Els boscos milloren la nostra salut

Qing Li, toxicòleg expert en medicina forestal

“El bany forestal és bàsic per a la nostra salut”

Qing Li. Foto : Jerry Holt

De menut ja corria pels boscos que envoltaven Datong, el poble xinès on va néixer. Les olors i la bellesa el fascinaven, fins al dia que va voler investigar els beneficis que té caminar entre arbres. Va ser el 2003. Tot i que als anys vuitanta el govern japonès havia creat un programa perquè la població practiqués el shinrin-yoku (‘bany de bosc’), van ser els estudis de Qing Li els que van confirmar els efectes terapèutics que proporcionen els boscos en la nostra salut. Secretari general de la Societat Internacional de Medicina de la Natura i el Bosc del Japó, Qing Li (1962) ha comprovat que endinsar-nos als boscos és un gran antídot per prevenir diferents malalties d’ordre físic i psicològic. “Perdre aquestes illes de natura seria devastador perquè perdríem la salut i la felicitat”, assegura. Les indagacions d’aquest metge, professor a la Universitat de Tòquio, queden recollides a El poder del bosque (Roca Editorial) i altres assajos que els darrers anys han inspirat nombroses institucions i organismes públics a implementar el shinrin-yoku en el camp de la medicina preventiva.

Quan vas interessar-te per la medicina forestal?

El maig de 1988, després de visitar l’illa japonesa de Yakushima, coneguda pel seu bosc verd i brillant. Hi vaig anar amb uns amics durant la Setmana d’Or, unes vacances en què se celebra el Dia de la Verdor per agrair la bondat de la natura. Allà vaig adonar-me que el bany forestal és bàsic per a la nostra salut.

Què experimentem quan entrem en un bosc?

Activem els sentits i, gràcies als fitònids –unes substàncies químiques que emeten les plantes i alguns derivats dels arbres–, augmentem els nivells intracel·lulars de les proteïnes que ens defensen d’algunes infeccions i tumors. També disminueix la nostra pressió arterial, la freqüència cardíaca i les hormones que ens causen estrès, com la noradrenalina. Però no sols això: després d’un bany forestal (shinrin-yoku, en japonès) tenim menys ansietat, fatiga i sentim més benestar.

Bacteri Mycobacterium vaccae

En el teu llibre, El poder del bosque, cites el Mycobacterium vaccae, un bacteri que es troba a la terra. Quina importància té?

Funciona com a antidepressiu, ja que eleva el nivell d’energia i el funcionament cognitiu dels pacients. Ho va descobrir per casualitat la doctora Mary O’Brien, de l’hospital Royal Marsden de Londres, mentre investigava possibles remeis contra el càncer. Segons va demostrar, quan trepitgem la terra del bosc, el Mycobacterium vaccae s’escampa, ens activa els nervis simpàtic i parasimpàtic i fa que ens trobem millor.

“Disminuïm la pressió arterial, la freqüència cardíaca i les hormones que ens causen estrès”

Tots els boscos tenen el mateix efecte terapèutic?

Els més beneficiosos són els frondosos amb arbres coníferes, com ara els xiprers, fajos o roures. Si són vells, molt millor, perquè els fitònids cauen sobre nostre com si fos una fragància. Després hi contribueix la bellesa del paisatge, els sons dels animals i l’olfacte, ja que algunes aromes augmenten la nostra funció immune.

Quins estudis corroboren les teves tesis?

N’hi ha molts. Alguns confirmen l’efecte sanador dels fitònids, d’altres els beneficis psicològics de caminar pels boscos o el fet que els habitants de zones amb bona cobertura forestal tenen menors índexs de mortalitat per càncer que els residents en àrees allunyades de la natura. També hem vist que el bany forestal augmenta l’adiponectina, una hormona produïda pel teixit adipós que ens prevé de l’obesitat, la diabetis mellitus, la hipertensió i altres trastorns metabòlics.

Com ho has comprovat?

A través de grups de dotze persones que es van oferir a romandre dues nits al bosc. Després de l’estada els vam extreure sang i orina, i quan vam comparar els resultats amb anàlisis anteriors, totes presentaven millores en els diferents indicadors de salut. Ho certifica també un estudi de la Universitat de Michigan, del qual es desprèn que quan passegem pels boscos, les persones reduïm la tensió arterial, el sucre a la sang i millorem un 20% el nivell de concentració i agilitat mental.

Quins són els rituals més adequats per a un bany de bosc?

Depèn de les capacitats físiques de cadascú. Si disposem de mig dia, és recomanable anar-hi dues hores i caminar dos quilòmetres i mig, beure aigua, asseure’ns una estona i trobar una font de calor després de la caminada. L’ideal és fer-ho un dia càlid i entre les deu del matí i les quatre de la tarda. Sobretot recomano els boscos aromàtics de xiprers japonesos, com Akasawa; el Parc Forestal Nacional de Tianmenshan (Xina) i l’Ikaalinen (Finlàndia), el primer bosc temàtic del món dedicat al benestar.

Davant la COVID-19, pot ser útil visitar un bosc?

També ho aconsello, ja que en la mesura que el coronavirus destrueix el sistema immune, un bany forestal pot ser beneficiós. L’activitat dels glòbuls blancs creix un 40% els trenta dies següents i enforteix la immunitat.

Àlex Romaguera

· Article publicat al número 501 de la Directa