dijous, 31 gener de 2008

Viure a "lo Grande"


De:

Ramon Margalef


Barcelona ret homenatge a
Ramon Margalef


El biòleg i ecòleg Ramon Margalef (1919-2004) tindrà una mostra de reconeixement al barri del Guinardó, on va passar una bona part de la vida. I és que en un dels actes de cloenda de Barcelona Ciència 2007, l'ajuntament barceloní descobrirà avui una placa d'homenatge, col·locada a la casa on va residir del 1952 al 1981, situat a la Ronda del Guinardó 31.

Un pioner de l'ecologia moderna

Profunda és la petja de Ramon Margalef en la ciència catalana. Pioner de l'ecologia moderna, fou un dels especialistes en biologia marina i limnologia (la branca que estudia els ecosistemes de les aigües continentals) més prestigiosos. Doctorat en ciències naturals l'any 1967, va obrir la primera càtedra de la Universitat de Barcelona (UB) dedicada a aquesta disciplina. Va professar-hi fins el 1986 i fins el 1992 en va ser professor emèrit. Va signar més de tres-cents estudis i una dotzena de llibres, i va demostrar una preocupació constant per les actuacions humanes sobre la natura, que, segons explicava, també impliquen l'augment de les desigualtats humanes. Una de les darreres aportacions a la seva disciplina científica va ser la participació en el catàleg de l'exposició 'Habitar el món', oberta al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona. Per tot plegat va rebre moltes distincions científiques importants.

Cloenda de Barcelona Ciència 2007

A l'homenatge d'avui, un dels actes de cloenda de Barcelona Ciència 2007, que durant més d'un any ha ofert múltiples activitats de divulgació científica per a tots els públics, hi assistiran els seus fills i néts, a més del responsable de Cultura de l'ajuntament, Jordi Martí, i de la regidora del districte Horta-Guinardó, Elsa Blasco. De Barcelona Ciència 2007, encara se'n poden veure algunes exposicions: 'Univers Terra Vida Humanitat' (Museu de Ciències Naturals), 'Atrapats al gel' (Museu Marítim), 'Navegant per la ciència', 'Càmeres fotogràfiques en el temps' (Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa), 'Plantes, remeis i apotecaris' (Monestir de Pedralbes), 'L'arqueologia a Barcelona' (Museu d'Història).

Notícia de:



dimecres, 30 gener de 2008

Espècies exòtiques ecològicament adverses


Espècies exòtiques invasores:
més que un assumpte tècnic

L'Òrgan Subsidiari d'Assessorament Científic, Tècnic i Tecnològic (SBSSTA) de la Convenció sobre Diversitat Biològica (CDB) celebrarà la seva tretzena reunió entre el 18 i el 22 de febrer de 2008 a Roma. A l'agenda de la reunió hi ha dos assumptes d'extrema importància per a les inquietuds del WRM: la diversitat biològica forestal i les espècies exòtiques invasores. Encara que es tractaran per separat (a la reunió plenària i en un grup de treball respectivament), creiem que ambdós temes estan inextricablement relacionats.

Les espècies exòtiques invasores són una important causa de pèrdua de biodiversitat en els boscos i altres ecosistemes, però rarament s'esmenta o tracta l'assumpte de les espècies exòtiques invasores de les plantacions d'arbres, a pesar que algunes espècies d'eucaliptus, pi i acàcia ja han tornat invasores a molts països, com Sud-àfrica, Xile, EEUU i Uruguai entre altres.

Encara que hi ha moltes definicions del concepte “espècie exòtica invasora”, potser la més acceptada és “espècie no indígena que afecta en forma adversa econòmica, ambiental o ecològicament els hàbitats que envaeix”. Quan hi ha un “hàbitat afectat en forma adversa” no importa molt com va ocórrer la invasió: si van ser els animals, les aus, l'aigua o el vent qui van portar les llavors de les espècies vegetals que després es van disseminar espontàniament en aquest hàbitat o si aquestes van ser introduïdes per empreses de plantacions i van resultar en efectes econòmics, ambientals o ecològics adversos. D'acord amb l'anterior, tots els monocultius a gran escala d'arbres exòtics són invasors per a les comunitats locals els hàbitats de les quals, i per tant també els seus mitjans de sosteniment, es veuen afectats en forma negativa per aquestes plantacions.

