Agressions al Parc de L’Escorxador

La vulgaritat d’un impacte ambiental

El poder ens té acostumats a tota mena de capricis erràtics. Aquesta vegada un vell parc de Barcelona, ha estat un clar exponent d’això.

Mentre d’una banda l’Ajuntament ens demana sostenibilitat, al parc de L’Escorxador -el Joan Miró - el predicament s’esvafa en tot el contrari.Sembla ser que quan es parla de rehabilitació es tracta de canviar quatre fanals i fer nous paviments a costa del sempre maltractat verd urbà. En aquest cas la política municipal permet que les obres d’una pretesa millora acabin amb la vida d’una pineda i alguna alzina aïllada.

La poca sensibilitat dels professionals de l’obra dóna fe dels arbres sentenciats, marcats patèticament amb una creu vermella. Hores d’ara encara no se sap si hi haurà algun acte religiós després de la massacre. Si està clar, almenys sobre el paper, que al costat hi anirà una extensa zona de dunes d’herba.

Al costat del palmerar, dunes d’herba. Res no hi ha en aquest món que pugui superar la imaginació d’un cap calent del verd urbà. Fer dunes de gespa davant d’un palmerar és tan original ! Això és paisatgisme que la resta són tonteries de penjat ecologista !

Només caldrien trescentes pinedes més per absorbir la contaminació de les segadores de les fabuloses dunes de gespa. Per regar cap problema, l’aigua ve del dipòsit d’aigua freàtica que hi ha al subsòl. No sabem però si l’aigua pujarà sola o s’haurà de bombar amb alguna energia alternativa a les alternatives com l’electricitat municipal.

A l’altre punta del món hi ha qui dón 25 milions de dòlars a qui trobi la manera de capturar el CO2 que ens descontrola el clima. Aquí hi ha qui cobra per trobar la forma de generar-ne més amb el vist-i-plau del consistori !

·

Anton Solc.
Records des d'un Eixample Insostenible

·

· Foto "Dona i ocell" del Parc Joan Miró : · [ montse & ferran travelers ] ·
·