dilluns, 28 d’abril de 2014

Mames, profigues, mamones, les tres collites de la cabrafiguera.

Les mames de les cabrafigueres venen a ser les figues flors de les figueres cultivades.

Segons explica en un excel·lent article el biòleg Manuel Bernal Gálvez, el millor expert en figues i figueres d'Espanya, les figueres silvestres mediterrànies, les cabrafigueres, tenen tres tipus de fruits o siconis: mames, profigues i mamones. Aquests curiosos noms els hi vàren posar els àrabs que des del seu origen a Orient Pròxim vàren difondre el cultiu de la figuera per tot el Mediterrani. Juntament amb les palmeres datileres, les moreres, els magraners, els albercoquers, les pomeres i les vinyes, les figueres vàren embellir els mítics Jardins Penjants de Babilònia, un paradís terrenal considerat una de les set meravelles de l'antiguitat.

Mama de cabrafiguera plena de flors femenines transformades en agalles per a contener cadascuna d'elles una larva de l'avespeta polinitzadora, Blastophaga psenes. (Foto feta fa una setmana)

Tenint en compte que totes les nostres figueres conreades procedeixen d'antiquíssimes mutacions espontànies originades en les llavors de les primitives cabrafigueres, caldria esperar en totes elles una floració similar al seu ancestre, però la realitat no és així.

La cabrafiguera és monoica, presenta flors masculines i femenines damunt el mateix arbre, però només en una de les seves tres floracions, la de la primavera, els siconis de la qual reben el nom de profigues. Les figueres conreades, en canvi, només contenen flors femenines a l'interior dels seus siconis, ja siguin figues-flors o figues tardanes i a més les seves flors poden ser perfectes, necessitant ser polinitzades per a madurar els fruits o bé partenocàrpiques, capaces de madurar els fruits sense necessitat de pol·linització.

Agalles de la mama anterior.

Detall de les agalles anteriors en diferents estadis de desenvolupament per haver estat parasitades per la posta de diverses avespetes en dies successius.

Es podria dir que el cicle comença a finals d'abril quan les profigues inicien la seva floració i les femelles fecundades de l'avespeta polinitzadora de les figueres, la Blastophaga psenes, surten de les agalles contingudes dins els siconis anomenats mames, en els quals han romàs en hibernació durant tota la tardor i hivern i volen cap a les profigues, s'introdueixen en elles a través de l'ostíol, ponen els  ous dins les flors femenines, que són d'estil curt o brevistiles com les mames i mamones, les quals una vegada parasitades es transformen en agalles carnoses per a alimentar la larva i unes setmanes després, al juny, neixen en primer lloc els mascles que posseeixen un òrgan copulador enorme. Cerquen les agalles que contenen una femella en plena metamorfosi, encara inmadura però ja receptiva, copulen amb ella (literalment la violen) i una vegada han fecundat totes la femelles es dirigeixen cap a l'ostíol i l'obrin per a que quan emergeixin les avespetes alades puguin sortir sense problemes. Una vegada han finalitzat la seva missió els mascles moren.

Profiga d'una cabrafiguera que va néixer d'una llavor al llit d'un torrent de Mallorca. Es veuen clarament les flors masculines envoltant el canal de sortida cap a l'ostíol. Les flors femenines brevistiles o flors-agalles destinades a contenir els ous i les larves de la avespeta recobreixen la cavitat interior de la profiga.

 Una altra profiga de la mateixa cabrafiguera.

Detall de la profiga anterior.

 A finals d'abril les flors femenines ja han madurat i esperen que entri qualque avespeta procedent d'una mama per a que dipositi els seus ous en elles. Llavors es transformaran en agalles i quan les larves femelles de l'avespeta, després de ser fecundades pels mascles, acabin la seva metamorfosi, sortiran de les agalles i es dirigiran cap a l'ostíol. La cabrafiguera detectarà que estan a punt de sortir les avespetes mitjançant sensors químics i aleshores madurarà ràpidament els estams de les flors masculines. D'aquesta manera les avespetes en passar sobre elles de camí cap a la sortida quedaran empastifades de pol·len i volaran així cap a les mamones per a fecundar les seves flors femenines.

   A-- MAMES (només flors femenines brevistiles)
      l
      l
      V
       B-- PROFIGUES (flors femenines brevistiles i flors masculines)
     l
     l
     V
      C-- MAMONES (només flors femenines brevistiles)
     l
     l
     V
   A-- MAMES (inici del següent cicle)
    l
    l
    V

Quan uns dies després neixen les femelles ja fecundades, surten per l'ostíol i volen cap a la següent fructificació de la cabrafiguera, la tercera de l'any, els siconis de la qual reben el nom de mamones. Com en les mames, les mamones només contenen flors femenines d'estil curt, brevistiles, adaptades per evolució simbiòtica a contenir els ous i larves de l'avespeta. Quan les femelles surten de les profigues passen forçosament per damunt els estams de les flors masculines carregades de pol·len que estan al voltant de l'ostíol, els grans de pol·len se'ls aferren al cos i volen així portant damunt elles els gens de la cabrafiguera cap a les mamones de la mateixa o d'un altra cabrafiguera, entren en elles i dipositen els ous dins les flors brevistiles, però no en totes, de manera que unes es transformen en agalles i unes altres són fecundades pel pol·len portat allí per l'avespeta i produeixen una llavor viable de cabrafiguera.