A causa dels impactes sobre la biodiversitat resultants de la plantació a gran escala d'espècies exòtiques en forma de monocultiu, la Convenció sobre Biodiversitat també hauria de tractar-los com perilloses espècies exòtiques invasores. Referent a això, els perits del SBSSTA haurien de plantejar i respondre la pregunta bàsica: aquest tipus de plantació d'arbres exòtics afecta adversament els hàbitats que envaeix o no? En cas afirmatiu, està clar que des de la perspectiva de la conservació de la biodiversitat caldria prohibir-les de la mateixa manera que s'ha prohibit el comerç de llavors i plantes d'altres espècies invasores (per exemple Lantana camara, Solanum mauritianum) a molts països. S’haurien de plantejar i respondre preguntes similars sobre els arbres d'enginyeria genètica. Existeix el risc que perjudiquin els hàbitats econòmica, ambiental o ecològicament? Podrien disseminar-se espontàniament? El seu pol·len podria contaminar a altres espècies? Si la resposta és afirmativa, la resolució de la COP8 que insta a aplicar el Principi de Precaució s’hauria d'ampliar a la prohibició total de l'alliberament d'arbres d'enginyeria genètica.

A pesar que les espècies de les plantacions poden disseminar-se espontàniament per vent, aigua, aus o animals (i el mateix pot ocórrer amb els arbres GM), les plantacions en si no neixen soles, ni tampoc la investigació en arbres GM. Ambdues són resultat de decisions corporatives la fi de les quals és augmentar els seus guanys. Sota aquesta llum, si veiem el tema de la biodiversitat des d'una perspectiva política i econòmica, és clar que les corporacions transnacionals són l'espècie exòtica invasora més perillosa de totes. Igual que les seves contraparts invasores naturals, envaeixen terres i boscos i destrueixen hàbitats que brindaven sosteniment a innombrables altres espècies i a les persones del lloc. En aquest butlletí hi ha exemples suficients (i molts més en els 125 nombres anteriors) que demostren el que s’ha dit: corporacions mineres a Índia, Congo, Bangla Desh; corporacions de la cel·lulosa i el paper a Xile i Estats Units; corporacions petrolieres i fusteres a Equador; corporacions del palmell setrill a Indonèsia; corporacions contaminants en Zimbabwe. Totes elles estan envaint i destruint hàbitats rics en biodiversitat i la sustentació dels pobles locals. No obstant això, no aspirarem a que el SBSSTA abordi aquest tema fonamental. El que sí esperem és una mica més en línia amb el seu mandat com òrgan assessor de la CDB: - que adopti una definició de boscos que exclogui les plantacions a gran escala com a tals - que urgeixi a la CDB a recomanar als governs que detinguin l'expansió dels monocultius a gran escala d'espècies exòtiques d'arbres - que recomani a la CDB que prohibeixi la plantació d'espècies d'arbres que ja han demostrat ser invasores - que recomani a la CDB que prohibeixi els arbres transgènics. Aquests serien resultats molt positius d'aquesta reunió del SBSSTA, tant per a la gent com per a la biodiversitat.

Per a més informació:

Fotos: JVLilloColomar

CO2 amb denominació d'origen


Les emissions de gasos d'efecte hivernacle van
créixer a Espanya un 5,5% l'any passat, segons l'últim Observatori de l'Electricitat de WWF/Adena.


Causants de l'increment? Les centrals tèrmiques que cremen fuel, gas i carbó, centrals que van produir al desembre, per posar l'exemple més immediat, el 55% de l'electricitat que van consumir els espanyols. Segons l'Observatori, aquest mes, dels set reactors nuclears espanyols va sortir el 20,7% de l'energia elèctrica, mentre que les renovables van produir el 24,3% restant.

En concret, l'eòlica va suposar un 8,6% del total mensual. Aquesta producció va evitar a més l'emissió a l'atmosfera de 780.000 tones de CO2. No obstant això, afegeix l'associació conservacionista en el seu butlletí, “la nota negativa” entre les renovables l'ha donat la hidràulica, “que ha disminuït en un 70% la seva aportació respecte al mateix mes, desembre, de l'any passat. En els últims quinze anys la hidroelèctrica mai en va produir menys”.


355 quilos de diòxid de carboni per megavat hora.

L'Observatori de WWF/Adena assenyala així mateix que en el mes de desembre de 2007 la demanda va augmentar, pel que fa al mateix mes de l'any passat, un 4,2%. A més, el 2,8% de la generació ha estat destinat, en aquest últim mes de l'exercici expirat, a exportacions netes, principalment a Portugal i El Marroc: així, “les emissions de CO2 per MWh van augmentar pel que fa a desembre de 2006 en un 40,8%. La mitjana del mes va ser, així, de 355 quilograms de CO2 emesos per MWh”.

