El castanyer i el seu aprofitament

Com que alguna vegada ja us he parlat d'aquest arbre, he pensat que podia aportar alguna cosa més. Això si, ja gairebé per acabar (perquè segurament alguns ja n'esteu farts) però quedant pendent aquell escrit que us vaig prometre als companys d'Amicsarbres.

Característiques principals del castanyer
L'espècie de castanyer representada al continent europeu és Castanea sativa. Com ja vaig comentar, els Romans en varen fer grans importacions donat que era un arbre que proporcionava molt aliment i fusta. Es creu que l'espècie prové del Mar Negre, però investigacions paleobotàniques van revelar que l'espècie existia al quaternari (si no recordo malament) i probablement les glaciacions en minvaren la seva representació, quedant de forma relíctica en algunes zones. Tot i les importacions Romanes, es considera que el Castanyer va viure el màxim impuls a l'Edad Mitjana i al neolític. Es creu que l'expansió d'aquest arbre al neolític i a l'Edad Mitjana va ser més aviat per les grans desforestacions que es varen produïr, donat que és un arbre extraordinàriament rebrotador.
El representant als Estats Units és Castanea dentata, no obstant això, les seves poblacions estimades en gairebé 4 mil·lions d'Ha. pràcticament van desapareixer amb l'entrada d'un dels patogens més letals al món forestal, Cryphonectria parasitica, creant així un dels majors desastres ecològics dels Estats Units.

Els castanyer pot arribar a fer fins a 30 metres i arriba a viure varis segles sent força normal trobar castanyers de 4 o 5 segles i fins i tot n'hi ha que són mil·lenaris. Per aquest motiu, el castanyer és considerat l'arbre Europeu que més anys pot viure.

Ecologia: En general, els castanyers solen estar entre 200 i 600 m. sobre el nivell del mar. Necessita força humitat però no tolera sòls entollats, es produeix una mort de l'arbre per afogament en cas que el nivell freátic ascendeixi fins a ocupar totes les arrels. És per aquest motiu que pràcticament tots els castanyers de Catalunya estan sobre certa pendent. La precipitació que necessita varia segons les altres condicions ambientals però s'estima que aquesta ha d'oscil·lar entre els 600 i els 800 mm./any. Molts dels castanyers a Catalunya estan orientats en vessants N, NO i NE, ja que aquestes zones són les que solen mantenir humitats més altes. És un arbre heliòfil i robust, amb la qual cosa precisa de sol tant quan és jove com quan és adult. En boscos tancats, els castanyers solen quedar petits, amb un creixement molt lent i amb un tronc raquític o deformat, no obstant això, les plàntules poden desenvolupar-se bé en zones a mitja ombra. Els sòls han de ser profunds, permeables, silícis i àcids.

Foto:Bloguero Casual

Aprofitaments: El castanyer ha tingut múltiples aprofitaments. Destacar la gran qualitat de la seva fusta, utilitzada en construcció, mobles, artesania, parquets, eines diverses, botes, bigues, cistells... També era important el seu fruit tant pel bestiar com per a les persones. Antigament era dels aliments més preuats donat que permetia fer farina de castanya (pels desentagats) i també aportava gran quantitat d'energia éssent prova d'això és la celebració de la castanyada. La castanyada és una celebració clarament funerària on la família consumia castanyes i panellets amb el moscatell per tal de tenir així energia necessària per estar tota la nit en vetlla.
Prova d'això és que la castanya és molt rica en carbohidrats i proteïnes. Actualment, la patata ha substituït d'alguna manera la castanya.
També era important la producció de tanins, tot i que ja no té cap mena d'importància tampoc en d'altres vegetals per el desplaçament d'aquests en favor dels sintètics.

Altres: Dioscòrides va destacar la utilització de l'escorça, les branques i els brots per combatir diarrees, també per evitar infeccions al coll i per a combatre les càries.
Del pelló (el que envolta la castanya) i de les fulles es preparava un xampu natural que donava tonalitats rosses.
A més, la infusió de les fulles són un dels remeis més eficaços contra la tos i la tos ferina (bronquis).
Les flors són molt preuades per les abelles i la mel de castanyer és de bona qualitat.

