Els pagesos poden refredar el món

Cuidar el sòl

GRAIN

Sabem més sobre el moviment dels cossos celestes que del sòl que trepijam.
Leonardo da Vinci

Cuida el sòl i tota la restà es cuidarà a sí mateixa.
Proverbi camperol

Les coses no han canviat molt des dels temps de Leonardo da Vinci. Per a moltes persones el sòl és una mescla de minerals i pols. En realitat, els sòls són un dels ecosistemes vius més assombrosos de la Terra, on milions de plantes, fongs, bacteris, insectes i altres organismes vivents – la majoria invisibles a l'ull humà- estan en un canviant procés de constant creació, composició i descomposició de matèria orgànica i vida. Són també el punt de partida inevitable per a qualsevol que vulgui cultivar aliments.

Els sòls contenen també enormes quantitats de carboni, sobre tot en la forma de matèria orgànica. A escala mundial, els sòls retenen més del doble del carboni contingut a la vegetació terrestre. El ressorgiment de l'agricultura industrial en el segle passat, per la seva dependència dels fertilitzants químics, ha provocat un menyspreu generalitzat per la fertilitat natural del sòl i una pèrdua massiva de la matèria orgànica present en aquest. Molta de la matèria orgànica que es perd acaba a l'atmosfera, en forma de diòxid de carboni – el més important gas amb efecte hivernacle.

La forma que l'agricultura industrial ha tractat els sòls, és un factor crucial que ha provocat l'actual crisi climàtica. Tan mateix, els sòls poden ser part de la solució. Segons els nostres càlculs, si poguéssim tornar als sòls agrícoles del món la matèria orgànica perduda a causa de l'agricultura industrial, podríem capturar al menys un terç de l'excés de diòxid de carboni que actualment es troba a l'atmosfera. Si continuéssem incorporant matèria orgànica al sòl durant els propers 50 anys, dos terços de tot l'excés actual de diòxid de carboni podria ser capturat per els sòls mundials. En el procés podríem formar sòls més sanejats i productius i seriem capaços d'abandonar l'ús de fertilitzants químics que ara són un altra productor potent de gasos de canvi climàtic.

Via Camperola ha argumentat que l'agricultura basada en modes de cultiu de petita escala, que utilitzi mètodes agroecològics de producció i s'orienti als mercats locals, pot refredar el planeta i alimentar la població. Aquesta afirmació és correcta i les raons les trobam, en gran mesura, en el sòl.

Els sòls com ecosistemes vius

Els sòls són una capa prima que cobreix més del 90% de la superfície terrestre del planeta Terra. Contràriament a allò que molta gent creu, els sòls no són només pols i minerals. Són ecosistemes vius i dinàmics. Un sòl sa bull amb milions de éssers vius microscòpics i visibles que executen moltes funcions vitals. Allò que fa a aquest sistema viu una mica diferent de la pols és que és capaç de retenir i proporcionar lentament els nutrients necessaris perquè hi creixin les plantes.Poden emmagatzemar aigua i en alliberar-la gradualment a rius i llacs o a les voreres microscòpiques que voregen les arrels de les plantes, de mode que els rius flueixin i les plantes puguin absorbir aigua molt després que haja plogut. Si els sòls no permetessin aquest procés, la vida a la Terra, com la coneixem, simplement no existiria.

Un component clau que permet la funció dels sòls és l'anomenada matèria orgànica del sòl, que és una mescla de substàncies que s'originen de la descomposició de materials animals i vegetals. Inclou substàncies que s'originen de la descomposició de materials animals i vegetals. Inclou substàncies excretades per fongs, bacteris, insectes i altres organismes. En la mesura que els fems, les restes de la collita i altres organismes morts es descomponen, alliberen nutrients que poden ser captats per les plantes i usats en el seu creixement i desenvolupament. En mesclar-se totes aquestes substàncies en el sòl, formen noves molècules que donen al sòl característiques totalment noves. Les molècules de matèria orgànica absorbeixen cent vegades més aigua que la pols i poden retenir i llavors alliberar cap a les plantes una proporció similar de nutrients. La matèria orgànica conté també molècules que mantenen unides les partícules del sòl protegint-lo contra l'erosió i tornant-lo més porós i menys compacte. Són aquestes característiques que permeten al sòl absorbir la pluja i alliberar-la lentament als rius, llacs i plantes. Això també permet a les arrels de les plantes créixer. Conforme creixen les plantes, més restes vegetals arriben o resten en el sòl i més matèria orgànica es forma, creant llavors un cicle continu d'acumulació de matèria orgànica en el sòl. Aquest procés ha tingut lloc durant milions d'anys i l'acumulació de matèria orgànica en els sòls fou un dels factors clau en la disminució de CO2 a l'atmosfera milions d'anys enrere, fent possible així l'emergència de la vida a la terra tal com la coneixem.