Segons Heikki Willstedt, expert de WWF/Adena en Energia i Canvi Climàtic, “mentre es parla a tots els nivells de la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle de forma urgent, en la pràctica anem en la direcció contrària”. Willstedt es mostra molt crític amb el sector elèctric nacional –“en 2007 el sector elèctric s'ha caracteritzat per un comportament exactament contrari al que cabia esperar”– i assenyala, entre les causes de l'increment d'emissions, el creixement de la demanda d'electricitat, l'increment de la generació elèctrica en centrals que cremen carbó i el creixement de l'exportació.


CO2 amb denominació d'origen

L'Observatori de l'Electricitat de WWF/Adena, que compleix amb aquesta disset edicions, s'ha constituït ja en un repàs-referència dels principals indicadors elèctrics espanyols, i pretén convertir-se així mateix, a més, en una eina de conscienciació pública. Així, convida a tots els ciutadans a calcular les seves emissions mensuals particulars de gasos d'efecte hivernacle. En aquesta ocasió, la mitjana mensual d'emissions (desembre) ha estat de 0,355 quilograms per kilowatt hora consumit. “Per a calcular les teves emissions”, proposa l'associació conservacionista, “multiplica el teu consum elèctric [els KW/h que hagis pagat en la factura d'aquest mes] per aquesta quantitat [0,355]”. El resultat ha de ser expressat en quilograms de diòxid de carboni (CO2), o sigui, els quilos de CO2 que ha generat el teu consum. Els resultats, apunta l'associació conservacionista, “són vàlids per a qualsevol consumidor del sistema peninsular, independentment de la companyia amb qui tinguin contractat el seu subministrament elèctric, ja que totes les companyies subministradores compren en el mercat elèctric majorista (pool) la gairebé totalitat de l'electricitat que després subministren als seus clients, pel que la barreja de fonts d'origen és la mateixa per a tots".

Més informació:

Fotos: Joan V. Lillo

dimarts, 29 gener de 2008

Per Tossals



Caminant per l’hàbitat del Myotragus


Avui en Martí i jo hem anat a fer una volta per Tossals. L’objectiu era trescar aquell territori en exploració botànica, especialment pel que fa a espècies “relicte”, majoritàriament caducifòlies. Aquestes es troben confinades a indrets on el barram de la cabra no hi arriba. Val a dir però, que aquestes sembla que cada dia estan més especialitzades en escalar aquests penyals, aviat potser les veurem penjades de cordes i arnesos a la recerca de la mossegada més saborosa de Sorbus aria, Amelanchier ovalis, Pistacea tarabintus, Acer granatensis, Lonicera pyrenaica, Taxus baccatta, Ilex aquifolium... En Martí i jo pensam que aquest verd fosc dels alzinars del Prat o de devora el Castellot tocarien, a la tardor, estar esquitats de diferents tonalitats de grocs, marrons, vermells... d’aquests caducifolis ara acorralats.



Hem pujat cap a les Cases Velles de Tossals per sa font des Garrover, després hem ascendit a ses Capelletes i d’allà cap a l’avenc d’obertura vertical de Tossals. Allà hem pogut confirmar la presència de l’arbre de visc, l’auró, la pomera borda... i no hem pogut confirmar, ara sense fulles, la presència del corner o de la mata vera.


Un poc més endavant he mostrat a en Martí un empelt de bruixa de tot un pi. En Martí ha agafat un parell de pinyes i se l’ha mirat detalladament. Ha dubtat fins i tot de si no es tractaria d’una varietat de pi enlloc del parasitisme del fong de l’empelt de bruixa.


El dia ha estat esplèndid, lluent. La boira del pla s’ha mantinguda gairebé tot el matí. Hem observat moltes més plantes, els coixinets de monjo (Teucrium subspinosum. var. balearica, Astragalus balearicus), les aritges (Smilax aspera var. balearica), els boixos (Buxus balearica), les estepes joanes (Hypericum balearicum), les no gens fràgils efedres (Ephedra fragilis). És a dir hem trescat el paisatge modelat pel Myotragus balearicus. Allà baix, a la llunyania semblava com si no hi hagués cotxes. No en sentíem cap renou.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 29 de gener de 2008





I ara, clar, el segon cinturó


El Gob qüestiona el nou
projecte de segon cinturó


Un projecte abans de fer l'estudi de mobilitat? L’estudi de mobilitat dels accessos a Palma es imprescindible per a resoldre els problemes de saturació.