Foto:Grajo

Cultius i silvicultura: En general podiem distingir dos tipus de cultius: els cultius destinats a producció de fruit i els cultius destinat a producció de fusta. Cal destacar que a Catalunya no hi ha grans cultius estrictament destinats a producció de fruit sinó que normalment trobem petits cultius o bosquets combinat amb les plantacions destinades a fusta. Destacar que els cultius de fruit destaquen per ser dels boscos més emblemàtics al nostre païs, normalment amb individus extraordinàriament grans.
Producció de fruit: S'utilitzava un marc de plantació molt ampli, en general amb unes densitats de 100 i 70 peus/ha, densitats més elevades (400 peus/ha) han fracassat. El marc de plantació era molt ampli perquè els arbres desenvolupaven àmplies capçades que precisaven de molta llum per tal de donar bones produccions (fàcilment 5 kg. de castanya/arbre). En general, un castanyer normal podia tardar fins a 25 anys en produïr castanya, no obstant això, per mitjà de varietats i empelts s'aconseguia tenir producció als 3-5 anys. La típica gestió d'aquestes castanyedes consistía en tallar la guia principal a uns 2-3 m. per llavors fer la selecció dels rebrots que en sortiran d'aquesta. A intèrvals es podia renovar la capçada de nou tallant els rebrots.
En les semi-deveses, on les densitats són encara més minses, aquest tipus d'actuació és el més utilitzat perquè dóna molta producció de fruit. L'aparença dels castanyers corresponent a aquesta gestió és la d'un gran tronc que arriba a fer fins als 3 metres, normalment molt rugós i fins i tot foradat per dintre (ho fa el propi arbre per autoabsorvir els seus nutrients), a partir d'aquest gran tronc de 3 metres, surten força rebrots molt més prims.
Normalment, als castanyers d'aquí no s'els aplicava purament aquesta tècnica, sinó que s'intentaven podar les branques mortes i també es feia una poda de formació diferent a l'anterior. També es donava la mateixa poda als 3 metres però de les branques laterals, deixant així la guia principal. També és possible una poda de producció consistent en la decapitació de l'arbre per així rejuvenir-lo i afavorir així de nou l'emissió de rebrots.

Producció de fusta: Tradicionalment, la producció de fusta s'iniciava amb la plantació dels castanyers per mitjà de llavors. En general, es feia una plantació en llocs ocupats per alzinars, rouredes, sureres i fins i tot per faigs. Al principi, el torn era d'uns 70-90 anys, torn en que s'obtenien diàmetres de 50 o 70 cm. De les primeres referències sobre gestió de castanyers, Laguna recomanava, a diferència del faig i altres espècies, unes tallades intenses però deixant arbres pare (tallades disseminatòries). Laguna argumentava aquest tipus de tallada sobretot pel fet que els plançons de castanyer necessitaven llum de joves i per tant, era necessari obrir espai perquè aquests plançons poguéssin créixer. En el cas de disposar de insuficient espai, Laguna es va trobar que les llavors de castanyer no progressaven per manca de llum i els plançons esdevenien pràcticament raquítics quedant molt d'ells en creixement gairebé aturat.

A Catalunya, no existeixen pràcticament castanyedes de llavor. El que s'ha fet tradicionalment és fer la plantació, esperar el torn d'uns 80 anys i fer una tallada a "matarrassa" o "arreu" sense deixar arbres pare. Això ha estat així perquè al igual que el fruit, els rebrots necessiten també molta llum per poguer-se desenvolupar. Les amplituds de la tallada arreu deuen ser d'uns 50 m. x 50 m. Una vegada fet això, començen a sortir fins a 60 rebrots de cada soca que als 4-5 anys han de ser seleccionats (el creixement d'aquests rebrots és espectacular, de l'ordre de 2 m./any). A continuació es fa la selecció final de tanys en funció de la morfologia i vigor dels rebrots deixant de 2 a 5 rebrots que arribaran al final del torn.
Aquests rebrots tenen un torn molt inferior al del bosc de llavor donada la gran capacitat dels rebrots, aquest torn sol ser d'uns 20-30 anys.