 
Mama-figa flor de la figuera nord-africana d'origen berber, àmpliament conreada des de l'antiguitat a tot el nord d'Africa, Canàries, Balears i sud-est de la Península Ibèrica, anomenada Algerina, que produeix unes figues tardanes delicioses amb nombroses llavors viables i unes mames-figues-flors com la de la foto que algunes vegades arriben a madurar, encara que el seu sabor no és massa dolç i la seva textura lleugerament encartonada, per la presència d'agalles barrejades amb flors femenines longistiles partenocàrpiques que maduren bé i li donen una certa dolçor i blanura a la mama-figa flor. La figuera Algerina que vaig dur del Pico del Teide és doncs una semicabrafiguera. (Foto feta fa una setmana)


Flors agalles brevistiles i flors longistiles partenocàrpiques en aquesta mama-figa flor de la figuera de raça Algerina.

Detall de les flors-agalles i flors femenines partenocàrpiques de la semicabrafiguera de raça Algerina anterior.

Mama-figa flor de raça Algerina ja madura al juny. Sorpren el color morat-blavós del teixit esponjós que enrevolta les flors.

Detall de les agalles i les flors partenocàrpiques vermelles i sucoses.

I ara ve el més curiós de tot el procés. Algunes avespetes fecundades procedents d'una profiga no troben en el seu vol cap cabrafiguera amb mamones receptives i es fiquen dins els siconis estiuencs de les figueres conreades, ja siguin uníferes o bíferes, que fan les vegades de mamones, i fecunden les seves flors femenines d'estil llarg, longistiles, tant femenines perfectes com partenocàrpiques, amb el pol·len de la profiga d'un cabrafiguera, però no poden aficar el seu ovipositor pel llarg estil, de manera que la posta és impossible. Després de provar-ho amb múltiples flors l'avespeta acaba morint sense haver post un sol ou, però deixa el pol·len procedent de la cabrafiguera, que fecundarà les flors donant lloc a abundants llavors viables que seran la següent generació.

A l'agost aquesta figuera nord-africana berber produeix unes figues grosses i sucoses amb gust a maduixa. Es corresponen amb les mamones de la cabrafiguera i contenen abundants llavors viables.

Tenim doncs llavors procedents de les flors femenines brevistiles de les mamones de la cabrafiguera, amb el 100% de gens de cabrafiguera, que si arriben a néixer donaran lloc en tots els casos a una altra cabrafiguera i d'altra banda llavors de les flors longistiles, ja siguin femenines perfectes que necessiten ser fecundades per a donar fruits comestibles i per tant llavors viables o femenines partenocàrpiques els fruits de les quals maduren sense necessitat de ser fecundades, encara que en el cas de que ho siguin també donaran lloc a una llavor, en aquest cas híbrida, que si arriba a néixer donarà lloc a una cabrafiguera com son pare, a una semicabrafiguera o a una figuera bífera o unífera com sa mare conreada.

Mama-figa flor de figuera de la varietat Napolitana blanca del sud d'Italia.

Tall de la mama-figa flor anterior. Totes les flors són longistiles. Tenc la sospita de que en aquest cas es tracta de flors femenines perfectes, que necessiten ser polinitzades per a madurar els fruits, com les figueres d'Esmirna, encara que, al no haver-hi a mitjàn l'abril profigues amb flors masculines amb pol·len que puguin fecundar-les, no es desenvolupen i les mames-figues flors acaben caient mig seques. La figuera Napolitana Blanca no és doncs una semicabrafiguera com l'Algerina, sinó una vertadera figuera d'Esmirna amb el 100% de flors femenines perfectes no partenocàrìques.

Detall de les flors femenines longistiles anteriors.

 Avespeta morta de Blastophaga psenes al canal que duu a l'ostíol. No se li veuen ales, així que es tractaria d'una avespeta vella procedent d'una mamona de l'any anterior que va morir després de realitzar la posta dins aquesta mama a l'agost-setembre. (Foto feta fa una setmana)

 A l'agost la figuera Napolitana blanca madura unes figues delicioses i molt sucosos amb llavors viables.

Com podeu deduir la descendència d'una unió genètica entre una cabrafiguera i una figuera conreada pot donar lloc a multitud de possibilitats combinatòries, depenent de l'origen híbrid o mutant de la figuera mare.

Així tindríem:

1-Cabrafigueres perfectes amb flors agalles d'estil curt en els tres tipus de siconis.

