Gestionitis
Gestionar la Natura?
A mi, aquest sintagma em grinyola. Gestió és un concepte antròpic, gairebé urbanita. Els significats de gestió (sempre?) van de ma de l’Homo empresarius. L’empresa es gestiona, evidentment, una masia, i fins i tot una explotació forestal, són un tipus de empresa... Per cert... Diccionari de la llengua catalana 1995, gestionar: portar o dirigir els afers (d’una societat industrial o mercantil...)
Abans de Darwin tota la natura no tenia altra funció que estar al servei del rei del mambo, a partir de Linné anomenat Homo sapiens. Fins i tot diuen que Sealth (o Seatle) ja ho va deixar ben clar al seu famós missatge (segle XIX). http://amicsarbres.blogspot.com/2008/11/literatureta6sealth.html
Durant moltíssims milions d’anys la Natura se n’ha sortit, i molt més, ho ha inventat tot: des del brou de Haldane, a la primera bírria de cèl·lula, fins als grans dinosaures, les sequoies i al darrer moment de tot, l’Home (i la Dona). El principi del final.
I ara nosaltres hem de dir a la Natura com s’ho ha de fer? Ho plantegeu seriosament o cerquem arguments per a un tebeoficció?
A mi, aquest sintagma em grinyola. Gestió és un concepte antròpic, gairebé urbanita. Els significats de gestió (sempre?) van de ma de l’Homo empresarius. L’empresa es gestiona, evidentment, una masia, i fins i tot una explotació forestal, són un tipus de empresa... Per cert... Diccionari de la llengua catalana 1995, gestionar: portar o dirigir els afers (d’una societat industrial o mercantil...)
Abans de Darwin tota la natura no tenia altra funció que estar al servei del rei del mambo, a partir de Linné anomenat Homo sapiens. Fins i tot diuen que Sealth (o Seatle) ja ho va deixar ben clar al seu famós missatge (segle XIX). http://amicsarbres.blogspot.com/2008/11/literatureta6sealth.html
Durant moltíssims milions d’anys la Natura se n’ha sortit, i molt més, ho ha inventat tot: des del brou de Haldane, a la primera bírria de cèl·lula, fins als grans dinosaures, les sequoies i al darrer moment de tot, l’Home (i la Dona). El principi del final.
I ara nosaltres hem de dir a la Natura com s’ho ha de fer? Ho plantegeu seriosament o cerquem arguments per a un tebeoficció?
***************
-...És que com que tanmateix tot ja és antròpic, només l’anthropos pot desantropitzar el que ell mateix ha mal antropitzat.
-Eh?
-Que com que tanmateix ja no hi ha natura verge, els tècnics de la gestió de la Natura, han de dir com s’ha de gestionar tot.
T’ho penses. La Natura també es regenera tota sola, i per això el que cal fer és no emprenyar.
-Eh?
-Que com que tanmateix ja no hi ha natura verge, els tècnics de la gestió de la Natura, han de dir com s’ha de gestionar tot.
T’ho penses. La Natura també es regenera tota sola, i per això el que cal fer és no emprenyar.
****************
A Mallorca
De fa bastantes dècades, tota la fusta comercial ve de fora, independentment del que parlem aquí.
El bosc al segle XXI no té cap possibilitat comercial tradicional. Ara mateix les darreres fàbriques tradicionals estan fent fallida. Vivim teòricament del turisme (i a la pràctica underground, de l’especulació del sòl). La funció del bosc no pot esser altra, natural i antròpicament, que el valor donat al paisatge i el que ens queda de cada dia fa més falta per mantenir un presumpte prestigi de “perla del “Mediterrani”, deien.
*****************
Qui gestiona?
http://amicsarbres.blogspot.com/2008/12/la-plana-ha-tornat-groga-la-histria-de.html
Els del cercle.
Algú ha vist que és, ara (on line), la gestió de la processionària? Doncs una colla amb unes tisores, i ara tallem aquesta branca, i ara tallem aquesta altra... posem unes creus als quadres del full B-16 i ja està... i una colla amb escopetes: pum aquí i pum allà i l’any que ve igual. Això és Espanya, Països Catalans i València. Qui no ho creu que ho vagi a cercar.
