dissabte, 14 de febrer de 2009

Mallorca al natural


Mallorca al natural


Tossals Verds: un exemple de GESTIÓ


Tot és política. Ara mateix, l’endemà de dia 12 de febrer llegesc al suplement “entorn, natura i residus” del diari Ultima Hora (el de major tirada a Mallorca), “amb el suport del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca” (és a dir, amb el nostre suport econòmic, a la plana “Mallorca al natural” el següent article: “Es Tossals Verds: Aprofitaments prevists dels recursos naturals”.


Tenc la impressió de tornar molts anys enrere. O tornar molts anys endavant. Vull dir que fa vint anys fruitaven unes idees molt més avançades i assenyades que no ara. A no ser que tenir males idees o voler fer feina mal feta sigui una intenció premeditada, prevaricada.



L’article:


L’agricultura: S’haurà d’estudiar la possibilitar de dotar la finca d’un hort a la zona de ses Cases i una petita plantació d’arbres fruiters. També s’hi sembraran tota classe de plantes aromàtiques. .Ambdues accions serviran per obtenir productes per al restaurant del refugi i com a recurs d’educació ambiental.


A que queda molt guapo. Abans de la compra de la finca dels Tossals Verds per part del Consell de Mallorca, existia una canaleta que comunicava i portava aigua a la vista, superficialment, des del Prat fins a les Cases Noves de Tossals. Existia un hort amb unes pomeres de raça autòctona de fruits boníssims. S’arrabassaren totes, certament estaven prou bromades, però eren vives, i se’n plantaren de noves, que encara ara hi són. Es salvaren algunes esponeroses pereres i es plantaren atzeroleres (vermelles), serveres i nespleres. També hi ha alguns noguers i caquiers. Un mandariner i dos clementins, una magnífica llimonera i també es plantaren molts tarongers. Tot això, llevat de l’hort, que també va existir i ben productiu en temps del primer guarda del refugi, en Joan Salom, encara hi és. Què vol dir idò això de dotar “d’una petita plantació d’arbres fruiters”. Val a dir que l’any passat 08, davant l’enorme problema que va suposar que el vent vinclés les serveres, crec que eren tres, la solució va consistir en talar-les, es a dir, eliminar-les.


I l’oliverar? I aquella Coma de Tossals tan ben eixermada amb oliveres tan belles i velles?




Aprofitament forestal: Dins la finca pública des Tossals Verds les futures actuacions en aquest àmbit seran objecte d’un estudi específic.

En casos d’incendi o d’epidèmies, es preveu extreure els arbres afectats per malaltia o mort o els que per l’estat sanitari que presentin no tinguin possibilitat de sobreviure.

Es farà un inventari forestal cada 10 anys que contingui tant el nombre d’espècies i d’individus com de llenyes i fustes.

També, i en un altre sentit, està previst proposar un estudi per considerar la conveniència de plantar un viver d’oms.


Aquest text, juntament amb la resta, estic segur que un dia, si el planeta ho vol, s’estudiarà a les escoles. Doncs és de suposar que aquestes accions d’ús i gestió són ben oficials, vull dir que no ho ha passat al diari una persona qualsevol que passava per allà. Fixau-vos amb la finura de la frase: “Està previst proposar un estudi per considerar la conveniència de plantar un viver d’oms.” Quan d’anys caldran perquè qualcú “proposi”, qualcú faci “l’estudi”, qualcú “consideri” que sigui “convenient” i alerta... “plantar” un “viver” d’oms. Jo, amb cinquanta anys, sé ben cert que això no ho veuré.


Ja n’hi ha d’oms a la finca. Vull dir plantats, en el producte del que va ser un magnífic treball entre l’antiga Conselleria de Medi Ambient i la UIB per salvar els oms de la península de la grafiosi. Cada om tenia una etiqueta que indicava el clon de procedència. Què se n’ha fet d’aquesta plantació? Cap problema: se’n farà, com se’ns indica una de nova, això sí, després de proposar, estudiar, considerar i que finalment sigui convenient plantar un viver d’oms de no se sap on ni perquè. Ah, l’estudi ho dirà.


