n publiquen diversos d'aquests almanacs, alguns d'ells al Pla de Mallorca, que ens situen, probablement, com la comunitat capdavantera en l'edició d'aquest tipus de calendaris. La seva consulta és fonamental a l'hora de planificar les matances, fer els empelts dels arbres o tallar la llenya, i fins i tot, per saber d'antuvi quins seran els dies amb conflictes.

Origen dels Parenòstics

En definitiva, un almanac o parenòstic és una publicació anual que conté informació tabulada d'alguns temes determinats, ordenats en un calendari. S'hi poden trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, diades de les festes populars, santorals, mercats i fires, remeis casolans... Ptolomeu d'Alexandria, en el segle I després de Crist escrigué una obra, Parapegma, en la qual presentava el clima i les estacions com a resultat de les diferents positures dels astres, per tant, per ell, la predicció del temps era considerada una divisió de l'Astronomia. A Occident, en el decurs dels segles, àrabs, jueus i conversos importaren, elaboraren i adaptaren aquestes taules, antecedents dels calendaris actuals i que inicialment, a més dels pronòstics, solien incloure alguns consells de moral o d'higiene. La invenció de la impremta i l'aparició de la premsa tipogràfica va possibilitar una molt millor difusió dels calendaris, amb una progressiva acceptació i interès d'un públic de cada vegada més nombrós. El caràcter sintetitzat de les informacions i, fonamentalment, la naturalesa astrològica i astronòmica dels continguts converteixen els almanacs en publicacions privilegiades i molt populars, amb una important difusió entre les diferents classes socials. Almanacs o calendaris, són considerats, en l'àmbit de la literatura popular, com a literatura de fil o cordell. Una definició que no té res de pejorativa i que es deu a la manera com era feta la propaganda i venda d'aquestes publicacions, que es penjaven amb un fil a les vidrieres de les llibreries o botigues, i així hi romanien també, un pic entraven a les cases. Un costum que encara continua ben viu a molts d'indrets del món. Es podrien classificar els almanacs en dos grups: per una banda els de petit format, dirigits a les poblacions rurals o dels voltants de les ciutats, i per l'altra els que tenen un major nombre de pàgines, fins i tot com si fossin llibres, en forma de volums destinats a un públic més burgès i informat.

El mot Almanac prové de l'àrab al-manâh (el Calendari) o #DEF'. al-manaakh (el Clima), reflectint el seu propòsit original d'utilitzar-lo per a l'agricultura, tot proporcionant informació sobre les estacions i el clima. La paraula parenòstic, com ja hem dit, és una autèntica joia filològica. En persones de poca lletra (quasi tothom, en la Mallorca bàsicament analfabeta de tres o quatre generacions enrera), el pronòstic es va convertir en parenòstic o parenòstric, per assimilació amb parenostre. L'etimologia sembla evident i, a més, el DCVB ho reafirma, també en dóna les fonètiques valencianes i del català oriental i occidental, per això, podem pensar que aquest terme s'estenia per la major part del domini de la llengua catalana.

Parenòstics antics

Es publicaren antigament una gran varietat d'aquests almanacs, el més antic que he pogut consultar és de 1637: "Pronostich y discurs general del any del Señor 1637. Calculat per la Meridiano de Barcelona y tot son principat de Cataluña y Mallorca. Compost per el Doctor Marti de Aquanera Mathematic y natural de la ciutat de Çaragoça". Un altre el confegiren Pere Perot, natural d'Alcúdia i Honofre Socias Ermità del Puig de Santa Eugeni Astrolech y Cosmógrafo, entre 1668 i 1673. En aquest es feia pronòstic de la collita agrícola : "De blat i xexa la cullida sera mediana. Ordi molt, civada mediana, llagums abundancia. Oli poch, vi lo matex, mel mitge cullida, seda molta. Si ya no destorben les boyres fruita molta, melles moltes, peix abundancia. La cria del bestiar sera bona y aperillaran molt en lo estiu". Acabant sempre amb la fórmula "Deu sobretot". Durant el segle XVIII foren molt abundosos, amb mescla d'humor i enginy: Kalendari Astrologich i Astronomich, Compost per qui no en sap fer / no na sabut ni en sabra may / Y per fugir des trabay / ses alçat Pronostiquer. Ferran VII, absolutista i dictador, prohibí els almanacs i la premsa lliure, per aquest motiu fins a 1856 no retornen. A mitjans del segle XIX els Almanacs incorporaren un caire literari i històric amb col·laboracions diverses. Tomàs Aguiló dirigirà l'almanac del Diari de Palma de 1876 fins a 1884 en que ho farà Felip Guasp, fins a 1896. Hem de destacar el "Sarracossano" un pronòstic amb to humorístic, molt popular, pel seus judicis de l'any que vendrà.. Vet aquí el pronòstic per a l'any 1871: " Pronòstich dels indiots / Trons, fum y carabassots / Redactat a S'Arracó / per tres veys de bon humó / Apost per l'any que vé. / Comensa s'u de Jané / Y diu que tot l'any plourà; / S'esplica de lo mes clá / En forasté y mallorquí / Deverteix y fa esclafí, / Glosas y altras herbas du / Y sens enutjar ningú, / Per vint decims de real / diu la veritat cabal "