La matèria orgànica es troba sobre tot a la capa superior del sòl, que és la més fèrtil. Per això és propensa a l'erosió i necessita ser protegida per una coberta vegetal que sigui, a la vegada, una font permanent de matèria orgànica addicional. La vida vegetal i la fertilitat del sòl són llavors processos que es propicien mútuament, i la matèria orgànica és el pont entre ambdós. Però la matèria orgànica també és aliment dels bacteris, fongs, petits insectes i altres organismes que viuen el sòl. Ells són els que converteixen els fems i els teixits morts en nutrients i en les increïbles substàncies descrites més amunt, però també necessiten alimentar-se i descompondre així la matèria orgànica del sòl. Llavors, la matèria orgànica ha de ser reposada constantment sinó, desapareix lentament del sòl. Quan els microorganismes i altres organismes vius en el sòl descomponen la matèria orgànica, produeixen energia per a ells mateixos i alliberen minerals i CO2 en el procés. Per cada quilogram de matèria orgànica que és descomposta, s'allibera a l'atmosfera 1'5 quilograms de CO2.

Els pobles rurals al voltant del mon tenen un profund enteniment dels sòls. Mitjançant l'experiència han après que el sòl s'ha de cuidar, cultivar, alimentar i deixar-lo descansar. Moltes de les pràctiques comuns de l'agricultura tradicional reflecteixen aquests sabers. L'aplicació de fems, residus de cultius o compost alimenta el sòl i renova la matèria orgànica. La practica del guaret, en especial el guaret cobert, te com a finalitat que el sòl descansi, de mode que el procés de descomposició pugui realitzar-se en bona forma. La llaurada reduïda, les marjades, el mulch (cobriment del cultiu amb materials naturals o artificials) i altres pràctiques de conservació protegeixen el sòl contra l'erosió, de forma que la matèria orgànica no sigui arrossegada per l'aigua. Sovint, es deixa intacta la coberta forestal, s'altera el menys possible o s'imita, de forma que els arbres protegeixin el sòl contra l'erosió i proveeixi de matèria orgànica addicional. Quan al llarg de la història, s'han oblidat aquestes pràctiques o quan s'han deixat de costat, s'ha pagat un alt preu per això. Això sembla haver estat una causa important de la desaparició del regne maia a Amèrica Central i va potser va estar darrera de vàries crisis de l'Imperi Xinès i certament, és una causa principal de les tempestes de pols als Estats Units i Canadà.

La industrialització de l'agricultura i la pèrdua de matèria orgànica del sòl

La industrialització agrícola, que començà a Europa i Nord Amèrica i llavors fou replicada amb la Revolució Verda a altres parts del món, va partir del supòsit que la fertilitat del sòl pot mantenir-se i millorar-se amb l'ús de fertilitzants químics. S'ignorà i menyspreà la importància de comptar amb matèria orgànica del sòl. Dècades d'industrialització de l'agricultura i la imposició de criteris tècnics industrials a la petita agricultura, debilità els processos que asseguren que els sòls obtenguin nova matèria orgànica i que protegeixin la matèria orgànica emmagatzemada en el sòl de ser arrossegada per l'aigua o el vent. De tot d'una no es notaren els efectes d'aplicar fertilitzants i de no renovar la matèria orgànica ja que en els sòls hi havia importants quantitats de matèria orgànica emmagatzemada. Però al pas del temps, conforme s'esgotaren aquests nivells de matèria orgànica tals efectes s'han fet més visibles -amb devastadores conseqüències a algunes parts del món. A nivell mundial, a l'era pre-industrial, l'equilibri entre aire i sòl era d'una tona de carboni a l'aire per unes 2 tones dipositades en el sòl. La relació actual ha baixat, aproximadament, a 1'7 tones en el sòl per cada tona que presenta a l'atmosfera.

