dijous, 29 d’octubre del 2009

Allò que són boscos i allò que no ho són




Els boscos tornen a encapçalar l'agenda... boscos de veritat?


Com a resultat de la creixent preocupació que suscita el canvi climàtic, els boscos figuren novament entre els primers punts de l'agenda internacional, principalment quan a la seva funció com a magatzem de carboni. Està àmpliament reconegut que els boscos poden contribuir a mitigar (si se'ls conserva) o a empitjorar (si se'ls destrueix) el perill imminent del canvi climàtic. Tan mateix, s'està parlant realment de boscos?

Potser el millor (o pitjor) exemple per a respondre aquesta pregunta sigui el Congrés Forestal Mundial que acaba de tenir lloc a l'Argentina. A dita trobada, boscos i monocultius d'arbres foren tractats com a sinònims. Tal posicionament, venint d'experts forestals, serveix per a donar suport a les empreses que s'ocupen en convertir els vertaders boscos en falsos boscos, la diversitat biològica en monocultius, la natura en guanys.

Un “bosc plantat” és un bosc: tal és el missatge que el món està rebent del Congrés Forestal Mundial. Si aquest missatge fos proposat com exercici “vertader-fals” a un grup d'escolars, la majoria no dubtaria en respondre “fals”. Però, llevat de poques excepcions, els “experts” forestals del món semblen tenir una altra opinió. Per tant, es pot eliminar un bosc i substituir-lo per una plantació d'eucaliptus, pins, palma oliera, cautxú o qualsevol altre arbre i, segons ells, res haurà canviat.

Per empitjorar encara més les coses, una part del programa del Congrés es referia a la necessitat de “millorar” els boscos mitjançant l'ús d'arbres amb gens modificats (GM), a pesar de que els arbres GM podrien fer estralls als boscos del món. En línia amb l'enfocament del CFM, els futurs monocultius d'arbres GM podrien també ser considerats “boscos”, amb la qual la definició de bosc es tornaria encara més absurda... i perillosa.

El mateix problema quan a la definició de boscos i plantacions es plantejà durant les negociacions climàtiques sobre REDD (Reducció de les Emissions degudes a la Desforestació i la Degradació en els Països en Desenvolupament) que varen tenir lloc a Bangkok uns dies abans. El fet que la Convenció sobre el Canvi Climàtic de l'ONU també consideri que les plantacions són “boscos” fou un bon pretext perquè els delegats de la Unió Europea intentassin bloquejar els texts destinats a evitar la conversió de boscos en plantacions. Això va portar a que les negociacions acabessin de sobte, ja que la majoria dels delegats se'n donaren compte del perill de canalitzar fons REDD per el reemplaçament de boscos tropicals per plantacions d'arbres per a cel·lulosa o de palma oliera.

També la producció d'etanol a partir de plantacions d'arbres i d'agrodièsel a partir de plantacions de palma oliera, com alternatives “verdes” als combustibles fòssils, està lligada al canvi climàtic i a la definició de les plantacions com a boscos. Aquests combustibles podrien portar a la destrucció d'extenses zones boscoses que serien convertides en monocultius d'arbres. Segons la definició actual de bosc, això no canviaria res, con tal que la “coberta forestal” es mantingués igual.

Allò més absurd de tot això, així com els interessos creats que s'amaguen darrere, s'està tornant cada vegada més clar, fins i tot per els negociadors de REDD. Evidentment, el procés per excloure les plantacions dels boscos és encara llarg i difícil, però són cada vegada més les organitzacions socials, els moviments camperols, les organitzacions de pobles indígenes, els activistes de drets humans, els acadèmics, els forestals i el públic en general que es reuneixen baix la consigna que “les plantacions no són boscos”. Les comunitats locals que iniciaren aquest procés a través de les seves lluites contra els monocultius d'arbres, ja no estan pus tots sols.

Mes informació a:




3 comentaris:

zel ha dit...

I quina pena que els escolars ho tinguin més clar que no pas els qui ens enganyen de mig a mig...un bosc és un sistema viu i ancorat a la terra i que té vida pròpia, les plantacions, són "horts" d'arbres per a ús i consum, això els dic jo quan surt el tema...potser dic un disbarat...