El GOB considera que la decissió sobre l'ampliació o prolongació del Segon Cinturó no pot concretar-se sense haver fet prèviament l'estudi de mobilitat. Un estudi que ha d'avaluar els problemes dels accessos a Palma, no només pensant amb infrastructures de gran capacitat, sinó tenint en compte un pla de transport públic per a tota l'àrea metropolitana de Palma.

UN TRAÇAT QUE NO PASSA PER SON SARDINA PERÒ QUE SEGUEIX SENT UNA BARBARITAT

El nou projecte de Segón Cinturó manté el traçat inicial, de l'autopista d'Inca fins la carretera de Sóller. D'aquí, en comptes de seguir fins a la Valldemossa , es desvia en dos ramals, un cap a la UIB i l'altre cap a Son Espases

Des del nostre punt de vista, es tracta pràctivament del mateix projecte i les conseqüències de la seva construcció serien molt negatives, ja que impliquen:
* consum exagerat de territori,
* l’impacte paisatgístic,
* promoció el transport privat,
* especulació urbanística de terrenys propers a la nova via,
* la destrucció de patrimoni arquitectònic,
* etc..

MÉS CAPACITAT IMPLICA MÉS NOMBRE DE VEHICLES PRIVATS EN CIRCULACIÓ.


El problema no és manca de carreteres, el problema és excés de cotxes. Es per això que l'alternativa al col•lapses actuals no és construir més carreteres, sinó aportar alternatives com el transport col•lectiu.
Per a més informació:


Un web de fruiters rars

La Confraria dels Plantadors de Fruiters Rars

Un web [ http://www.coplfr.org/ ] concebut de forma que es prioritza l’especifitat, el rigor i l’originalitat on podrem descobrir meravelloses espècies. I amb un petit article sobre el datiler xinès: el nostre amic el Ginjoler d’Arimon emplaçat al Cap i Casal de l’especulació urbanística del Principat.
Des d’Amics Arbres · Arbres Amics una cordial salutació als Amics Confrares !!!
Talla del ginjoler (Ziziphus jujuba) al Turquestan rus
Autor : P. Munier

Extret de l'article "El ginjoler i el seu cultiu", revista Fruits, Maig de 1973, volum 28, n° 5, pàg. 377- 388.

El ginjoler és sovint cultivat en forma lliure, en mata o capçada baixa; una senzilla poda és practicada cada tres anys per eliminar les rames mal col·locades per tal d'equilibrar les plantes.
Tanmateix a la Xina i al Turquestan, els ginjolers són regularment podats.
Talla del ginjoler al Turquestan rus.
Segons l T. Taschmatov, dues obres en rus
(S. Kh. Ousbekestana 1962 i Sadovodsfvo 1963).

dissabte, 26 gener de 2008

"Cap en el palmell de la meva ma...



Principi Terra

Leonardo Boff 2008.01.26

Mai s'havia parlat tant de la Terra com en els últims temps. Fins semblaria que la Terra acabés de ser descoberta. Els éssers humans han fet un sens fi de descobriments, pobles indígenes amagats a les selves remotes, éssers nous de la naturalesa, terres distants i continents sencers. Però la Terra mai va ser objecte de descobriment. Va ser necessari que sortíssim d'ella i la veiéssim des de fora per a descobrir-la com a Terra i Casa Comuna. Això va ocórrer a partir dels anys 60 amb els viatges espacials. Els astronautes ens van revelar imatges abans mai vistes. Van usar expressions commovedores com "la Terra sembla un arbre de nadal penjat en el fons blau de l'univers", "és bellíssima, resplendent, blava i blanca", "cap en el palmell de la meva mà i puc tapar-la amb el meu polze". Uns altres van tenir sentiments de veneració i de gratitud i van resar. Tots van tornar amb un renovat amor per la bona i vella Terra, la nostra Mare. Aquesta imatge del globus terrestre vist des de l'espai exterior, divulgada diàriament per les televisions del món sencer, suscita en nosaltres un sentiment de sacralitat i està creant un nou estat de consciència. En la perspectiva dels astronautes, des del cosmos, Terra i Humanitat formen una única entitat. Nosaltres no només vivim sobre la Terra. Som la pròpia Terra que sent, pensa, estima, somia, venera i cuida. Però en els últims temps s'han anunciat greus amenaces que pesen sobre la totalitat de la nostra Terra. Les dades publicades el 2 de febrer que van culminar el dia 17 de novembre de 2007, per l'organisme de l'ONU, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, juntament amb els impasses recents de Bali ens indiquen que ja entrem a la fase de l'escalfament global amb canvis abruptes i irreversibles. L'escalfament pot variar de 1,4 a 6 graus centígrads depenent de les regions terrestres. Els canvis climàtics són d'origen antròpic, és a dir, el seu principal causant és l'ésser humà que ha donat vida a un procés industrial salvatge. Si no es fa res, anirem a la trobada del pitjor i milions d'éssers humans podran deixar d'existir sobre el planeta. Com hem destruït irresponsablement, ara hem de regenerar urgentment. La salvació de la Terra no caurà del cel. Serà fruit de la nova corresponsabilitat i de la renovada cura de tota la família humana. Donada aquesta situació nova, la Terra ha tornat, de fet, el fosc i gran objecte de la cura i de l'amor humà. No és el centre físic de l'univers com pensaven els antics, però ha tornat en els últims temps el centre afectiu de la humanitat. Només tenim aquest planeta per a nosaltres. Des d'aquí contemplem tot l'univers. Aquí treballem, vam estimar, vam plorar, vam esperar, somiem i vam venerar. A partir de la Terra fem la gran travessa rumb al més enllà. Lentament estem descobrint que el valor suprem és assegurar la pervivència del planeta Terra i garantir les condicions ecològiques i espirituals perquè l'espècie humana es realitzi i tota la comunitat de vida es perpetuï. En raó d'aquesta nova consciència parlem del principi-Terra. És el fonament d'una nova radicalitat. Cada saber, cada institució, cada religió i cada persona ha de plantejar-se aquesta pregunta: Què faig jo per a preservar la matriu comuna i garantir que tingui futur atès que ve essent construïda des de fa 4.300 milions d'anys i mereix seguir existint? Perquè som Terra no hi haurà per a nosaltres cel sense Terra.