La matèria orgànica del sòl es mesura en percentatge, U% significa que per cada quilogram de sòl, 10 grams són matèria orgànica. Segons sigui la fondària del sòl, això pot equivaldre a una relació de entre 20 i 80 tones per hectàrea. La quantitat de matèria orgànica necessària per assegurar la fertilitat del sòl varia àmpliament segons hagi estat el seu procés de formació, quins altres components posseeixen, les condicions climàtiques locals, etc. Es pot dir que, en general, un 5% de matèria orgànica en el sòl és, en la majoria dels casos, un mínim adequat de sòl saludable, encara que per alguns sòls les millors condicions per el cultiu s'aconsegueixen quan el contingut de matèria orgànica supera el 30%.

Segons una amplia gamma d'estudis, els sòls agrícoles a Europa i Estats Units han perdut en terme mitjà, de 1 a 2% de matèria orgànica en els 20 a 50 centímetres superiors. Aquesta dada pot ser una subestimada ja que quasi sempre el punt de comparació és el nivell de matèria orgànica de començaments del segle XX, quan molts sòls ja estaven sotmesos a processos de industrialització i per tant podrien haver perdut, ja llavors, importants quantitats de matèria orgànica. Alguns sòls del Medi Oest agrícola d'Estats Units, que en els anys cinquanta solien contenir un 20% de carboni, a l'actualitat, arriben a penes a 1 o 2%. Estudis de Xile, Argentina, Brasil, Sudàfrica i Espanya reporten pèrdues de fins 10%. Dades proporcionades per investigadors de la Universitat de Colorado indiquen que la pèrdua en terme mitjà mundial de matèria orgànica a les terres de cultiu és de 7 punts percentuals.

El càlcul climàtic

Suposem, en una estimació cautelosa, que, en terme mitjà, els sòls a nivell mundial han perdut d'1 a 2% de matèria orgànica en els 30 centímetres superiors des de l'inici de l'agricultura industrial. Això podria significar una pèrdua de entre 150 mil i 205 mil milions de tones de matèria orgànica. Si assolíssim recuperar-li al sòl aquesta matèria orgànica significaria poder capturar entre 220 mil i 330 mil milions de tones de CO2 des de l'aire. Això representa, al manco, un notable 30% de l'actual excés de CO2 a l'atmosfera! El quadre 1 resumeix les dades:

Quadre 1: Captura de carboni mitjançant la recuperació de la matèria orgànica del sòl:

CO2 en la atmosfera- 2 billions 867 500 milions de tones

Excés de CO2 en la atmosfera - 717 800 milions de tones

Superfície agrícola en el món - 5 mil milions de hectàrees

Superfície cultivada del món- 1 800 milions de hectàrees

Pèrdua típica de matèria orgànica en sòls cultivats, d'acord a informes tècnics - 2 punts percentuals

Pèrdua típica de matèria orgànica en prats i sòls no cultivats d'acord a informes tècnics - 1 %

Pèrdua de matèria orgànica dels sòls a nivell mundial - 150 mil – 205 mil milions de tones

Quantitat de CO2 que seria capturada si es recuperen aquestes pèrdues - 220 mil – 330 mil milions de tones

Font: Càlculs de GRAIN

En altres paraules, la recuperació activa de matèria orgànica del sòl podria refredar efectivament el planeta i el potencial de refredament podria ser significativament superior als càlculs que aquí presentam, en la mesura que molts sòls podrien recuperar més de 1-2 punts percentuals de matèria orgànica i beneficiar-se d'això.

Pot fer-se això? Tornar-li matèria orgànica al sòl?