ErrareHumanumEst ha dit...

És trist veure com reemplaçen boscos madurs tropicals de valor incalculable per plantacions monocultiu intensives.

De totes maneres, crec que no és correcte veure les plantacions com el diable verd.
Tot depèn, per exemple, fer una plantació de 250 ha. del mateix i reemplaçada per un bosc madur tropical pot ser veritablement esgarrifós.


Tot i aquesta mala fama de les plantacions, actualment existeixen eines per fer de les plantacions veritables boscos, ecosistemes i inclús reserves de la biosfera o parcs Naturals. Hi ha molts casos. La diferència entre aquí i allà és que allà porten les plantacions a un nivell intensiu que recorda més als camps de soja dels estats units. el problema forestal a l'amèrica llatina no té res a veure amb el d'aquí.

Tant sols un exemple, crec que sempre repeteixo el mateix. Les Guilleries-Savassona, El Montseny... és ple de plantacions, fixeu-se però que no té res a veure amb les plantacions de les Amèriques, aquí es regulen fortament les tallades, inclús tant que cada vegada se'n fan menys. Fixeu-se en els mosaics de vegetació que hi ha, a nivell de poques hectàrees. Aquests llocs s'han caracteritzat sempre per tenir una gestió forestal tradicional per part dels seus petits pobles, per aquest motiu és reserva de la biosfera. Per aquest i perquè hi ha tant biodiversitat com de França fins a Rússia, i estem parlant d'uns llocs on està ple de plantacions, on es continua gestionant tot i que cada vegada menys...Ecosistema en part antropitzat durant segles però altament valuós.

Altra qüestió que tampoc es diu és que a vegades cal una gestió per la conservació. Hi ha casos amb moltes espècies. Paradoxalment, moltes vegades es defensa la dinàmica natural del bosc, que al cap i a la fi és la que s'està donant actualment, amb boscos tancats i altres problemàtiques importants. Dons bé, molts conservacionistes diuen que importants i tradicionals espècies que cal protegir es veuen perjudicades per aquest "deixar fer" i aquesta dinàmica natural
del bosc.

Joan Vicenç ha dit...

Dues coses... els nins i nines cal que entenguin be que un bosc és un ecosistema complexe, on hi perviu una comunitat vegetal adaptada i compatible amb una munió d'animals i fongs que formen un tot, una meravella natural que nosaltres ni entenem i que un plantació d'arbres no és un bosc.

Que pot ser-ho, com diu Errarum, només ho serà si es deixa que evolucioni tot sol. Probablement als monocultius dels eucaliptus de Galicia si se'ls deixas fer, a poc a poc els roures, les falgueres, la vegetació pròpia s'aniria establint i formaria una capçada prou densa per no deixar germinar les llavors d'eucaliptus, per fer-los estèrils. Aquesta hipòtesi només és possible sense la intervenció humana, entra altres la del foc continuat. Un foc per un llamp pot ser un simple accident no gaire greu.

Quan a les plantacions d'arbres en zones agrícoles per a producció de fusta, doncs són això, plantacions d'arbres i si se'n volen implantar ha de ser com a molt a llocs agrícoles on es vol fer servir per aquesta funció. Un lloc agrícola degradat tendirà probablement a instaurar una vegetació natural a partir de la incorporació de llavors dels voltants per ocells i vent sobretot. S'hi instal·laria una vegetació més o menys pròpia de l'indret i a la llarga, no frisen, s'hi instal·laria un bosc climàcic (malgrat agradi poc avui dia usar aquesta paraula)

Tot això dit amb poques paraules. Resumint les plantacions d'arbres que degraden boscos o zones agrícoles productives són un atemptat ecològic i un atemptat a les persones del territori. Les plantacions d'arbres regulades amb l'assentiment de la població i tècnics són això i mai boscos: plantacions, "horts" com diu zel, d'arbres. Amb una funció productiva, explotació forestal amb poc afavoriment del medi natural silvestre.