ha disparat la biomassa disponible
Antonio Madrilejos
Barcelona
Catalunya té un percentatge de superfície forestal cada vegada més gran, més fins i tot que Suïssa o el Canadà, i els seus boscos cada cop són més espessos, segons les dades recopilades durant els últims anys pel tercer Inventari Forestal Nacional espanyol (IFN3). Concretament, la superfície forestal --que inclou tant els boscos madurs com el simple matoll-- ha augmentat el 4% respecte a l'inventari anterior, elaborat 12 anys abans, i se situa en el 61% del total català. "Ens toquen 400 arbres o, si es prefereix, 0,25 hectàrees per persona", va dir ahir José Antonio Bonet, degà del Col.legi d'Enginyers Forestals, durant la presentació del segon Congrés Forestal Català (CFC), que se celebra fins divendres que ve a Tarragona amb la participació de més de 400 ponents (www.congresforestalcatala.cat).
Tot i que les dades del tercer inventari corresponen al període 2001- 2002 i en part eren conegudes, el Ministeri de Medi Ambient no les havia publicat completes fins ara. "Ha sigut un treball llarg. Hem analitzat més de 12.000 finques i els resultats els hem comparat amb les dades anteriors --explica José Antonio Villanueva, coordinador de l'IFN3--. El treball ens permet quantificar exactament si en una zona molt concreta ha avançat realment el bosc i quines espècies són les que creixen o bé decreixen". Per províncies, el percentatge més alt de superfície forestal correspon a Girona, i el més baix, a Tarragona.
D'acord amb les dades facilitades per l'IFN3, la vegetació silvestre segueix envaint antics territoris ocupats per cultius, però el més destacat dels últims anys a Catalunya és l'augment dels boscos densos a costa del bosc clar o matoll. "La superfície forestal arbrada ha passat d'1,39 a 1,62 milions d'hectàrees, el 16% més que 10 anys abans, i ja suposa el 84% del total forestal", precisa el coordinador de l'inventari. N'hi ha prou de caminar per qualsevol bosc del país per comprovar que la proporció de peus vells i amples --arbres amb un gruix superior als 20 centímetres-- està augmentant sobre la de peus joves i estrets. Així doncs, la biomassa s'ha incrementat durant els últims 12 anys en un percentatge molt superior (48%) al de la superfície forestal (el citat 4%).
PÈRDUA DE RENDIBILITAT
Tot plegat és un resultat inequívoc de l'abandonament de les activitats forestals motivat, al seu torn, per la poca rendibilitat de la fusta (els petits propietaris, que són la majoria, no poden afrontar la competència que els fan altres mercats). "Els boscos catalans podrien subministrar tres dels sis milions de metres cúbics de fusta que consumeix Catalunya, però només n'aporten un", posa com a exemple Josep Mayoral, que és responsable de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
La instal.lació de plantes de biomassa per aprofitar la fusta sobrant és una de les possibilitats, però Catalunya encara no disposa a hores d'ara de cap pla de posada en marxa o d'un calendari, assumeix Eduard Pallejà, secretari general del Departament de Medi Ambient. Segons l'IFN3, el 77% de la superfície forestal catalana és de caràcter privat, mentre que el 18% té titularitat municipal i n'hi ha un 5% que pertany a l'Administració.
Arbres molt resistents com el pi blanc i l'alzina, associats a climes més àrids, augmenten a Catalunya a un ritme superior al de la resta d'espècies, mentre que l'avet, el faig i el castanyer, típics de zones més plujoses, retrocedeixen. ¿Són qüestions climàtiques? Possiblement hi ha alguna cosa de cert, subratlla José Antonio Bonet, coordinador del Congrés Forestal Català, però és més important un altre factor: alzines i pins blancs estan colonitzant antics terrenys agrícoles de secà, és a dir, sòls que els són propicis.
LES MÉS HABITUALS
En el còmput total, el pi blanc (372.000 hectàrees), el pi silvestre o melis (238.000) i l'alzina (274.000) són de llarg les tres espècies més habituals de Catalunya, molt més que no pas la pinassa, els roures, el pi negre i l'alzina surera.