De la resta què dir, màxima eficiència político-funcionarial: Després d’un “estudi específic”. S’extrauran els arbres cremats o afectats d’epidèmia, malaltia, mort o que no hagin de sobreviure. Tants anys, tants milers d’anys, descomponent-se, podrint-se els arbres al medi natural! A la fi seran “extrets” per a ser enterrats així com cal. Se suposa que l’objectiu és assolir un bosc sa. Clar.




La ramaderia: Hi ha la possibilitat que hi hagi ramat oví. La quantitat de caps que s’estableixen és de 0’1 cap per hectàrea, amb un màxim de 57 caps.

Així mateix, es pretén mantenir la guarda d’ases, que en l’actualitat es compon de pocs caps.

Això sempre estarà condicionat al Pla de gestió per a la millora de la biodiversitat.


Quina por, quina gestió més poc orejada, quina claustrofòbia, quina experiment de laboratori, quin desconeixement... Hi ha la possibilitat... cap certesa, molta por, deu ser perquè a Mallorca no hi ha hagut mai ovelles i que aquestes seran una espècie introduïda a “estudiar” els efectes als ecosistemes agrícoles de la Serra de Tramuntana. Mantenir la guarda d’ases? Fals, la intenció, si és que ja no ho han fet és suprimir-la. No és que facin cap mal a la millora de la biodiversitat, és que no hi ha personal que se’n cuidi, saps quin trasbals és tenir aquests animals a lloure. Tanta por que ni tan sols s’atreveixen a dir quants caps hi ha, si n’hi ha pocs deuen ser ben bons de comptar.


La caça: les accions d’aprofitaments dels recursos cinegètics de la finca dels Tossals Verds, a l’igual que a les altres finques propietat del Consell, seran gestionades per l’Oficina de Caça del Consell, d’acord amb el document “Estudi preliminar per a la valoració de les finques del Consell de Mallorca. Propostes de gestió i aprofitament” que varen redactar els tècnics que la integren.

En aquest estudi es proposa el següent per a la finca des Tossals Verds.

Es tracta d’una finca amb una població de cabres nombrosa i amb una sèrie de colgades de tords tradicionalment conegudes. La població de perdiu és escassa, com a tota la serra de Tramuntana; la de tudó és nombrosa, i la hivernada de la cega és també important.


Francament, no entenc que el que es proposi per a la finca des Tossals Verds sigui fer un inventari tan laboriós com dir que hi ha moltes cabres, un alzinar on hi dormen els tors, poques perdius i molts tudons i cegues. Bon estudi sí senyor. A no ser que, com fins ara no ens vulguin dir res o que vulguin dir molt per no dir res i, molt millor, per no fer res. O és que hi haurà caça major, menor, escopetes, filats, reclam... I el refugi de caça?


Cabra: Es proposa dur a terme una gestió de l’espècie fonamentalment basada en l’estima poblacional i el descastament selectiu per obtenir una densitat adequada de cabra el més fina possible, malgrat la dificultat que en aquest senti suposa l’entrada d’animals mestallats des de finques veïnades.

El principal objectiu d’aquesta gestió, a més de disminuir l’impacte sobre la vegetació, és dotar d’eines metodològiques un model d’explotació sostenible i rendible del trofeu del boc que pugui ser aplicat a les finques privades de la serra de Tramuntana. En el marc de la finca pública, el sorteig de permisos de caça de trofeus de boc permetria fins i tot equiparar aquesta peça amb la resta de trofeus de caça major d’Espanya i d’Europa, els quals són explotats públicament i privadament segons aquests criteris, i són part fonamental del patrimoni natural i una font d’ingressos primordial per a les zones rurals.