Parenòstics actuals

A les Illes Balears el més antic, de tots els que es publiquen actualment, és el Calendario y almanaque religioso para las Islas Baleares, vell hereu d'una època daurada dels almanacs illencs. La gent el coneix encara com "es parenòstic". Editat per Hora Nova i/o Sa Nostra. Hi ha dades astronòmiques, la reproducció de la "Roda perpetua" per a saber els anys fèrtils i estèrils, presents i venidors... Calendari de festes, fires i mercats. Horòscop. Feines agrícoles de cada mes i dades de climatologia, sense fer pronòstic de les mateixes. Hi ha enguany, compilat per Miquel Ferrà i Martorell, un petit receptari de cuina marinera.

També surt el Calendari Porrerenc, editat per Joan Barceló i Bauçà i Bartomeu Amengual i Gomila. Es ve publicant des de l'any 1994 i en aquesta ocasió, pronostica pel 2007 «bon sol que daurarà les messes, tot fent segadors els blats, bona aigua, que farà saó i farà créixer els sembrats i bon vent que farà córrer els niguls i allunyarà les tempestes». Inclou la nova secció «porrerencs destacats» i pel gener ja preveia que seguirien les calmes, amb dies estirats i roades. Es defineix com a almanac popular, astronòmic, astrològic, religiós, cronològic, històric, geogràfic i d'interès local. Hi col·laboren també Lluís Mestres, Rosa Barceló, Joana Maria Noguera, Miquel A. Arranz i altres.

El Pronòstic Santjoaner, a la vila de Sant Joan, editat pel seu benemèrit "Col·lectiu Teranyines", des de l'any 2003. És un pronòstic literari, històric, amb un santoral molt complert degut a Josep Estelrich. El d'enguany du Efemèrides santjoaneres, Calendari Pagès, Resum de l'any agrícola, la lloança d'un personatge santjoaner ( en Tomàs des Carrer Nou ), cuina, herbes i remeis casolans, un glosat d'en Miquel de Son Gorgut, i, també els horaris del tren i del bus, en un procés adaptatiu modern.

El Calendari Mallorquí de "Sa Plaça". Es va començar a publicar el 2006 per la gent que publica la revista del mateix nom. Es tracta d'un almanac de gran format que inclou costumari i creences, celebracions, herbes medicinals, santoral, suggeriments agrícoles, fires i festes de Mallorca, dies adequats per tallar-se els cabells i depilar-se. El "Calendari biodinàmic per l'hemisferi Nord" és una aportació interessant d'aquest parenòstic; segons el dia, la constel·lació, les posicions dels planetes i la lluna, ens dona -dia a dia, mes a mes- l'òrgan estimulat pels astres i una tendència: si farà tempesta, si hi haurà terratrèmols o erupcions i, amb lletra negreta, si serà "un dia conflictiu". Una molt interessant aportació de Joan V. Lillo sobre els arbres de Mallorca tanca aquest Calendari Mallorquí de 2007. Du un forat que el travessa, en record de que abans, com aquest, es podien penjar d'un fil o cordell.

Altres títols a citar són, el Calendari Mallorquí de S'Arenal i Llucmajor editat per Jaume Alzamora. A l'any 1989, de la mà de l'Institut d'Estudis Eivissencs, va néixer El Pitiús, continuació d'El Pitiuso, editat durant trenta-cinc anys (1945-1979) pel folklorista Joan Castelló Guasch. La primera edició de la represa, després de deu anys d'absència, recuperava una publicació basada ara en articles sobre la història, la població, els costums i les tradicions pitiüses. El Parenòstic Pagès i Parenòstic Mariner - editats a Menorca pel setmanari L'Iris, de Ciutadella, han sortit per primera vegada al 2007. A un i altre hi compareixen moltes pàgines que es dediquen a efemèrides, a embarcacions de pesca i a la història, lèxic, peixos i cuina marinera.