Als països desenvolupats, el procés d'industrialització dels mètodes de cultiu que ha destruït la matèria orgànica del sòl ha continua més d'un segle. Tan mateix, el procés global de industrialització començà amb la Revolució Verda, a la dècada dels seixanta. La qüestió és, llavors, quan temps caldria per contrarestar els efectes de, diguem, 50 anys de deteriorament del sòl. Per recobrar un 1 % de la matèria orgànica del sòl es requeriria incorporar i retenir en el sòl unes 30 tones de matèria orgànica per hectàrea. Però, en terme mitjà, prop de dos terços de la matèria orgànica ara afegida al sòl serà descomposta per els organismes del sòl, alliberant així els minerals que nodriran els cultius. Per tant, perquè 30 tones de matèria orgànica romanguin en el sòl, es necessitarien 90 tones per hectàrea. Això no pot realitzar-se ràpidament. Es requereix un procés gradual.

Quina quantitat de matèria orgànica podrien incorporar al sòl els agricultors del món sencer? La resposta varia àmpliament segons el lloc, el sistema de cultiu i l'ecosistema local. Un sistema de producció que es basi exclusivament en cultius anuals no diversificats pot entregar al sòl entre 0'5 i 10 tones de matèria orgànica per hectàrea a l'any. Si el sistema de cultius és diversificat i incorpora prats i adob verd, aquesta xifra pot ser fàcilment duplicada o triplicada. Si s'incorporen animals, la quantitat de matèria orgànica no augmentarà necessàriament, però permetrà que el cultiu de prats i adobs verds sigui factible i rendible. És més, si es manegen arbres i plantes silvestres com a part del sistema de cultiu, no només augmentarà la producció, sinó que hi haurà més matèria orgànica disponible. En la mesura que la matèria orgànica augmenti en el sòl, la fertilitat millorarà i hi haurà més matèria per incorporar al sòl. Molts agricultors orgànics han començat amb menys de 10 tones per hectàrea a l'any, però després de pocs anys, poden produir i aplicar fins 30 tones de matèria orgànica per hectàrea a l'any.

Llavors, si es definissen polítiques i programes agrícoles que activament promoguessin la incorporació de matèria orgànica en el sòl, les metes inicials podrien ser bastant modestes però, progressivament, podrien definir-se altres més ambicioses. El quadre 2 exemplifica l'impacte de metes progressives i factibles d'incorporació de matèria orgànica al sòl.

Quadre 2. Impacte de la progressiva incorporació de matèria orgànica del sòl (mos) a sòls agrícoles:
Font: Càlculs de GRAIN

L'exemple és totalment possible. Avui dia, l'agricultura de tot el món en total produeix anualment al menys 2 tones de matèria orgànica utilitzable per hectàrea. Els cultius anuals produeixen més d'una tona per hectàrea i si es reciclessin els residus i les aigües residuals urbanes es podria afegir 0'2 tones per hectàrea. Si la recuperació de matèria orgànica del sòl es tornés un factor central de les polítiques agrícoles, un terme mitjà de 1'5 tones per hectàrea podria ser un punt de partida possible i raonable. El nou escenari requeriria d'enfocaments i tècniques com els sistemes diversificats de cultius, la millor integració entre cultius i producció animal, una major incorporació d'arbre i vegetació silvestre, etc. La major diversitat augmentaria el potencial de producció i la incorporació de matèria orgànica milloraria progressivament la fertilitat del sòl creant cercles virtuosos de major productivitat i major disponibilitat de matèria orgànica al llarg dels anys. La capacitat de retenció d'aigua dels sòls milloraria i en conseqüència, es reduiria l'impacte de l'excés de pluges, les inundacions i les sequeres serien menys freqüents i menys intenses. L'erosió del sòl seria un problema menys freqüent. L'acidesa i l'alcalinitat disminuirien progressivament, reduint o eliminant els problemes de toxicitat que han arribat a ser el principal problema en sòls tropicals i àrids. De manera addicional, l'augment d'activitat biològica en el sòl protegiria les plantes de plagues i malalties. Cada un d'aquests efectes implica major productivitat i per tant un augment de matèria orgànica a mesura que passin els anys. En el procés, es produirien més aliments.

Però fins i tot metes inicialment modestes tendrien un impacte de gran importància. Com es mostra en el quadre 2, si el procés comencés amb la incorporació anual de 1'5 tones per any durant 10 anys, s'estaria capturant 3.750 milions de tones de CO2 cada any. Això equival a un 9% de totes les emissions anuals de gasos amb efecte hivernacle produïdes per els humans.