En general, la fusta resultant de les aclarides i podes es recomana que es deixi al bosc trossejada ja que d'aquesta manera es reincorpora el material al sòl mineral.
A mesura que es fan les tallades, la corona de la soca es va expandint i foradant per dintre, creant així una espècie de sòl d'una riquesa mineral excepcional, molt utilitzada abans en jardineria. Per altra banda, els rebrots surten per la part més exterior d'aquesta soca.
Cal vigilar perquè al cap d'uns centenar d'anys aquesta soca es va esgotant i degradant, donant aspecte decadent al bosc de rebrot.
Les densitats solen ser de 1.200 a 1.500 peus/ha (tingueu en compte que d'aquests, en surtiran de 2 a 5 rebrots).
L'ús majoritari de la fusta extreta solien ser bigues, botes... però també tutors, prova de tot això és la gran presència de bigues de castanyer en les cases pairals no només de manera generalitzada a Asturies sinó també de manera important a Catalunya.

Elorrieta destacava aquest aprofitament a Catalunya, arribant a ocupar fins a 21.000 ha. No obstant això, mica en mica es perd i es veu subtituït per la plantació de roures americans o bé el pi insigne.

Foto:Alfredo Vazquez

Una espècie multifuncional:
Cal destacar el seu valor ornamental, no només per les mil-i-una formes que pot arribar a adquirir, sinó també per les seves tonalitats que agafa a les diferents estacions. Les fulles adquireixen colors des del verd intens fins al roig, el groc i el marró. Les flors adquireixen a la primavera colors groc daurat. A més, aquests boscos solen ser espais molt frescos i amb molta ombra.
Destacar la gran afinitat que tenen diverses espècies per viure amb castanyers, sent els més destacats el boix grèbol, l'arboç, la rosa silvestre, arç blanc, el cirerer silvestre.... totes elles espècies que (puc constatar) abunden moltíssim entre els castanyers, sobretot els grandíssims cirerers silvestres i el boix grèbol.
Fixeu-vos que totes aquestes espècies presenten grans produccions de fruit carnosos i molt nutritius per la fauna. És per això que en aquests boscos hi trobem de tot, fins a tot tipus d'ocells com els picots, que aprofiten els majestuosos troncs per fer-hi els nius, tot tipus de rosegadors que aprofiten les "coves" dels troncs o bé es fan ells el cau a sota d'aquests, com poden ser els tuixons. Tot i que no són l'hàbitat ideal del senglar, aquest hi abunda molt per aquestes zones, ja que solen ser zones molt forestals i aprofiten les castanyedes per aprofitar-ne les castanyes.

A mesura que es fa gran, el tronc té tendència a buidar-se per dintre (el que he comentat abans de la autoabsorció dels nutrients), éssent un magnífic refugi per fauna i també, segons expliquen les llegendes, per a humans.

Sobre referències antigues de castanyers mil·lenaris, destacar la dels "cent caballs" de l'Etna. Segons la tradició, va servir de refugi sota la seva capçada a la reina Juana d'Aragó, la qual es va refugiar amb 100 genets. Al segle XVIII, la corona de la soca d'aquest mateix arbre feia 15 metres de diàmetre, a finals del segle passat només quedaven algunes parts del tronc però la soca tenia un perímetre de 53 metres.
Curiosament no és l'únic relat, tinc entès que el castanyer de "can Cuc" era refugi d'un carboner, un de Sierra Nevada era immoble d'una familia morisca, en un de Béjar hi vivia un torner que feia gots amb la mateixa fusta de l'arbre......

La cultura:

En zones d'Asturies i Galícia existia el costum, que encara es manté en algunes zones, de utilitzar terrenys comunals per plantar castanyer: el sòl era comunal, però l'arbre i el fruit era del que ho va plantar.

En zones de Galícia, Portugal, Asturies... existeix una vertadera cultura del castanyer, existint festes i tradicions molt antigues on la castanya és l'eix sobre el que es van assentar aquestes costums. Són de tanta importància que és difícil imaginar la vida en aquestes zones abans de la seva introducció.

Els plats més utilitzats eren les castanyes rostides, el brou de castanya (per esmorzar) i les castanyes amb llet (per berenar). També era molt freqüent menjar les castanyes amb porc o xoriço.

És sabut que si hom anava a buscar castanyes, aquest havia de donar 2/3 parts de les castanyes al propietari. De fet, recollir castanyes dintre d'una propietat és encara il·legal. Evidentment i actualment això ja no té massa importància, tot i que no està de més demanar permís al propietari.

Foto:Margarita Spain's

Bibliografia:
Berrocal, M.; Gallardo, J.F.; Cardeñoso, J.M. El castaño. Productor de fruto y madera. Creador de paisaje y protector. Ediciones Mundi-Prensa. 1988.