La caça amb cans i llaç, tot i les dificultats que té a l’hora d’aplicar-se, s’ha de considerar de forma explícita en cas de dissenyar plans d’ús i gestió de la finca. Es pot considerar especialment en el cas d’haver de capturar exemplars vius per a marcatge, anàlisi sanitària o repoblació.


Què voleu que vos digui que no hagi dit ja tantes vegades. Aquests ditxosos estudis d’aquesta gent (Consell de Mallorca, Conselleria de Medi Ambient?) què hi diuen de les cabres i la biodiversitat de la Serra de Tramuntana? En tot cas la importància que es dona a aquest apartat és enorme en relació a qualsevol altre. Pobre Tossals!.




Tord: El tord és explotable als Tossals Verds, com ho demostra el fet que hi hagi nombrosos colls a dues zones particulars de la finca. Alguns d’aquests colls són tan antics que en un cas l’alzina que el suportava ha arribat a morir, després de molts d’anys d’abandonament. Bàsicament es concentren a l’alzinar de la zona nord-est de ses Cases Velles i al comellar del vessant sud de la penya de ses Capelletes (es Verderol, en Puça, es Caminet, es Rotlet, es Palco, etc. UTM aproximades 440318N 3148534E)

Un segon redol de colls és l’alzinar del sud-est del pou de sa Bassola, altra banda del camí de ses Cases Velles.

La cartografia detallada d’aquests colls, la recuperació dels topònims que els caracteritzen i la rehabilitació dels que tinguin encara una funcionalita potencial semblen mesures molt sensibles quan a patrimoni geogràfic, cultural i faunístic d’aquesta modalitat tradicional. Si es fes aquesta tasca saisfactòriament, resultaria viable la concessió de permisos de caça anuals, seguint un model semblant al dels permisos de caça major, o fins i tot donar concessions a societats de filaters de la serra de Tramuntana.

En qualsevol cas, el model d’aprofitament i concessió de permisos ha de preveure el potencial d’aquests colls per general dades científiques d’utilitat en el marc dels projectes de seguiment i d’estudi de la hivernada del tord a Mallorca. La presa de dades genèriques o les sessions d’anellatge de tords podrien ser fetes pels caçadors beneficiaris dels colls. No es recomana que la selecció dels beneficiaris es faci per sorteig, ja que seria adient puntuar positivament els mèrits que suposin més seriositat, esportivitat i rigor del caçador (certificats de participació en cursos de gestió cinegètica, participació com a col·laboradors en estudis d’espècies cinegètiques, pertinença a cossos de voluntariat o a entitats amb una activitat ambiental acreditada...)


No ho trobau fort això... naturalistes vull dir. A Tossals fa, al manco, més de quinze anys que no s’hi pot caçar. Ara mateix si no vaig errat té la figura de protecció de “caça controlada” o “refugi de caça”. A Solleric es caça amb excés (quants colls hi ha), i a Comansema?, i a son Ordines? Certament Tossals necessita ser refugi de caça. En favor dels tords i altres ocells i aus que cauen als filats i que ja no tornen volar. Això sense comptar amb els drets que de les finques públiques i protegides pugui tenir la resta de societat no caçadora. Vos recomano tornar llegir l’apartat anterior referit al tord.




Perdiu, cega, tudó i altres espècies de caça menor: L’estat poblacional d’aquestes espècies necessita una millor valoració i una quantificació aproximada. En particular, el tudó, la cega i la perdiu podrien ser caçats en el futur, però no es pot proposar un model d’aprofitament fins que no es faci una tasca de camp que és dificultosa i una gestió adient per afavorir les poblacions en alguns casos, coses no prioritàries a curt termni, sinó més aviat a mitjà i llarg termini a causa dels condicionaments que es derivin d’altres activitats que es facin a la finca.


Uff!


