Els arbres d’AlaróAraucaria heterophylla
Aquesta araucària, que no pi, que és endèmica de l’illa de Norfolk va patir les conseqüències de la colonització devastadora dels anglesos: sobreviuen pocs exemplars dels boscos que hi trobà el capità Cook el 10 d’octubre de 1774.
La superfície total de l’illa de Norfolk és de 34’6 Km2 (la meitat de l’illa de Formentera), i l’altitud màxima és de 319 m. al Mont Bates. L’illa és d’origen volcànic amb una costa escarpada sense cap port natural ni platges. El Parc Nacional de l’illa de Norfolk té una extensió del 10% del total del territori, i preserva el que queda dels boscos originaris. La vegetació va patir les conseqüències de la introducció d’animals com porcs i conills.
L’Araucaria excelsa, també mal anomenada pi de Norfolk, és una conífera de
creixement lent, és del seu gènere, la que més alçada pot assolir, de 10, 25 i fins a 50 m. Moltes generacions d’Alaró han vist créixer l’exemplar de Ca’n Jaumico, al Ponterró i que apareix a aquesta fotografia de principis del segle XX i anys després de ser plantada. Aquest arbre solitari sòl rebre una atenció especial per part de qui l’ha adoptat com amic. El trobam als racons més elegants dels jardins, sovint amb sòl de gespa o emmarcats en garangoles de pedra per realçar la seva presència. Potser hi diu molt aquest arbre de qui l’ha triat, potser descriu una persona amb confiança en el futur, adepta a la bellesa dels arbres i a la generositat d’oferir-la per molts anys.
Aplecs sobre l'arbre de pisos.
(sinònim: A. excelsa)
L’arbre de pisos,
el “pi” de Norfolk,
l’arbre solitari
el “pi” de Norfolk,
l’arbre solitari
Aquesta araucària, que no pi, que és endèmica de l’illa de Norfolk va patir les conseqüències de la colonització devastadora dels anglesos: sobreviuen pocs exemplars dels boscos que hi trobà el capità Cook el 10 d’octubre de 1774.Sembla ser que a l’illa la trobaren deshabitada. Encara que no hi ha evidències de poblaments permanents, s’hi han trobat algunes eines de pedra que indiquen que els polinesis hi van ser de pas. Pocs anys després de la seva “descoberta”, la illa de Norfolk va arribar a convertir-se
en la més famosa i cruel colònia penitenciària de l’Imperi Britànic. Abandonada el 1814 i tornada a repoblar el 1824 amb convictes reincidents, les condicions inhumanes van fer que es tornés a tancar el 1855 i els convictes es van traslladar a Tasmània. El 1856 es va oferir l’illa pels habitants de l’illa de Pitcairn, pels problemes de superpoblació que patien. Aquests eren els descendents del amotinats del Bounty i de tahitianes, recordau la pel·lícula amb Marlon Brando. La meitat de la població de Norfolk és d’aquesta descendència i la seva festa nacional és Bounty Day, 
celebrada el 8 de juny, que rememora l’arribada dels habitants de Pincairn. Els illencs parlen l’anglès i una llengua criolla coneguda com “Norfuk”, una barreja d’anglès del segle XVIII i tahitihà. L’abril del 2005 van ser declarades co-oficials.
en la més famosa i cruel colònia penitenciària de l’Imperi Britànic. Abandonada el 1814 i tornada a repoblar el 1824 amb convictes reincidents, les condicions inhumanes van fer que es tornés a tancar el 1855 i els convictes es van traslladar a Tasmània. El 1856 es va oferir l’illa pels habitants de l’illa de Pitcairn, pels problemes de superpoblació que patien. Aquests eren els descendents del amotinats del Bounty i de tahitianes, recordau la pel·lícula amb Marlon Brando. La meitat de la població de Norfolk és d’aquesta descendència i la seva festa nacional és Bounty Day, 
celebrada el 8 de juny, que rememora l’arribada dels habitants de Pincairn. Els illencs parlen l’anglès i una llengua criolla coneguda com “Norfuk”, una barreja d’anglès del segle XVIII i tahitihà. L’abril del 2005 van ser declarades co-oficials.
La superfície total de l’illa de Norfolk és de 34’6 Km2 (la meitat de l’illa de Formentera), i l’altitud màxima és de 319 m. al Mont Bates. L’illa és d’origen volcànic amb una costa escarpada sense cap port natural ni platges. El Parc Nacional de l’illa de Norfolk té una extensió del 10% del total del territori, i preserva el que queda dels boscos originaris. La vegetació va patir les conseqüències de la introducció d’animals com porcs i conills.
creixement lent, és del seu gènere, la que més alçada pot assolir, de 10, 25 i fins a 50 m. Moltes generacions d’Alaró han vist créixer l’exemplar de Ca’n Jaumico, al Ponterró i que apareix a aquesta fotografia de principis del segle XX i anys després de ser plantada. Aquest arbre solitari sòl rebre una atenció especial per part de qui l’ha adoptat com amic. El trobam als racons més elegants dels jardins, sovint amb sòl de gespa o emmarcats en garangoles de pedra per realçar la seva presència. Potser hi diu molt aquest arbre de qui l’ha triat, potser descriu una persona amb confiança en el futur, adepta a la bellesa dels arbres i a la generositat d’oferir-la per molts anys.
Aplecs sobre l'arbre de pisos.
Joan Vicenç Lillo i Colomar.
Alaró a 21 de febrer de 2006
~
~
Entrades
2 comentaris:
Volia comentar que a la foto antiga el Puig de s'Alcadena es veu molt gros. La foto moderna està feta del mateix indret d'on segurament es va fer l'antiga. L'explicació que hi he trobada és que el fotògraf de la col·lecció Manyoc va retocar el puig per a fer-lo més gros i imponent. Potser però hi ha qualque altre explicació fins i tot baix del punt de vista de la fotografía.
JV
He provat de fer la foto de més enrere i amb zoom, crec haver trobat l'entrallat i també que jo anava equivocat. JV
Publica un comentari a l'entrada