Destrucció a vista d'ocell

En molts dels llocs més remots del planeta

Mirant el Google earth (més informació a Google earth) es poden fer mil-i-una coses. Suposo que és una eina ja molt utilitzada i molt coneguda per tots ja que no només serveix per veure a vista d'ocell els diferents països i indrets sinó que també ha esdevingut una eina de treball per moltes persones i altres (com p. ex. forestals).

A més, pot ser una bona eina per adonar-nos de la continuada destrucció a les selves verges o dels boscos més preuats del planeta, l'avanç dels ineficients i desastrosos biocombustibles o també el gran impacte de les grans tales de boscos primaris i selves etc....
Tot plegat, un entremat més del nostre sistema, malauradament la crua realitat està allunyada del dia a dia de tots nosaltres, malauradament no en veiem els seus efectes directes, però aquests es manifesten en molts dels llocs més remots del planeta, precisament els que més s'haurien de conservar....





Com seran les actualitzacions dels pròxims anys?? esperem almenys que al futur es puguin continuar veient imatges com la següent, ben bé el cor de l'Amazones.

Una pregunta a Ramon Folch...

Podem mantenir els actuals nivells de benestar sense continuar espoliant els recursos naturals?

- És a l’inrevés. La pregunta seria: podem mantenir el benestar si no deixem d’espoliar els recursos naturals? I la resposta fóra: no. La qüestió ambiental és un tema sòcio-econòmic. Els plantejaments insostenibles s’assemblen a la comptabilitat d’una empresa que no fes amortitzacions de béns d’equip ni pagués la seguretat social. Els esclavistes nord-americans sostenien que l’economia s’ensorraria si s’abolia l’esclavatge. La realitat és que l’economia s’hauria ensorrat si no s’hagués abolit. Deixem de demanar-nos si fem bé volent que les coses es facin bé i exigim responsabilitats a qui fa temps que les fa malament. No és una opinió d’ecologista, sinó de professional amb quaranta anys de trajectòria treballant per a organismes internacionals.

Ramon Folch, sociòleg, director de l'estudi ERF




Clicant sobre les fotos o dibuixos en podeu extreure més informació


divendres, 25 gener de 2008

Arbres transgènics: una passa molt perillosa


Informació essencial sobre arbres transgènics


Donat el perill imminent de la incorporació d'arbres transgènics al paquet de monocultius d'arbres i l'escassa informació que circula referent a això, hem elaborat un document informatiu que esperem pugui servir per a ajudar a comprendre millor el tema. AL mateix temps, vam aspirar que sigui d'utilitat per a influenciar als delegats oficials a la pròxima reunió de l'organisme assessor de la Convenció sobre Diversitat Biològica (SBSSTA), que es reunirà a Roma al febrer d'aquest any. Ho poden usar lliurement (incloent la seva impressió en paper) i modificar-lo a gust per a adaptar-lo a les necessitats locals. Es pot accedir al document en format pdf a:

http://www.wrm.org.uy/temas/AGM/documento_AGM.pdf

Els arbres transgènics

Fins a ara el debat sobre els organismes genèticament modificats –també anomenats transgènics- s'ha centrat principalment en els cultius agrícoles i només en menor mesura en els arbres genèticament modificats. Això és comprensible, atès que ja s'estan sembrant comercialment cultius transgènics –per exemple blat de moro i soja- que estan destinats a alimentar directa o indirectament als éssers humans, el que constituïx una amenaça potencial per a la seva salut. No obstant això, el fet que no es mengin, no significa que els arbres transgènics siguin menys perillosos. Per contra, els perills que plantegen els arbres transgènics són en certa manera més greus que els presentats pels cultius d'aquest tipus, ja que els arbres viuen més temps que els cultius agrícoles, i això significa que hi pot haver canvis no prevists en el seu metabolisme molts anys després d'haver estat plantats. Per exemple, ja s'està treballant en arbres manipulats genèticament perquè no floreixin, amb el supòsit objectiu d'evitar la possible contaminació d'arbres naturals amb el pol·len de transgènics. El problema és que ningú pot assegurar que, 20 o 30 anys després de plantats, un entre els milers o milions d'arbres transgènics no pugui florir i contaminar als arbres normals de la mateixa espècie, tornant a la seva descendència estèril. L'impacte que això significaria sobre aquesta espècie i sobre el bosc en el seu conjunt podria ser devastador. D'altra banda, el pol·len dels arbres pot ser dut pel vent a enormes distàncies. Això significa que els arbres transgènics poden fàcilment contaminar amb el seu pol·len a arbres localitzats a gran distància i generar així greus impactes sobre els boscos. Per exemple, un pi radiata transgènic resistent a l'atac d'insectes plantat a Xile pot a la llarga contaminar als pins d'aquesta mateixa espècie en el seu lloc d'origen en els EEUU, podent exterminar a una àmplia gamma d'insectes i generar greus impactes sobre les cadenes alimentàries vinculades als mateixos.

En el cas de salzes i àlbers, és coneguda la capacitat d’encreuament de diferents espècies entre si, pel que una espècie manipulada genèticament podria contaminar a moltes altres espècies i transmetre'ls característiques indesitjables del punt de vista de funcionament dels ecosistemes. A pesar de les incerteses i dels riscos potencials, els científics continuen jugant amb els gens per a “millorar” els arbres. Per descomptat que el que en realitat fan és canviar algunes de les característiques dels arbres per a servir millor els interessos de qui financen la seva investigació –en particular grans empreses vinculades al sector forestal- de manera de millorar la rendibilitat dels negocis involucrats. Però des d'una perspectiva biològica no hi ha cap millora. És un arbre amb menys lignina millor o pitjor que un de normal? És clarament pitjor, donada la pèrdua de força estructural resultant, que ho fa susceptible de sofrir seriosos danys durant les tempestes de vent. És “una millora” un arbre resistent a herbicides? No ho és, perquè permet la fumigació extensiva d'herbicides, que afecta el sòl on hi ha l'arbre, al mateix temps que destrueix la flora local i repercuteix sobre la vida silvestre i la salut de la gent. Quina utilitat pot tenir un arbre sense flors, sense fruits i sense llavors per als éssers vius, incloent al ser humà? No proporcionarà aliment a nombroses espècies d'insectes –entre els quals es conten les abelles productores de mel- ocells i altres espècies que depenen de les mateixes per a alimentar-se. És una millora un arbre amb propietats insecticides? És un perill per a moltes espècies d'insectes que al seu torn són part de cadenes alimentoses majors. Des d'una perspectiva socioambiental, els arbres transgènics són un pas molt perillós i cal analitzar qui els estan impulsant i per a què. En aquest sentit, la indústria forestal ha estat històricament la més interessada a adequar els boscos - percebuts des de la seva visió empresarial com “desordenats” i “poc productius”- als seus interessos comercials. Es va assignar llavors a científics i tècnics forestals la tasca de “millorar-los”. La resposta va ser establir plantacions d'una sola espècie en files rectes equidistants per a així obtenir la major quantitat possible de fusta per hectàrea. D'aquesta manera els boscos i prades van començar a ser progressivament destruïts i reemplaçats per monocultius productors exclusivament de fusta.