Aquí teniu un exemple de gestió de finca pública dins un espai natural protegit. Els Tossals Verds de Mallorca, de propietat del Consell de Mallorca. Val a dir per qui no ho sapigueu que el Govern del Consell de Mallorca està format per els següents partits polítics: PSOE (Partido Socialista Obrero Español), UM (Unió Mallorquina), PSM (Partit Socialista de Mallorca), EU (Esquerra Unida), Els Verds i ERC (Esquerra Republicana de Catalunya). El PP és a l'oposició.


El Govern Balear està governat pels mateixos partits més els eivissencs i menorquins. El Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca està en mans, des de fa molts anys, d’UM, a l’igual que la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.


Per altra banda, podeu creure i pensar i pensar i creure que tot això no farà gràcia a qualcú. Res del que he fet mai per amor a la meva terra, i que implica lluita, ho he fet sense pensar que no seria gratis. Gràcies.


Finalment vos vull dir que tot el que he escrit ho he fet d’una tirada. No he mirat prim, si ho hagués fet més a poc a poc, l’oi m’hagués obligat a deixar-ho anar. Perdonau.




Text i fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar

14 de febrer de 2009.


5 comentaris:

Pere Llofriu ha dit...

Jo també vaig quedar d'una peça, en veure aquest reportatge eco-groc. Pareix esser que la funció de la conselleria és neutralitzar, o fer cursets per al suïcidi, del personal provinent del GOB, del que encara fa el ronsero pel GOB, o de la Universitat.

La redacció és la pròpia d'una revista escolar. Només una cosa delata unes directius "superiors": el fil conductor és un futur ad kalendas graecas, això és uns 15 anys després d'haver adquirit la finca, i tot seria per intentar imitar, pro parte, com seria a finca fa 50 anys. És a dir: marejar al personal per a no fer res i fer creure que feim molt de no sé què.

Aquests dies intentàvem definir la gestió... en cas que això, enlloc d'un doi, fos un pla de gestió seriós. Seria un pla de gestió d'una posssessió, no de la Natura.
La pluviometra de per aquí, almenys a dalt, deu esser de 1000mm. Vol dir que la vegetació s'hauria de semblar més al Mato Grosso que a un carritxar.

...Encara no m'ho crec. Mem si han enviat a la premsa el primer esborrany que va fer Mateu Castelló quan estava de missatge a l'ICONA.

Pere Llofriu ha dit...

...ja sabia jo que me deixava una cosa: els ases. Tornen a sortir com a foto més representativa de la gestió dels Tossals: els ases. Ja els havien tret en representació de la fauna
http://amicsarbres.blogspot.com/2008/12/la-plana-ha-tornat-groga-la-histria-de.html
ara els tornen a treure com a exemple de bon gestor.

Joan Vicenç ha dit...

No Pere, vas equivocat, tant de bo volguessin gestionar, en part, la finca com fa 50 anys. Tant de bo respectessin la feina feta, la dura feina feta per qui aixecaren els marges i plantaren i cuidaren les oliveres. Tant de bo s'aprofités tanta d'aigua i bona terra. Tant de bo es fes oli, el millor del món. Tant de bo estimessin Tossals Verds.

Pere Llofriu ha dit...

Glups! Idò retir allò de no sé què dels 50 anys, però tu posa't tranquil, que si també vas pels 50, no arribaràs als 100, amb aquestes nerviades.

Joan Vicenç ha dit...

He oblidat de mencionar un detall ben graciós i indicador de la poca idea que es té dels arbres silvestres, del bosc:"Alguns d’aquests colls són tan antics que en un cas l’alzina que el suportava ha arribat a morir, després de molts d’anys d’abandonament." Deu voler dir aquí que l'alzina ha morta perquè han deixat d'utilitzar-la com a "tanto" d'un coll? Que després d'alguns anys de no clavar-li tatxes, fermar-li fils de ferro, tallar-li branques etc. ha mort per abandonament? Aquesta gent cobra per fer aquests estudis? Deu ser tanta la gent que cobra per dir dois així! Mentre només les diguin i quedin al despatx o a casa, encara ens podem donar per satisfets, el mal és quan aquests "llumeneres" es posen a GESTIONAR.