Hi ha moltíssima gent que creu que fa de jardiner i no ha vist mai un jardí de prop. El seu treball habitual és destrossar: serrar branques, serrar arbres sencers, desbrossar, arrasar. D’aquests, els més espavil·lats, o col·laboracionistes, o enxufats, poden arribar a gestors.
****************
Falten 57 apartats que ara no puc embastar...
****************
http://amicsarbres.blogspot.com/2008/12/la-plana-ha-tornat-groga-la-histria-de.html
Els del cercle.
Algú ha vist que és, ara (on line), la gestió de la processionària? Doncs una colla amb unes tisores, i ara tallem aquesta branca, i ara tallem aquesta altra... posem unes creus als quadres del full B-16 i ja està... i una colla amb escopetes: pum aquí i pum allà i l’any que ve igual. Això és Espanya, Països Catalans i València. Qui no ho creu que ho vagi a cercar.
Hi ha moltíssima gent que creu que fa de jardiner i no ha vist mai un jardí de prop. El seu treball habitual és destrossar: serrar branques, serrar arbres sencers, desbrossar, arrasar. D’aquests, els més espavil·lats, o col·laboracionistes, o enxufats, poden arribar a gestors.
****************
Falten 57 apartats que ara no puc embastar...
****************
Vol dir això que no podem tocar una fulla?
No.
Vol dir ens aniria molt millor si deixem de banda tòpics, tics, vuits i nous i d’altres curiositats que sempre s’han suposat, però que mai no s’han demostrat.
Cauen els tòpics:
El bosc està brut (no: brutor són plàstics i d’altres desferres antròpiques no biodegradables. Un arbre caigut, o 100, no és brutor, és matèria orgànica que s’autorecicla).
Idò aquesta brutor es crema (tradicionalment els nostres avis cremaven tot el que podien, els darrers anys cremaven els delinqüents, però és raríssim saber d’algú que és a la presó. La condescendència amb els incendiaris és una assignatura pendent. No sembla que a cap polític li interessi aquest tema. En qualsevol cas, quasi tots els incendis són provocats).
Els pins mengen alzines (és un miratge diacrònic, freqüentment interessats).
Bé. ja n’havien parlat de tot això:
No.
Vol dir ens aniria molt millor si deixem de banda tòpics, tics, vuits i nous i d’altres curiositats que sempre s’han suposat, però que mai no s’han demostrat.
Cauen els tòpics:
El bosc està brut (no: brutor són plàstics i d’altres desferres antròpiques no biodegradables. Un arbre caigut, o 100, no és brutor, és matèria orgànica que s’autorecicla).
Idò aquesta brutor es crema (tradicionalment els nostres avis cremaven tot el que podien, els darrers anys cremaven els delinqüents, però és raríssim saber d’algú que és a la presó. La condescendència amb els incendiaris és una assignatura pendent. No sembla que a cap polític li interessi aquest tema. En qualsevol cas, quasi tots els incendis són provocats).
Els pins mengen alzines (és un miratge diacrònic, freqüentment interessats).
Bé. ja n’havien parlat de tot això:
Els pins tenen massa rels: http://amicsarbres.blogspot.com/2008/08/buf-quina-calor_02.html
necessiten poda: http://amicsarbres.blogspot.com/2008/08/buf-quina-calor_03.html
*****************
I doncs, els que hem invertit en moto-serres o estudiem d’enginyer de Monts, que farem?
El mateix que fins ara, tranquils. Les síndromes socials triguen molt a esvair-se i mentre l’staff de gestors es nodreixi dels enxufats aquells, encara pot empitjorar. Entretant, cadascú ha de sobreviure com pugui... però per favor:
No doneu la culpa al bosc.
