dissabte, 26 d’agost de 2006

Temps de figues


Els arbres d’Alaró

La figuera (Ficus carica) II

Una figa, per ser bona,
ha de tenir tres senyals:
crivellada, secaiona,
bequejada des pardals
(Formentera)


Segons l’Arxiduc Lluís Salvador al seu Llibre Tercer sobre les Balears, al segle dinou a Alaró hi havia plantades unes 10.116 figueres en 198’36 hectàrees, en un càlcul de 51 arbres per hectàrea. Desconec si hi ha qualque altre cens actualitzat, però a simple vista es pot comprovar fins a quin punt s’ha reduït el cultiu d’aquest arbre. Aquesta realitat és extensible a la resta de les illes. Sembla ser que al segle esmentat es va promocionar aquest conreu per a l’exportació de la figa seca. Segons l’apotecari de Llucmajor, Montserrat Pons i Boscana, en el seu treball Les figueres i les figues indica que les causes de la decadència del figueral illenc foren l’encariment de la feina, la pèrdua d’interès com a aliment del ramat porcí, el seu abandonament com a aliment de consum humà i la marginació de l’agricultura a favor d’altres activitats econòmiques.

Citant altra vegada a l’Arxiduc, “Quan la collita de figues ja està en marxa i n’hi ha en quantitat, hom comença a assecar-les. Per a això es trien les figues que a l’arbre ja estan una mica pansides i es posen al sol damunt canyissos, una mena d’estores fetes amb canyes (o albons) ben juntes i fermades amb fils, tant al mateix figueral com davant les cases de la gent que viu al camp. Els figuerals aïllats, que no formen part d’una possessió, o es troben lluny de les cases de possessió, tenen normalment una caseta per aixoplugar la gent que va a collir figues i per guardar els canyissos. Cada vespre els canyissos es posen sota teulada i al matí següent, quan el sol ja està ben alt, es tornen a treure, fins que les figues estiguin completament seques. Després normalment els pagesos, però no tots, les esquitxen amb aigua bullent per evitar que els insectes, que llavors mataran, es quedin a dins. Aleshores es tornen a assecar al sol, de vegades dins un forn, però també simplement dins una cambra davall una flassada per evitar que s’hi posin les mosques i altres insectes. En estar llestes, hom les col·loca en canastres o en botes petites per guardar-les i sovint enmig de cada capa de figues s’hi posen grans d’anís.”

Segons altres informacions, si les pluges han vingut massa aviat se les ha d’acabar d’assecar al forn. Si s’ha fet així ja estan esterilitzades i si no, les figues seques es posen en un pedaç fermat i es fica el bolic dins aigua bullent amb fulles de llorer, llavor d’anís, trossos de fonoll i una pell de poma; es treu el bolic i es repeteix l’operació dues o tres vegades més. Diuen que aquest procés d’esterilització s’ha de fer en la lluna vella i si és possible en la de Sant Francesc (4 d’octubre).

Apa idò, acabau de llegir això i si encara hi sou a temps agafau tall de figueral. Si és que no és temps de figues, llavors podeu començar a construir els canyissos d’albons o de canyes i a tallar els ganxos, arreglar l’escala o adobar els paners.

Figues a l’estiu, aglans a l’hivern sempre ha estat bon aliment pel bestiar, en especial pels porcs, que suraran sans i contents i ens oferiran bones sobrassades o botifarrons com agraïment. Però les figues també són molt bones per a nosaltres, i no només per el gust únic de cada fruit, o pels valors nutritius i medicinals que aportam al nostre cos, sinó per l’oportunitat que ens dona l’arbre d’apropar-nos a ell. La figuera normalment fruita de manera esplèndida i generosa. A més patiment de set i calor, més dolces ens oferiran les figues, però si troba un sòl ric en nutrients ens aportarà figues delicioses i grosses com mig puny.