Esdevindrien a més altres dos mecanismes de reducció dels gasos amb efecte hivernacle. Primer, en els sòls agrícoles mundials quedarien capturats nutrients equivalents a més de tot allò aportat per els fertilitzant químics. L'eliminació de la producció i ús de fertilitzants químics tendria el potencial de reduir l'emissió d'òxids nitrosos (que equival a un 8% de totes les emissions i que, després de la desforestació és, en molt, la major causa de gasos amb efecte hivernacle produïts per l'agricultura), i el CO2 emès per la producció i el transport de fertilitzants (equivalent a l'1% de les emissions mundials. Segon, si els residus orgànics urbans fossin incorporats als sòls agrícoles, les emissions de CO2 i metà dels farciments sanitaris i les aigües negres que equivalen a un 3'6% de les emissions totals, podrien reduir-se de manera significativa. En resum, fins i tot les modestes metes inicials tendrien la capacitat de reduir les emissions anuals mundials prop d'un 20%.

Això tan sols en els primers deu anys. El quadre 2 mostra que si continuam amb un augment gradual de devolució de matèria orgànica al sòl, en el període de 50 anys s'haurà pogut augmentar la matèria orgànica del sòl en un 2% a nivell mundial. En primer lloc, aquest temps és similar al que es va ocupar per a destruir-la. En el procés haurem capturat 450 mil milions de tones de CO2, quasi dos terços de l'excés existent actualment a l'atmosfera!

Es pot fer, però es necessiten les polítiques correctes

En presentar aquestes dades, GRAIN no està presentant un pla d'acció. Tampoc estam dient que la recuperació de matèria orgànica al sòl per sí mateixa resoldrà la crisi climàtica. Si no esdevenen canvis fonamentals en els patrons de producció i consum a nivell mundial, el canvi climàtic continuarà accelerant-se. Però les dades que presentam mostren que la recuperació de la matèria orgànica del sòl és possible, factible i beneficiosa per el refredament de la Terra. També volem mostrar allò absurd de considerar la matèria orgànica com a rebuig o -allò que escoltam més i més- com a biomassa per a fer combustible. Com pot recuperar-se un nivell saludable de matèria orgànica en el sòl és un problema que requereix respostes a nivell polític, essent necessaris molts grans canvis socials i econòmics per fer-lo possible.

Tornar la matèria orgànica al sòl no serà possible si continuen les actuals tendències a una major concentració de la terra i a la homogeneïtzació del sistema alimentari. L'objectiu abrumador de retornar al sòl més de 7 mil milions de tones de matèria orgànica cada any, només serà possible si ho porten a terme milions de pagesos i comunitats agrícoles. Es requereixen reformes agràries radicals, de forma que els petits agricultors -que són la gran majoria dels agricultors del món- tenguin accés a la terra necessària per a fer possible econòmicament i biològica les rotacions de cultius, els guarets coberts i la formació de pastures. Es necessita aturar i desmantellar les actuals polítiques anti-camperoles, que estan reduint a una velocitat alarmant el nombre de finques i comunitats agrícoles, que engeguen a la gent de les seves terres, que compten amb lleis que fomenten la monopolització i privatització de les llavors i amb regulacions i criteris que protegeixin a les corporacions però aniquilen els sistemes alimentaris tradicionals. Els ecosistemes locals necessiten ser protegits. Es requereix promoure i donar suport a les tecnologies basades en sabers i cultures locals. S'han d'alliberar les llavors de qualsevol forma de monopolització i privatització, i s'han de promoure els sistemes locals d'intercanvi i millora d'aquestes. No haurien d'imposar-se estandars industrials a l'agricultura. La producció industrial i hiperconcentrada d'animals, que literalment crea muntanyes de fems i llacs d'orins, enviant milions de tones de metà i òxid nitrós a l'aire, necessita ser reemplaçada per la criança d'animals descentralitzada i integrada a la producció de cultius. Els nostres hàbits de consum necessiten ser re-examinats. És necessària una revisió total del sistema alimentari internacional que és, actualment, una de les causes centrals rere la crisi climàtica. Si això es fa, llavors la crisi climàtica té una solució possible: el sòl.

Més ampliada informació a: GRAIN

Fotos:JV