--------------------------
ADDENDA 1
Mentre algú ens prepara els “57” apartats que falten, ho podem entendre millor equiparat el bosc amb un arbre i la gestió amb la poda, però atenció que el handicap és en l’abisme entre teoria i pràctica, que, ta vegada per embullar-se amb això hi ha exaltacions no desitjades.
S’esdevé que, exagerant, de teoria ho sabem tot, aleshores tenim tots els elements per fer una gestió pròxima a la perfecció, però la pràctica és decimonònica. Per on ens perdem?
És que estem, en la pràctica involucionant. Ara mateix, on line, a Palma, s’estan (re)desgraciant els arbres del carrer, i per cert, don Carles, crec que mentre fèieu un bon discurs per aquí, al poble veïnat feien això:
Mentre algú ens prepara els “57” apartats que falten, ho podem entendre millor equiparat el bosc amb un arbre i la gestió amb la poda, però atenció que el handicap és en l’abisme entre teoria i pràctica, que, ta vegada per embullar-se amb això hi ha exaltacions no desitjades.
S’esdevé que, exagerant, de teoria ho sabem tot, aleshores tenim tots els elements per fer una gestió pròxima a la perfecció, però la pràctica és decimonònica. Per on ens perdem?
És que estem, en la pràctica involucionant. Ara mateix, on line, a Palma, s’estan (re)desgraciant els arbres del carrer, i per cert, don Carles, crec que mentre fèieu un bon discurs per aquí, al poble veïnat feien això:
Per defecte...
Pere Llofriu
Entrades
9 comentaris:
Sincerament Pere, el teu objectiu és que els boscos no es toquin per res, sense contextuar-ho i perquè no dir-ho, sense conèixer la realitat del païs (propietat, algún mercat encara viu, incendis etc...).
Primer vull fer una reflexió sobre els mercats exteriors (això que deies tu que no hi ha mercat aquí), és evident que els mercats exteriors són molt més competents (ma d'obra barata, sense legislacions etc..), en altres paraules, a d'altres països tallen sense pensar-s'ho. Així doncs, no creus que seria més gratificant potenciar una de les fustes més netes del món, la d'aquí? Segons tu, més val comprar de fora. El curiós és que molts dels neo-hippis van comprant aquestes fustes sense saber-ho, que trist...Molts compren els seus mobles a preus molt més elevats dels que paguen els boscos d'aquí. Que bonic unir-se per protegir els nostres boscos, els altres que els bombin.
No entenc aquest proteccionisme cap a casa nostra, llavors no importen els boscos del Brasil? Els del Canada? Els de mil països fortament explotats?. Amb aquestes campanyes el que s'aconsegueix és que la gent tingui la realitat distorsionada en comptes d'informar-los que es podrien obrir mercats amb fusta d'aquí. Si la solució és deixar de consumir fusta d'acord, també hi ha el plàstic.
Crec que el que vols Pere és que ningú torni a tocar els boscos, que això no significa que s'afavoreixi a tots els éssers vius, es clar. Tens clar les conseqüències de deixar fer a tots els boscos? Tens clar què succeïrà exactament? Jo crec que no perquè aquest és un objectiu que mou tantes fitxes que això semblaria una partida de dòmino.
Crec que teniu mitificada el "deixar fer" del bosc, heu de tenir en compte que no són tot flors i violes. Començem... El gall fer, espècie protegida i en perill, necessita també espais oberts, l'aguila cuabarrada necessita espais oberts, si no els té, desapareix, els picots necessiten arbres gruixuts, si no els té desapareix.
T'has fixat amb els arbres monumentals de Catalunya? Molts són arbres plantats, amb un espai considerable i sovint regats i abonats, que curiós (justificant també de pas allò del picot), conec la tira de boscos que porten 50 anys abandonats i en ells només hi veig un munt d'arbres que van caient, que estan foradats, dèbils i evidentment, cap d'ells és gruixut cosa normal si només tenen 4 metres quadrats per sobreviure.
Aleshores, com més arbres en un bosc més biodiversitat? Ah si, a qui faig cas?, al que diu això o a molt del que es publica a "forest ecology and management" per dir alguna cosa?