Però això no va ser suficient i els forestals van prendre diferents mesures per a “millorar” aquests monocultius. El primer pas va ser investigar quins eren els arbres més apropiats per a cada país i per a cada ambient i seleccionar els que presentessin millors qualitats per al propòsit cercat: la producció de fusta per a la indústria. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) va tenir un paper central referent a això, en primer lloc definint a aquests monocultius com “boscos” i fonamentant la necessitat de promoure la plantació de tals “boscos” en els països del Sud. Però el paper de la FAO no es va limitar a això, sinó que va promoure la investigació sobre espècies que va considerar aptes per a la plantació -en particular d'eucaliptus- i va ser un dels principals vehicles per a convèncer als governs sobre la conveniència de promoure aquest tipus de plantacions en els seus països. A partir dels resultats de les primeres plantacions es van anar després seleccionant les espècies més aptes, tenint sobretot en compte ràpid creixement, troncs rectes, poques i primes branques i fusta adequada per a la indústria. El segon pas va suposar l'adopció gradual de tot el paquet de la Revolució Verda, també protegit per la FAO: creixent mecanització de les tasques forestals, aplicació de fertilitzants químics, agrotòxics per a combatre les plagues i herbicides per a evitar la competència d'altres plantes amb els arbres plantats. L'etapa següent va ser la selecció genètica tradicional per a “millorar” l'acompliment de les plantacions en termes de rendiment de fusta, a la qual aviat va seguir la hibridació i clonació dels “millors” arbres. Des d'aquesta perspectiva reduccionista, òbviament la següent etapa era modificar els arbres genèticament. És important assenyalar que la implantació d'aquest model creixentment artificial de plantacions d'arbres de ràpid creixement a gran escala ha estat acompanyat per l'oposició cada vegada més forta i estesa de les comunitats locals que resultaven afectades pel mateix a causa dels seus greus impactes socials i ambientals. No obstant això, a pesar d'aquesta oposició i malgrat els perills potencials resultant de la manipulació genètica d'arbres, els científics segueixen endavant en les seves investigacions, no només en el laboratori i a nivell d'assajos controlats sinó també en el camp, com il·lustra el cas de Xina, on ja s'ha plantat bastant més d'un milió d'àlbers transgènics resistents a insectes mitjançant la inserció de gens d'un bacteri (Bacillus thuringiensis). Però la investigació no es limita a àlbers, sinó a una gran quantitat d'espècies (salzes, oms, avets, noguers, etc.), entre les quals, com no podia ser d'altra manera, es troben els favorits de les empreses papereres: eucaliptus i pins. Això no és casual, perquè precisament la indústria de la polpa i el paper és una de les principals interessades –i finançadores- de la investigació en arbres transgènics i aspira a substituir les seves actuals plantacions d'arbres “normals” –si és que les actuals plantacions es poden catalogar com “normals- amb arbres transgènics clonats que: - creixin més ràpid - contenen més cel·lulosa i menys lignina - siguin resistents a herbicides - siguin resistents a l'atac d'insectes i fongs - siguin resistents a la sequera i les baixes temperatures - no floreixin. Al mateix temps, la indústria de la cel·lulosa –igual que el sector dels combustibles- està també investigant les possibilitats de la manipulació genètica d'arbres i enzims per a la conversió de la cel·lulosa en un combustible líquid –l’etanol- que podria ser utilitzat per a substituir el petroli en el transport. Això podria resultar en la instal·lació d'enormes plantacions d'arbres transgènics –àlbers, salze, eucaliptus i uns altres- la fusta dels quals seria transformada en cel·lulosa i aquesta al seu torn convertida –amb l'ajuda d'enzims també transgènics- en etanol.

