Per què cauen els arbres amb una ventada forta?
Opinió
(Amb l'assessorament de J. Bordas, mestre jardiner)
El 24 de gener malauradament van caure molts arbres arreu de Catalunya. Els dies han passat i pertot arreu on vas descobreixes restes d'arbres totalment destrossats, danys importants i pèrdues irreparables. Molts es pregunten per què aquell arbre es va desplomar i en canvi aquell altre que semblava més fràgil no es va tombar. La resposta és que amb un arbre no es va fer una plantació correcta i amb l'altre, sí. Quan un es decideix a plantar un arbre, ha de prendre unes certes mesures, ja que no es tracta de plantar un vegetal qualsevol. De fet, existeixen unes normes europees de plantació per evitar disgustos. Si en el moment de plantar un arbre no es fa un forat ben profund i la terra que troben està molt compactada, les arrels no poden profunditzar i en comptes d'allargar-se fins al subsòl creixen horitzontalment, i és llavors quan no poden aguantar les velocitats del vent i cauen. Per plantar, després de fer un sot aproximadament d'un metre cúbic, haurem de comprovar que la terra del subsòl no està compactada; si no és així, haurem de continuar fent el sot fins que la terra deixi d'estar-ho.
Fent una plantació correcta aconseguirem: a) millorar l'estabilitat de l'arbre, ja que les arrels principals aniran ben al fons; b) una oxigenació i sanejament de la terra; c) un creixement més vigorós de l'arbre; d) un estalvi considerable d'aigua (fins a un 60%, aproximadament), perquè l'aigua de reg o de pluja podrà arribar fins al subsòl, allà on hi ha les arrels, i aconseguir una terra fresca i humida; e) menys males herbes, perquè es mantindrà la humitat al fons i les herbes no rebran aigua; f) la bona conservació de paviments, voreres i construccions. Les arrels no aixecaran res, ja que no creixeran de manera horitzontal.
Ens podem trobar el cas que un hagi seguit els passos correctes per a una bona plantació i que l'arbre hagi caigut? Pot passar el cas que l'arbre faci poc que s'hagi plantat i no s'hi hagi posat cap tutor. L'arbre no té temps d'arrelar, i sense el tutor no pot aguantar. El tutor és imprescindible, ja que el protegeix del vent i d'altres possibles agressions.
Hi ha arbres més resistents al vent que d'altres? Sí. Sempre que s'hagin plantat correctament. Hi ha diverses espècies: Cupressus sempervirens, Cupressus macrocarpa, Casuarina stricta, Populus nigra Italica, Populus texana, Broussonetia papyrifera, Robinia pseudoacacia i el lledoner, la morera i l'om. També, palmeres i bambús. Quin és l'arbre que pateix més pel vent? El pi bord (Pinus halapensis). Quan en una pineda de pins bords se n'arrenquen per fer-hi habitatges o altres construccions, els pins restants queden en fals i a la llarga cauen. Un bosc de pins originals, quan estan tots junts i no en falta cap, tots tenen força resistència al vent, però quan se n'arrenca algun, la resta del grup queda debilitat i cauen amb el transcurs del temps, sobretot si la capa de terra és poc profunda per l'existència de capes de pedra al subsòl o per una terra molt compactada. Amb vents huracanats com els del 24 de gener, es comprova que els pins arrancats i tombats han tingut un creixement horitzontal i no pas vertical.
