Caminant pel meu estimat territori
A la penya hi nien els falcons i els esparvers. Ara molestats per la nova costum d’escalar onsevulla. La protecció que es va donar a la Serra de Tramuntana no permet aquestes activitats sense autorització, això no obstant s’obvia i es practica arreu.
Ja posats a citar problemes no és possible oblidar el gran clàssic: les cabres. He comprovat personalment al llarg dels anys l’efecte devastador, que jo diria màxim en el temps, sobre la vegetació.
Així i tot podeu comprovar com, gràcies a que aquest herbívor no era tan nombrós en altres èpoques, existeix un paisatge format per masses de pins i alzines. Això no obstant el seu sotabosc s’està veient molt modificat per l’activitat ramadera d’aquestes cabres assilvestrades.
Què més voldria jo que no parlar d’aquest problema, però se’m fa inevitable, és massa important. Com també és important la manca absoluta de gestió per mirar d’eradicar-ho. Ben al contrari. S’estimulen més que mai la creació de vedats de caça major i no es té en ment de cap de les maneres de derogar el decret que declara la cabra espècie cinegètica, enlloc de ramadera o com és el cas, de plaga.
L’augment de les temperatures provocades per l’escalfament del planeta empitjorarà sens dubte el problema. Em sap greu haver d’assistir impotent a la destrucció d’aquests ecosistemes. Personalment he vist desaparèixer espècies de flora com l’orenga (Origanum vulgare), el marfull (Viburnum timus), el ginebró (Juniperus oxycedrus), l’arbocera (Arbutus unedo), Hypericum hircinum, o he vist molt afectades a la mateixa alzina i alzinar, els teixos, les estepes, especialment l’estepa blanca (Cistus albidus), les esparregueres i ben bé qualsevol altra espècie llevat de l’olivella (Cneorum triccoccon) o la Pasticaca lucida.
Que les Institucions administratives es dediquin a agreujar el problema no és d’ara, el que sí que fa més mal és, al meu parer, l’omissió d’entitats ecologistes de renom o les mateixes Universitats, no només la de les Illes Balears.
Però què hi farem? Qui sap si som jo qui exagera el problema.
Vos pas per llevar el mal gust de boca d’aquestes queixes, algunes fotografies que m’agraden. De fet no hi he incorporat les cordades d’escalada o una guarda de cabres de tot color que passejaven tranquil•lament pel seu paradís. Així i tot els ullastres no són els qui haurien de ser, sense les cabres.
El poble que surt és Alaró, dividit en dues grans barriades, Los Damunt i Los Davall. Altres fotos mostren la zona de son Guitard, el Clot des Guix, es Rafal, ses Artigues, el Castell d’Alaró, sa Rota des Cabo... Totes són fetes des de la penya de sa Bastida, a Alaró. Gràcies.
Ja posats a citar problemes no és possible oblidar el gran clàssic: les cabres. He comprovat personalment al llarg dels anys l’efecte devastador, que jo diria màxim en el temps, sobre la vegetació.
Així i tot podeu comprovar com, gràcies a que aquest herbívor no era tan nombrós en altres èpoques, existeix un paisatge format per masses de pins i alzines. Això no obstant el seu sotabosc s’està veient molt modificat per l’activitat ramadera d’aquestes cabres assilvestrades.
Què més voldria jo que no parlar d’aquest problema, però se’m fa inevitable, és massa important. Com també és important la manca absoluta de gestió per mirar d’eradicar-ho. Ben al contrari. S’estimulen més que mai la creació de vedats de caça major i no es té en ment de cap de les maneres de derogar el decret que declara la cabra espècie cinegètica, enlloc de ramadera o com és el cas, de plaga.
L’augment de les temperatures provocades per l’escalfament del planeta empitjorarà sens dubte el problema. Em sap greu haver d’assistir impotent a la destrucció d’aquests ecosistemes. Personalment he vist desaparèixer espècies de flora com l’orenga (Origanum vulgare), el marfull (Viburnum timus), el ginebró (Juniperus oxycedrus), l’arbocera (Arbutus unedo), Hypericum hircinum, o he vist molt afectades a la mateixa alzina i alzinar, els teixos, les estepes, especialment l’estepa blanca (Cistus albidus), les esparregueres i ben bé qualsevol altra espècie llevat de l’olivella (Cneorum triccoccon) o la Pasticaca lucida.
Que les Institucions administratives es dediquin a agreujar el problema no és d’ara, el que sí que fa més mal és, al meu parer, l’omissió d’entitats ecologistes de renom o les mateixes Universitats, no només la de les Illes Balears.
Però què hi farem? Qui sap si som jo qui exagera el problema.
Vos pas per llevar el mal gust de boca d’aquestes queixes, algunes fotografies que m’agraden. De fet no hi he incorporat les cordades d’escalada o una guarda de cabres de tot color que passejaven tranquil•lament pel seu paradís. Així i tot els ullastres no són els qui haurien de ser, sense les cabres.
El poble que surt és Alaró, dividit en dues grans barriades, Los Damunt i Los Davall. Altres fotos mostren la zona de son Guitard, el Clot des Guix, es Rafal, ses Artigues, el Castell d’Alaró, sa Rota des Cabo... Totes són fetes des de la penya de sa Bastida, a Alaró. Gràcies.
Fotos JV16març12
1 comentari:
No penso pas que exageris JV !
Allò que és més preoecupant és el conformisme:
"Que les Institucions administratives es dediquin a agreujar el problema no és d’ara, el que sí que fa més mal és, al meu parer, l’omissió d’entitats ecologistes de renom o les mateixes Universitats, no només la de les Illes Balears."
I ara els treballadors amb reputada reforma laboral tindrem el sentit crític més estimulat que mai però a l'inrevés...
Publica un comentari a l'entrada