Barcelona
Catalunya té un percentatge de superfície forestal cada vegada més gran, més fins i tot que Suïssa o el Canadà, i els seus boscos cada cop són més espessos, segons les dades recopilades durant els últims anys pel tercer Inventari Forestal Nacional espanyol (IFN3). Concretament, la superfície forestal --que inclou tant els boscos madurs com el simple matoll-- ha augmentat el 4% respecte a l'inventari anterior, elaborat 12 anys abans, i se situa en el 61% del total català. "Ens toquen 400 arbres o, si es prefereix, 0,25 hectàrees per persona", va dir ahir José Antonio Bonet, degà del Col.legi d'Enginyers Forestals, durant la presentació del segon Congrés Forestal Català (CFC), que se celebra fins divendres que ve a Tarragona amb la participació de més de 400 ponents (www.congresforestalcatala.cat).
Tot i que les dades del tercer inventari corresponen al període 2001- 2002 i en part eren conegudes, el Ministeri de Medi Ambient no les havia publicat completes fins ara. "Ha sigut un treball llarg. Hem analitzat més de 12.000 finques i els resultats els hem comparat amb les dades anteriors --explica José Antonio Villanueva, coordinador de l'IFN3--. El treball ens permet quantificar exactament si en una zona molt concreta ha avançat realment el bosc i quines espècies són les que creixen o bé decreixen". Per províncies, el percentatge més alt de superfície forestal correspon a Girona, i el més baix, a Tarragona.
D'acord amb les dades facilitades per l'IFN3, la vegetació silvestre segueix envaint antics territoris ocupats per cultius, però el més destacat dels últims anys a Catalunya és l'augment dels boscos densos a costa del bosc clar o matoll. "La superfície forestal arbrada ha passat d'1,39 a 1,62 milions d'hectàrees, el 16% més que 10 anys abans, i ja suposa el 84% del total forestal", precisa el coordinador de l'inventari. N'hi ha prou de caminar per qualsevol bosc del país per comprovar que la proporció de peus vells i amples --arbres amb un gruix superior als 20 centímetres-- està augmentant sobre la de peus joves i estrets. Així doncs, la biomassa s'ha incrementat durant els últims 12 anys en un percentatge molt superior (48%) al de la superfície forestal (el citat 4%).
PÈRDUA DE RENDIBILITAT
Tot plegat és un resultat inequívoc de l'abandonament de les activitats forestals motivat, al seu torn, per la poca rendibilitat de la fusta (els petits propietaris, que són la majoria, no poden afrontar la competència que els fan altres mercats). "Els boscos catalans podrien subministrar tres dels sis milions de metres cúbics de fusta que consumeix Catalunya, però només n'aporten un", posa com a exemple Josep Mayoral, que és responsable de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
La instal.lació de plantes de biomassa per aprofitar la fusta sobrant és una de les possibilitats, però Catalunya encara no disposa a hores d'ara de cap pla de posada en marxa o d'un calendari, assumeix Eduard Pallejà, secretari general del Departament de Medi Ambient. Segons l'IFN3, el 77% de la superfície forestal catalana és de caràcter privat, mentre que el 18% té titularitat municipal i n'hi ha un 5% que pertany a l'Administració.
Arbres molt resistents com el pi blanc i l'alzina, associats a climes més àrids, augmenten a Catalunya a un ritme superior al de la resta d'espècies, mentre que l'avet, el faig i el castanyer, típics de zones més plujoses, retrocedeixen. ¿Són qüestions climàtiques? Possiblement hi ha alguna cosa de cert, subratlla José Antonio Bonet, coordinador del Congrés Forestal Català, però és més important un altre factor: alzines i pins blancs estan colonitzant antics terrenys agrícoles de secà, és a dir, sòls que els són propicis.
LES MÉS HABITUALS
En el còmput total, el pi blanc (372.000 hectàrees), el pi silvestre o melis (238.000) i l'alzina (274.000) són de llarg les tres espècies més habituals de Catalunya, molt més que no pas la pinassa, els roures, el pi negre i l'alzina surera.
Font El periódico
Entrades
1 comentari:
Ei perdó!!! Ho heu ficat bé oi?
És que jo ho vaig intentar i no sé perquè no em deixava. Merci
Publica un comentari a l'entrada