Opinió
(Amb l'assessorament de J. Bordas, mestre jardiner)
El 24 de gener malauradament van caure molts arbres arreu de Catalunya. Els dies han passat i pertot arreu on vas descobreixes restes d'arbres totalment destrossats, danys importants i pèrdues irreparables. Molts es pregunten per què aquell arbre es va desplomar i en canvi aquell altre que semblava més fràgil no es va tombar. La resposta és que amb un arbre no es va fer una plantació correcta i amb l'altre, sí. Quan un es decideix a plantar un arbre, ha de prendre unes certes mesures, ja que no es tracta de plantar un vegetal qualsevol. De fet, existeixen unes normes europees de plantació per evitar disgustos. Si en el moment de plantar un arbre no es fa un forat ben profund i la terra que troben està molt compactada, les arrels no poden profunditzar i en comptes d'allargar-se fins al subsòl creixen horitzontalment, i és llavors quan no poden aguantar les velocitats del vent i cauen. Per plantar, després de fer un sot aproximadament d'un metre cúbic, haurem de comprovar que la terra del subsòl no està compactada; si no és així, haurem de continuar fent el sot fins que la terra deixi d'estar-ho.Fent una plantació correcta aconseguirem: a) millorar l'estabilitat de l'arbre, ja que les arrels principals aniran ben al fons; b) una oxigenació i sanejament de la terra; c) un creixement més vigorós de l'arbre; d) un estalvi considerable d'aigua (fins a un 60%, aproximadament), perquè l'aigua de reg o de pluja podrà arribar fins al subsòl, allà on hi ha les arrels, i aconseguir una terra fresca i humida; e) menys males herbes, perquè es mantindrà la humitat al fons i les herbes no rebran aigua; f) la bona conservació de paviments, voreres i construccions. Les arrels no aixecaran res, ja que no creixeran de manera horitzontal.Ens podem trobar el cas que un hagi seguit els passos correctes per a una bona plantació i que l'arbre hagi caigut? Pot passar el cas que l'arbre faci poc que s'hagi plantat i no s'hi hagi posat cap tutor. L'arbre no té temps d'arrelar, i sense el tutor no pot aguantar. El tutor és imprescindible, ja que el protegeix del vent i d'altres possibles agressions.Hi ha arbres més resistents al vent que d'altres? Sí. Sempre que s'hagin plantat correctament. Hi ha diverses espècies: Cupressus sempervirens, Cupressus macrocarpa, Casuarina stricta, Populus nigra Italica, Populus texana, Broussonetia papyrifera, Robinia pseudoacacia i el lledoner, la morera i l'om. També, palmeres i bambús. Quin és l'arbre que pateix més pel vent? El pi bord (Pinus halapensis). Quan en una pineda de pins bords se n'arrenquen per fer-hi habitatges o altres construccions, els pins restants queden en fals i a la llarga cauen. Un bosc de pins originals, quan estan tots junts i no en falta cap, tots tenen força resistència al vent, però quan se n'arrenca algun, la resta del grup queda debilitat i cauen amb el transcurs del temps, sobretot si la capa de terra és poc profunda per l'existència de capes de pedra al subsòl o per una terra molt compactada. Amb vents huracanats com els del 24 de gener, es comprova que els pins arrancats i tombats han tingut un creixement horitzontal i no pas vertical.Rosalia Casas
· Article publicat a El Punt del 15.02.2009 ·
· Fotos: ·[ SBA73 ]·[ Bloc de Dret ]·[Alindbt ]·[ Zouave ]·
·
Entrades
6 comentaris:
Doncs això, aviam si el Joan Vicenç ens pot fer una predigestió d'això i ens enterem de què va.