La despensa de Hipòcrates de Antonio Palomar, ens parla de la figa com “La fruita mil·lenària del Mediterrani. Les figues seques tenen molt més sucre, fibra i minerals. La seva acció laxant suau evita el restrenyiment crònic, la diverticulosi intestinal i la síndrome de l’intestí irritable. Són bones per a les malalties cardiovascular, ja que la pectina baixa el colesterol; són diürètiques i el seu potassi (especialment ric en les figues seques) ajuda a baixar la tensió arterial. Per altra part, les figues tenen una bona relació calci/fòsfor (més calci que fòsfor); i especialment els secs que concentren més els seus minerals, ajuden a mantenir la densitat dels ossos, ja que tres dels seus minerals més importants (potassi, calci i magnesi) s’han relacionat amb un menor risc de osteoporosi. Els secs tenen molt ferro que pot ajudar a corregir l’anèmia ferropènica. Investigadors japonesos estudiaren en animals i en pacients els efectes anticancerígens d’extractes de figa i donaren la causa de l’acció antitumoral a un benzaldehid; no obstant, encara no hi ha evidència científica del poder anticancerígen de les figues. En fitoterapia, al suc de figues se li atribueixen poders bactericides i contra els paràsits intestinals.

Les males condicions de conservació (calor i humitat) fan que les figues seques es contaminin fàcilment amb fongs microscòpics que produeixen aflatoxines, tòxiques i cancerígenes per el fetge; s’ha de comprar gènere de primera qualitat (o realitzar producció pròpia). La gent amb diabetis ha de limitar el seu consum, especialment les seques, per el seu alt contingut en glucosa”.

Llevat del pa de figa, mescla d’ametlles amb figues seques, que segur que ja coneixeu, he trobat una referència a una combinació antiga i fàcil de preparar, coneguda com a “torró de pobre”, que consisteix en obrir una figa seca per la meitat i introduir-hi un aglà dolç en el seu interior. Com a aportació pròpia podria proposar que els aglans podrien ser primer, un poc fregits i acompanyats d’un suquet de sobrassada amb picornells regat tot amb un vi negre d’Alaró. Ehem, ehem...

Quan a la reproducció de la figuera aquesta es reprodueix molt bé de llavor. Especialment si ha passat pels sucs digestius i intestinals dels ocells o dels marts. Si ens neix qualque figuera de llavor a un cossiol, la podrem trasplantar i en tenir la gruixa adequada la podrem empeltar, segur que es farà ben bona. El mètode, però, tradicional de plantació és per estaca, a finals de tardor i hivern, en clots ben fondos de figuera (2x2 m.).

Hi ha bons llibres que parlen de la figuera i que en alguns casos són mals de trobar. Seria bona idea tornar-los a reeditar. Dos d’aquests són La figuera a la taula: receptes de cuina de Felip Munar i La figuera mallorquina de Josep Rosselló, Joan Rallo i Josep Sacarés.

Aplecs sobre la figuera
Joan Vicenç Lillo i Colomar

· La figuera (Ficus carica) (I). La figuera fugitiva dels nostres camps ·
~

2 comentaris:

Rafel Mas ha dit...

Hola, Joan V.
OH! aquesta goteta de mel que vessa pel forat de la figa madura! això és una de les majors delícies!
Una altra cosa: si es vol sembrar una figuera, feis la prova de sembrar-ne una branca tendre, però una mica llenyosa, d'uns 40 cms de llarg amb 2-3 gemmes o ulls. Arrabassau-li les fulles (evita que es deshidrati) i donau-li molta d'aigua. I el més important sembrau-la per Sant Joan (24 juny) o als voltants d'aquesta data. No sé perquè però aferren.
Rafel Mas

Joan Vicenç ha dit...

Moltes gràcies per la teva aportació, segurament en aquest article de la figuera hi manquen aspectes pràctics ben importants, com aquest que ens indiques. Prenc nota i arxivaré aquestes recomanacions. Salut.