Parenòstics d'altres llocs

A Catalunya es publiquen encara alguns d'aquests almanacs: Calendari dels Pagesos, Almanac del cordill, Agenda del Pagès (Girona), editada per Presència i el Calendari de Fra Ramon, ermità dels Pirineus, que està escrit en castellà, amb algun text en català i duu més de 130 anys de publicació. Al País Valencià surt el Calendari dels Brillants editat a Benissa (Marina Alta) i El Brillantet que és un calendari i santoral que conté informació sobre les tradicions culturals i festives del País Valencià i altres aspectes quotidians. També surt el Calendari del Profeta (fundat el 1873) publicat a Alcoi (Alacant) per M. Gosálbez Botí. És un dels almanacs més antics que s'editen actualment a la península. Al Rosselló sortia el Calendari Català del Rosselló (Perpinyà).

En castellà s'edita encara el Calendario Zaragozano-El Firmamento fundat a l'any 1840. A Itàlia podríem destacar l'Almanacco Barbanera i Il Vero Sesto Cajo Baccelli (Florència). En gallec es publiquen O Gaiteiro de Lugo i O Mintireiro verdadeiro.A Portugal són famosos O Seringador (Porto) i el Borda d'Agua (Lisboa). Els mexicans tenen el legendari Calendario Galván, És el 181º calendario del más antiguo Galván - 2007, gairebé tan antic com temps fa que el país és independent. A Europa també destaquen, encara avui, l' Old Moore's Almanack, publicat a Anglaterra desde 1697 i el Mondplaner a Munich, Alemania.

Un pronòstic: "No hi ha temps que no torn".

En un viatge a Porto, Portugal, vaig comprar a una llibreria un almanac, el calendari "O Seringador", perquè quan el vaig veure vaig pensar tot d'una amb el parenòstic que sempre vaig veure penjat a cal meu padrí, a l'entrada de la pallissa. Ara tornen, amb nous formats, però amb les velles pretensions de sempre. Com és ara, ser una guia eficaç per pronosticar el temps, el futur i les bones pràctiques, no només les pageses.

Ja en temps dels egipcis i a l'antiga Babilònia s'usava el pronosticar el temps -no sabem si amb el mateix encert que ho fan els moderns meteoròlegs- i, ja que hi eren, pronosticaven l'esdevenir dels sembrats i collites i -tant hi ha d'aquí a allà com d'allà aquí- el futur de les persones. De l'Astronomia a la Climatologia, tot passant per l'Astrologia i els Horòscops. Els mallorquins d'un temps foren molt afeccionats a aquesta literatura, de cordell, en deien. De totes les maneres, la relativa credibilitat que tenien els futuribles de les seves pàgines la feren derivar, en part, de cap a l'humor i la conya marinera. Ara tornen els parenòstics, arrebossats de calendari de sants, de calendari de feines a fora vila i, ja que hi són, tot un debessei d'articles que els converteixen en publicacions originals i atractives. I no es pensin, els porrerencs ens fan a saber que " l'única cosa que cura el temps, és el formatge"; els santjoaners se fan propaganda : "Comprau aquesta plagueta / els que llegir sapigueu / vos assegur que riureu / perquè sa feina és molt néta" i els de "Sa Plaça", ens avisen : "aquest mes d'abril hi haurà dues plagues, una de papallones del dia 15 a les 4 hores fins dia 17 a les 15 i una d'arnes del 17 a les 15 fins dia 18 a les 24 hores". Volien més precissió ? Idò, ja ho sabeu. Com deia un Parenòstic de 1753, per endevinar el que passaria l'any 1754: "Fret no en faltarà / y foch per escalfar aurás d'emprar...la humitat no serà bona pel blat / en ser segat, batut i estotjat / estarás molt descansat". Més o manco com ara: "No hi ha temps que no torn".

Climent Picornell 13 d'abril de 2007


2 comentaris:

Legabal ha dit...

Me ha gustado este estudio sobre los almanaques con los pronósticos para el campo.Tengo algunos parecidos. Una enciclopedia de bolsillo muy curiosa.
Saludos.

carlesripollm ha dit...

Hola, estoy interesado en recibir información sobre la publicación de El Calendario del Profeta editado en Alcoi (Alicante). Si alguien me puede informar me haría un gran favor. Mi mail es carlesripollm@hotmail.com. Muchas gracias.