Al Montseny, per exemple, si no s'hagués tocat mai serien pràcticament tot alzinars i alguna fageda, d'acord, els alzinars són genials, les fagedes també. El Montseny té gairebé tanta biodiversitat com del Pirineu fins a Russia, curiós, tot el Montseny es pot dir que són plantacions d'arbres, de tot tipus, Avets douglas, alzines sureres, castanyers... Els castanyers, per exemple, no es reprodueixen, les castanyes dels castanyers al Montseny no són viables, amb la qual cosa significa que amb els anys (i el vostre concepte de successió) el castanyer,espècie incorporada a la Xarxa Natura 2000 i ecosistema declarat com un dels més biodivers que existeixen, espècie d'obligada "gestió" i manteniment allà on hi sigui, aquesta espècie si la "deixem fer" al Montseny serà història....Com es pot mantenir una espècie que no es reprodueix?
No ho sé, putser el que voleu és eliminar tot rastre humà, d'acord, l'alzina surera, una altre que ha estat fortament potenciada, escolteu, FORTAMENT POTENCIADA, això significa que l'home n'ha contribuït a la seva magnífica expansió, doncs aquesta espècie ens la carreguem perquè en el seu moment en vem eliminar d'altres (putser menys "valuoses") a canvi de posar aquesta espècie també protegida ( i si no, pregunteu als rapinyaires).
Per tant, el que critico és defensar coses tant generals com el "deixar fer". Doncs aquí teniu uns exemples del deixar fer, i en tinc més...
Llavors, el què jo no sé és realment què voleu? que es deixin de tocar els boscos? Tenir més biodiversitat? Continuar i protegir el que tenim ara? Discutir tractaments silvícoles que deixin arbres vells i madurs durant molts anys?
Retornant a la pregunta de l'altre dia perquè la resposta de "per menjar s'ha de cultivar" no em va convençer, perquè no hi entren aquí els cultius? Perquè no hi entren aquí les granjes?...
i el paisatge? creieu que deixant fer es millora el paisatge? a tot arreu? de la mateixa manera?
La processionaria? Els que conec tracten la processionària en cas que algún any els hi comprometi la producció, no volen fer cap favor a ningú, no pas al bosc, només volen que la seva plantació els hi dongui algún duret, de la mateixa manera que el pagès tira suc al camp, insisteixo, són Plantacions, plantacions, camps d'arbres, arbres als tresbolillo, digueu-li com volgueu, putser no són boscos (altre tema a discutir)...
-Que el bosc està brut ho diuen els pixapins, els que no hi entenen, els cagarros, els pagesos sense vocabulari....
Atenent a la realitat de tants incendis provocats, a l'estat actual dels boscos, als alts índex de combustible i a la continuïtat del mateix, a la inflamabilitat del mateix, sobretot degut al sobtat abandonament i canvis en els usos dels boscos, sovint, i de manera estratègica, cal actuar sobre la vegetació per canviar-ne l'estat actual i/o afavorir altres espècies o estructures paisatgístiques en certs punts, per evitar Grans incendis, que provocarien encara un impacte molt més elevat.
S'ha de dir Pere, he rigut molt amb el teu escrit, avui tinc el dia emprenyat però les teves maneres sempre em fan partir " el cul"
Tinc un article en una web propera que complementa aquest de la gestió dels boscos. És una entrevista que vaig fer a un tallador d'arbres professional i de gran categoria.
talladors d'arbres
Errare... tranqui...
Copiat i aferrat de la teva contesta:
Segons tu, més val comprar de fora.
D’on ho treus?
El present post, ut supra, no diu això, sinó
A Mallorca/De fa bastantes dècades, tota la fusta comercial ve de fora, independentment del que parlem aquí.
Això és informar d’un fet, i punt.
Ja he dit altres vegades que aquests articles, a més d’ultracondensats (ara no estic per escriure una novel.la de 3 toms), són d’equilibri difícil, aleshores agrairia que no es remenessin les meves frases de manera frívola.
