dimarts, 21 de febrer del 2006

Arbres maltractats

No m'havia fixat que ells "s'adaptaven"
tant a les circumstàncies!

.. ens diu en Vilapou ,
que és qui ens
ha enviat algunes
d’aquestes fotos

Molts cops, tenim, els humans, tendència a pensar que l’arbre no és un ésser viu, que necessita el seu espai. Però, contradictòriament, ens agrada estar envoltats d’arbres, molts arbres, plantats on sigui; però que n’hi hagi molts. Aleshores, ve quan no tenim en compte que l’arbre, ocupa un espai vital, i que aquest, moltes vegades coincideix amb el nostre. La solució de la part superior ja la coneixem, passar per la guillotina tot allò que ens faci nosa, tant si convé com si no. La solució per la part inferior, sol ser més imaginativa, però no obstant igual de restrictiva. L’escocell de l'arbre és un element que ha anat minvant des de que es planten arbres al carrer. A les avingudes parisenques sobre l’any 1800 es recomanava fer els escocells de 2x2metres, un luxe avui en dia; actualment en les normes Tecnològiques, crec recordar, i ho dic de memòria, que recomanen un mínim de 0,6x0,6m, o sigui, de quatre metres quadrats a un terç de metre quadrat. La reducció és prou important, però, la imaginació pot reduir aquest número molt, però que molt més. Fins arribar, no a zero, si no fins i tot assolir quotes negatives, i veus aquí uns quants exemples.
Aquí podem veure com l'arbre, no tan sols té un escocell inexistent, si no que, a causa del seu creixement el depassa i s'acobla al mobiliari urbà, o a la vorera. En la foto primera, de la columna de la dreta, veiem un passatge poblat de plàtans, arranats al mur, mur que després del creixement d'aquests, acaba sent absorbit per aquests com veiem en la foto que té a sota. També podem veure com un plàtan, d'un altre lloc, a causa d'un escocell minúscul, finalment envaeix la vorera i envolta un senyal de tràfic, hi ha d'altres exemples de plàtans, també un om, que acaba rebentant la vorera (quina opció se li deixava), o una morera, a l'esquerra, que està encabida dins d'un nínxol fet a mida, però, i quan creixi???

Potser és a causa de que els maltractem i segueixen sense fer soroll que és permet aquesta tortura, tan indigne per a un home com per una bèstia com també per a un arbre.
~
* * *

1 comentari:

Buk ha dit...

Realment colpidores, aquestes fotos....

Salut
Buk