Antoni Canyelles
La veritat és que no puc estar més en desacord amb aquest article. És sabut que les arrels dels arbres treballen prop de la superfície, ja que és allà on l'atmosfera del sòl té renovació, i que són poques les arrels que profunditzen més enllà del metre de fondària. També és sabut que és un error el plantar els arbres massa fondos, ja que aleshores pateixen d'asfíxia radicular i les arrels acaben anant cap amunt, com les barnilles d'un paraigües cap abaix. Un fet innegable és que han caigut arbres que no han sigut plantats per l'home, i arbres que tenien mes de setanta anys; i han caigut arrencats de socarrel. Si hagués sigut un problema de plantació no haurien caigut abans d'aquests més de setanta anys? El problema que hi ha hagut, segons el meu parer, és que aquests arbres mai no havien rebut ventades similars que els hagués obligat a reforçar tot el sistema mecànic, per que d'arbres dels extrems de Catalunya on bufa sovint la tramuntana o el gregal no se'n tenen notícies que hagin anat a terra, oi? Aleshores, el que els hi ha passat a aquests arbres és que no han rebut prou ventades de menys categoria però de manera repetitiva al llarg de la seva vida, com una vacuna. Per exemple: Per què han caigut els P. halepensis, però no els P. pinea? Doncs per que els pinyoners, que tenen una capçada més densa i gran que els blancs s'han reforçat al patir mecànicament amb ventades més petites, ja que en principi el vent els embat amb més força que en els blancs, on al ser menys densos el vent s'escola per mig, i el que sembla un desavantatge acaba sent el contrari. Un altre factor és l'elecció d'espècies plantades ... però això ja són figues d'un altre paner.
És sorprenent veure com es pot arribar a simplificar el perquè de la caiguda d’un arbre. Sembla ser que tot rau en un bon clot de plantació, un bon aspre i aplicar les normes europees ( que no estan prou bé les NTJP d’aquí ?)
Abans que les característiques especifiques de l‘arbre cal veure que l’emplçament, l’entorn, el sòl i l’existència de defectes estructurals són factors vitals. La tipología del temporal i la seva intensitat justifiquen per ells mateixos les destroses patides. La vulnerabilitat d’un arbre no es pot entendre en funció d’un únic factor. Compte també la vitalitat d’aquest arbre, el manteniment que ha rebut ( o ha patit segons com es miri) i les alteracions del seu hábitat.
La relació d’espècies és més que discutible i seria objecte d’una argumentació extensa... Per a mi el lledoner és el rei i la robinia és a proscriure. I si algú s’atreveix a ficar en el mateix sac una datilera i una washingtònia, allà ell...
En Guillem fa un molt bon raonament sobre les arrels. La relació intensitat del temporal - zona del territori – afectació de l’arbrat la he d’estudiar per a poder dir res coherent. Allò que crec haver vist és que el pi pinyer té tendència a volcar i el pi blanc és més propens a perdre braços malgrat tenir una fusta millor. Quan la sotragada ha estat més forta aleshores cauen tan els uns com els altres. De fet el temporal els ha agafat en un estat de parada vegetativa que potser els ha fet més fràgils encara. Els xipresos i les tipuanes també estaven més secs que un bacallà.
No sé, provo de fixar-m’hi. Treure´n conclussions precipitades és fácil. Entre tots potser ens podem acostar a la realitat. Això dels arbres a vegades és una mica metafísic...
Aquesa vegada sembla que estam tots (els altres) d'acord, aleshores ens podríem plantejar si no estarem escaldant els seguidors reproduint tots els escarafalls sobre arbres que es publiquen.
El gat escaldat, d'aigua teba fuig.
De la capçalera del bloc:
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
Penso que l'amiga Rosalia, amb l'assessorament del mestre Bordas, té tot el dret del món a expressar allò que vulgui.
Serà més o menys encertat, però es preocupa dels arbres caiguts. I de pas la seva opinió serveix per a crear debat i posar en comú les nostres percepcions sobre aquest tema.
Els escarafallosos de pell fina que en surtin escaldats també estan convidats a dir la seva, si saben llegir segur que també sabran escriure.
1. I que visca la Pepa
2. Aquest article només aporta confusió.
3. El segon problema de la jardineria és l’atmosfera de confusió que ens embolcalla: n’hi ha molts que no hi veuen de boira, però això no els impedeix donar llauna.
4. Estic imaginant un escolar que consulta aquest bloc i ara pren notes... està escrivint que els arbres cauen perquè no els hem fet un clot de metre cúbic... D’aquí un anys descobrirà que l’han enganat.
5. Espero que a l’hora de repartir culpes recordi que hi va haver algú que va intentar que no l’enganessin.
Publica un comentari a l'entrada