...Però discutir perquè un altre diu que he dit el que no he dit, que tot just aquí dalt està escrit, doncs no sé què discutim...
D’abandonar l’agricultura, o no sé què, no sé... m’hauré perdut un tros de pel.lícula.
Sense fer anàlisis detallats, jo no he entès que en Pere volgués dir tot el que tu, ErrareHumanumEst, dius que ha dit.
En realitat crec que ha volgut resumir el que en l'altre post varem comentar. Res més. Potser posant un poc més l'accent en les pretensions que creu que li són hegemònics a l'homo sapiens sobre la resta de la natura.
Poc a poc i bona lletra, que si no ens embullarem. Salut
No ho ha dit, d'acord... Però si no li agrada la gestió, és que no li agrada l'"explotació", si no li agrada l'explotació, és que no li agrada que s'exploti la fusta, la mel, el suro... si no li agrada que s'exploti la fusta, és que deu tenir mobles de plàstic o els deu comprar de fora. Si és així, putser és que no li agrada la gestió a casa seu però la gestió del Canada que la bombin, doncs?
El que no entenc i que vull que m'expliqueu és:
Significat de "la natura se'n sortirà". Com se'n sortirà? Tornarà a haver sequoies?
I tanmateix:
1.-Crec que del què es tracta és de dir a la natura la millor manera de sortir-se'n davant l'homo sapiens, davant qualsevol risc de dany produït per l'homo sapiens. Parlar de la natura sense tenir en ment a l'homo sapiens és una irresponsabilitat i sobretot lluny de la realitat. Si fem això podriem anar al gra i començar a debatre com carregar-nos a l'homo sapiens.
2.-Algunes zones de Catalunya són diferents que Mallorca, en molts casos (excepte la gestió a prevenció d'incendis) només es parla de gestió allà on encara n'hi ha 4 que viuen de la fusta. D'acord, hauriem de començar a buscar alternatives a la fusta però és que implicaria gestió i tu Pere has deixat clar que la gestió no et fa gota gràcia. Els pinetells surten a tot arreu? No, es coneix perfectament quan, com, en quins ecosistemes surten, es parla de boscos joves, per tant, senyors que tant aprecieu el pinetell, en 50 anys s'us ha acabat el "guarreo".
3.-Espero que continuïn aquests debats, m'encanten :)!!!!!! "Sevabeunfoiong"!
Salut
"N'hem a vore". Si jo em passej per un alzinar, ben fresc, ben ric de falgueres, arboceres, etc. Hi trob bolets, molts. Hi veig reietons i capferrericos... Quina necessitat té aquest bosc de la nostra gestió, de la nostra presència?
N'hi haurà però que pensaran que una aclarida ben ecològica, racional, a més d'aportar llenya pel foc, més difícilment per mobles no només és interessant baix del punt de vista industrial i comercial sinó fins i tot del silvícola. Fals. Aquest bosc no té cap necessitat ni una de la nostra intervenció. Punt.
Una garriga, és a dir un estrat arbori de pins, qualque ullastre i manco alzines, ben espès de càrritx, xiprell, romaní, estepes, argelagues... A mi em costa transitar-hi, però m'és igual, dificultosament hi transito, hi trobo qualque esclatassang, escolt els trencapinyons, ensum la resina dels pins, l'olor del romaní. Observo com hi ha més alzines, ullastres o arboceres de les que no em pensava. Comprenc que aquesta vegetació és dinàmica, que es mou cap a un futur ullastrar i alzinar. A mi ja em va bé, molt d'oxígen per alenar. Al bosc també. N'hi ha però que pensaran en l'enorme poder ignífug d'aquesta vegetació del gran potencial de combustibilitat perillosa, de la necessitat que hi ha de "netejar", d'aclarir els pins, d'"ajudar" a les alzines llevant-los la competència del pins... i altres collonades per l'estil. Llavors es posen a gestionar. Llavors entren a aquest indret com elefants dins una tenda de vidres.
