Entre Solleric i Oliclar
Les fonts són de les troballes més guapes que et pots trobar. Sempre conviden al descans, a l'abeurada, al sonor suau de l'aigua que corre, a la verdor, a la descoberta d'un hàbitat especial... a tantes coses.
FotosJV10
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
.. .. Mort l’últim arbre, mort l’últim home. Sentència Maia. .. ..
3 comentaris:
Preciosa font, ja els agradaria a molts decoradors tenir el bon gust de la mare Natura per decorar els seus espais :)Els racons amb fonts sempre son espais màgics per mi :)
Quan érem xicotets (no en fa tant ja que ara en tinc 36)agafàvem les bicicletes i corríem tot el terme: horta, muntanya, el riu... Quan féiem vía cap al riu solíem beure a la Font de Quiterio: un neixement d'aigua que vessava al riu. Després ens digueren que ja no podiem beure perquè l'aigua tenia nitrats. Més tard em diguéren que la Font de Quiterio s'havia assecat, ja no rajava l'aigua. Ara bevem l'aigua embotellada i els xiquets ja no poden anar amb bicicleta lliurement, com nosaltres féiem.
Publica un comentari a l'entrada