2-Semicabrafigueres que produeixen mames, similars a les figues flors de primera collita, amb flors femenines agalles i flors femenines partenocàrpiques, que no solen arribar a madurar i a l'agost-setembre una segona collita de figues que maduren perfectament, com la figuera Algerina de les imatges.

3-Figueres uníferes que a l'abril produeixen mames amb flors longistiles femenines perfectes que no arriben a madurar, per necessitar el pol·len de les profigues que encara no han florit. Serien figueres d'Esmirna. A finals d'estiu o principis de tardor donen una collita de figues de gran qualitat repletes de llavors que els donen un bouquet a avellanes o nous torrades deliciós. La figuera Napolitana Blanca seria un exemple.

4-Figueres uníferes que no produeixen mames, només una collita de mamones a l'estiu-tardor. Poden ser figueres d'Esmirna amb flors femenines perfectes que necessiten ser polinitzades per a madurar els fruits o bé figueres partenocàrpiques que no necessiten el pol·len. Serien d'aquest tipus les figueres Bordissot blanca i negra, Coll de Dama blanca i negra, Martinenca, Galantina, etc...

5-Figueres bíferes que produeixen dues collites: una primera de figues flors similars a les mames i una segona de figues. Ni les figues flors ni les figues tardanes necessiten ser polinitzades per a madurar, ja que les seves flors són femenines partenocàrpiques.

6-Figueres bíferes anomenades de Sant Pere que també produeixen dues collites: la primera de figues flors similars a les mames que maduren per partenocarpia i la segona de figues tipus Esmirna que necessiten ser polinitzades per a madurar. En genètica equivaldria a un híbrid entre una figuera d'Esmirna i una figuera partenocàrpica.

7-Figueres de Cordelia i de Croisic que són monoiques com les cabrafigueres amb siconis amb flors masculines i femenines al seu interior. Fan figues comestibles però tenen una zona resseca i dura prop de l'ostíol que es correspon amb les flors masculines, la qual cosa els resta qualitat.

8-Són perfectament possibles i més que probables altres combinacions per hibridació entre les diferents varietats de figueres i les cabrafigueres i semicabrafigueres. Bastaria agafar milers de llavors de diferents figueres, sembrar-les en un medi adequat i esperar a que creixessin i donassin fruits.

A vegades he trobat figueres silvestres als camps de Mallorca nascudes de llavors transportades pels ocells que fan figues flors i/o figues tardanes en general diminutes i perfectament comestibles, de vegades de gran qualitat. Quan l'estudi del genoma sigui més fàcil i barat, serà molt interessant estudiar la genètica d'aquest fantàstic fruiter conreat per l'home des de fa uns 10.000 anys.

Figa flor de la varietat bífera anomenada Blava amb totes les seves flors d'estil llarg, que impedeixen que l'avespeta pongui els seus ous en elles amb el seu ovipositor que és més curt que l'estil. L'avespeta en el seu desesper per pondre recorre tot l'interior del siconi escampant el pol·len de cabrafiguera mascle que duu aferrat al seu cos procedent d'una profiga molt primerenca, polinitzant així el màxim de flors que, en sentir-se fecundades, desenvolupen una llavor viable i engreixen els seus teixits omplint-se de sucs i sucres. D'aquesta manera, encara que en teoria per l'època no hauria de contenir llavors, les conté sense cap dubte.

Flors longistiles de la figa flor anterior.

Detall de las flors longistiles anteriors. Es veu una llavor en formació a la dreta de la imatge.

Detall de la llavor fotografiada dia 21 d'abril.

Figues flors de la varietat bífera Albacor o Bacorera que maduren a finals de juny.

Popa sucosa molt saborosa de les figues flors anteriors en la qual es poden veure nombroses llavors viables que li donen un deliciós bouquet a nous o avellanes torrades.

En aquest retall ampliat de la imatge anterior es veuen perfectament les llavors viables. En ser les seves flors partenocàrpiques per a madurar no necessiten ser polinitzades per l'avespeta, però en aquest cas no només han madurat partenocàrpicament sinó que a més han estat polinitzades. Les nombroses llavors que es veuen a la imatge ho confirmen. Falta saber si les avespetes portadores de pol·len sortides de les profigues d'una cabrafiguera primerenca vàren tenir temps de volar a principis d'abril fins a aquestes figues flors per a fecundar-les de seguida i donar temps a que es desenvolupassin les llavors. Davant la contundent prova de la imatge tot sembla que va ser possible. En aquest cas aquesta figa flor es comportaria com una mamona molt precoç.




2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mare meva, no sabia que la figuera fós un univers tan complex!

Juan Bibiloni ha dit...

Així és, Anònim. L'estratègia de protegir les flors dins un siconi els ha donat molt bon resultat als Ficus. Les altres moràcies que tenen les flors descubertes no han tengut tant d'èxit, però tampoc es pot dir que els hagi anat malament. Salutacions cordials.