Una altra cosa és que dins l'hegemònic poder que ens hem atorgat, volguem aprofitar de manera raonable i ben feta el que el bosc ens pot aportar: llenya, biomassa etc. Cap problema, el bosc pot permetre un aprofitament ben realitzat, se'n regenerarà fàcilment, amb temps, però amb facilitat si nosaltres no ho impedim.
Ara bé, que aquesta intervenció, per el nostre profit, pensem que sigui bo i fins i tot necessari o imprescindible per a la pervivència o millora del bosc és, al meu entendre, fals.
I aquesta falsedat és avui oficial.
Joan Vicenç, estic d'acord amb tu (tenia ganes d'un debat així), en un bosc madur hi ha una diversitat que espanta, és veritat, però, i si la gent vol pinetells? Posem per cas que ningú vulgui els reietons i capferricos, al cap i a la fi, desgraciadament la societat mana i el què vol la societat es tradueix als boscos. És per això que calen filòsofs del bosc que mostrin a la gent allò més racional, allò que al bosc li fa menys mal.
Del bosc no només en volen treure profit propietaris, també administracions públiques, i això és impossible de canviar-ho. La gent s'ha començat a entossudir amb el paisatge, doncs ara es treballa amb el paisatge, la gent s'entossudeix en voler fer rutes, doncs senyalitzem camins i recuperem-los... (per cert, fer caminades per boscos també causa impactes, més dels que ens pensem).
Però insisteixo, el que veig que s'està fent i convé que es continuï fent és mantenir zones d'evolució natural i a més, que aquestes es connectin, com més millor.
·El gran maldecap del gestor és l'incendi forestal.
Ell "gestionava" 5.000 hectàries, de poc interès diguem-ne... comercial. La vegetació era sobretot composada per pinassa d'uns 40 anys (amb unes densitats que podien superar els 1200 peus/ha.) i ocupava antigues feixes en alguns casos i en d'altres eren zones de pastura molt antigues o tradicionalment d'explotació forestal. Se suposa que la pinassa va ser afavorida temps enrere perquè era la que donava ingressos més immediants. En aquest gestor no li interessava massa actuar sobre la vegetació (tot i que ell havia pensat d'actuar en punts estratègics per on seria més fàcil controlar el foc) perquè actuar volia dir gastar calers. Doncs bé, l'incendi del 1998 només a la Catalunya central va cremar 27.000 hectàrees, entre elles aquestes 5.000. El paisatge, a l'endemà era aquest http://www.anuaris.cat/continguts/imatge.php?id=1649 .
Zero arbres, zero animals, cases destruïdes, abandonament rural, zero hàbitats, regeneració compromesa... Tard o d'hora es recuperarà sense l'home però... hagués estat tant car el preu que vem pagar si s'hagués gestionat?
...i el gestor frustrat, qui li hauria de dir que allò tard o d'hora cremaria.
Errare: a l’etapa “Chestnut” els teus articles eren caòtics, tot i això jo hi veia un substrat, un potencial, il.lusió i capacitat d’empresa dignes de recolzament. Un talent que no podiem perdre, un exemple de jove amb ganes de menjar-se el món...
Darrerament però pareix que el caos aquest s’està descontrolant i enlloc de neutralitzar-se intenta arrossegar els que s’hi acosten... Jo tinc altres prioritats per invertir les meves energies.
Per si no n’hi havia prou, i després d’un avís formal de que no me va bé que diguin que he dit el que no he dit, continueu explicant al públic el que a mi m’agrada, el que no m’agrada, la meva opinió sobre la gestió del Canadà i, aferreu-vos: que si he compro mobles autòctons o de fora i si són de plàstic o de fusta...
I ara jo me de “defensar” explicant a la gent on, com i per a què m’he comprat els mobles? no tens noció de límit?
Doncs jo sí, això és el límit: unes qüestions personals, inventades improvisadament i de nul interès per al públic en general, aleshores, per intentar que la cosa no es compliqui més, vos demano que elimineu el paràgraf esmentat.
Publica un comentari a l'entrada