La manipulació genètica d'arbres amb aquests i altres objectius s'està portant a terme en nombrosos països industrialitzats, tals com Alemanya, Austràlia, Canadà, Xina, Espanya, Estats Units, Finlàndia, Anglaterra, Japó, Nova Zelanda, Portugal i Suècia. A Amèrica Llatina, Brasil i Xile són els països que estan més involucrats en aquest tema. En el cas de Brasil, la investigació s'ha centrat en l’ eucaliptus i ja s'han autoritzat –amb certes limitacions- assajos de camp amb arbres genèticament modificats d'aquesta espècie. En aquest cas, l'objectiu central és el de proporcionar més, més barata i millor matèria primera per a la indústria de la cel·lulosa per a exportació. És així que les característiques més cercades són: ràpid creixement, major percentatge de cel·lulosa i tolerància a l'herbicida glifosato. A Xile, la investigació apunta a resoldre dos problemes que afecten a les grans empreses del sector forestal d'aquest país. D'una banda, manipular pins per a tornar-los resistents a un insecte que està atacant a les plantacions (la papallona del brot). D'altra banda, modificar genèticament eucaliptus per a fer-los més resistents al fred i poder així llavors estendre les plantacions –que estan sent activament resistides pels Maputxe- més cap al sud del país i més amunt en la serralada. No obstant això, és important assenyalar que totes aquestes investigacions, tant dintre com fora de la regió ens concerneixen a tots, ja que els arbres que avui estan sent manipulats a Nova Zelanda o a Xile o en qualsevol altre país poden ser aviat els arbres que es plantin a Uruguai, o Colòmbia, o Sud-àfrica o Indonèsia. És important que tots sàpiguen que plantacions d'arbres transgènics no faran més que exacerbar tots els impactes dels monocultius actuals. En efecte, arbres de creixement més ràpid esgotaran l'aigua més ràpidament; hi haurà una major destrucció de la biodiversitat en els deserts biològics d'arbres modificats per a ser resistents a insectes i no tenir flors, fruits ni llavors; es destruirà el sòl a un ritme major mitjançant l'augment de l'extracció de biomassa, la mecanització intensiva eliminarà encara més ocupacions i l'augment de l'ús de agrotòxics afectarà la salut de la gent i dels ecosistemes i es llevarà el sustento a més comunitats que seran desplaçades per a fer lloc encara a més “deserts verds”. És per això fonamental que totes les organitzacions i comunitats que avui s'oposen a l'expansió dels monocultius d'arbres s'incorporin a la lluita contra els arbres transgènics per evitar que aquesta amenaça es converteixi en realitat. En aquest sentit, una sèrie d'organitzacions han iniciat una campanya internacional per a la prohibició de l'alliberament d'arbres transgènics, a la qual es poden incorporar tothom qui s'interessi en aquesta activitat.


Contactes: Ana Filippini Moviment Mundial pels Boscos

Hemisferi Sud:

anafili@wrm.org.uy · http://www.wrm.org.uy

Orin Langelle Global Justice Ecology Project
STOP GE
Trees Campaign

Hemisferi Nord:

langelle@globaljusticeecology.org · http://www.stopgetrees.org/

A qui tinguin interès a obtenir més informació sobre arbres transgènics, els informam que el WRM ha publicat un llibre, un butlletí especial i una sèrie d'articles sobre aquest tema.

El ginjoler i els llibres

Els llibres i el ginjoler

De la mà d’en Joan Rallo ens arriba una obra cabdal per a qualsevol arboricultor, amant dels arbres o senzill afeccionat: De la poda (I) i (II).
Entendre el per què de l’anyivolia, conèixer els preceptes de la poda o la influència de la lluna en la mateixa és tractat en el primer volum mentre que en el segon hi trobem la poda de les principals espècies.
Una obra àgil d’estil gràcies a un format de preguntes i respostes amb abundor d’imatges i dibuixos que la fan molt descriptiva, amb un llenguatge clar i català.
Felicitem sincerament en Joan Rallo per un treball tan professional i al Govern de les Illes Balears per haver tingut l’encert de la seva edició mitjançant la Conselleria d’Agricultura i Pesca dins la col·lecció Quaderns d’Agricultura.
Recordem als amables lectors que a la pàgina 112 hi trobaran les indicacions específiques per a la poda del ginjoler. Amb una mica de sort els funcionaris dels jardins de Barcelona podran veure com aplicar aquestes indicacions al formidable ginjoler del carrer Arimon.

Aquest vell amic també hem vist que apareix a la pàgina 125 del llibre de Celdoni Fonoll: Arbres dels nostres paisatges, publicat per Cossetània Edicions, tal com explica l’Isabel Nuñez al seu blog Polis. Ella - que ha estat la capdavantera de la protecció d’aquest Ziziphus- actualment treballa en la redacció de la història del ginjoler d’Arimon, història del moviment veïnal que ha defensat l’arbre de la ignorància municipal i l’especulació urbanística. Seria interessant de veure-hi també alguna entrevista a la Ninca, al tècnics municipals responsables de la pifiada i als que van sorgir en la seva defensa o l’artista que va pintar el primer quadre del ginjoler en perill.

De fet estem davant d’un relat difícil de tancar, amb escenes de thriller i de vodevil on alguns dels personatges clau estan a l’ombra del protagonista : el ginjoler.
Ara més que mai calen les idees clares i exigir un pla de recuperació del ginjoler i la seva placeta. Ara que no hi han edificacions és quan cal actuar: es poden preveure els drenatges del terreny i es disposa d’espai per a situar un vehicle grua i fer la poda adient per a compensar la terrible esguerrada que té el pobre arbre a la capçada i que anecdòticament no consta en cap informe. I és el moment de decidir què fer amb els altres arbres de la parcel·la...
·

Mobilització i acció global