Un ram d'anemones per una depuradora

Anemone coronaria

Quan jo era nin vaig estimar molt a unes dones. Una era ma mare, les altres la meva madrina i la meva padrina. També vaig estimar unes al·lotes, però d’una altra manera.

M’agradava, i no sé perquè, agafar flors de les que trobava en les aventures quan jugava amb els meus germans i companys. Una de les flors preferides era aquesta anemone, l’anemona coronaria, crec que és una planta molt rara, i encara més la seva floració. Avui després de molt temps l’he tornada a trobar, florida, no n’he collida cap, però les he fotografiades.

A Alaró han de construir una depuradora nova, la setmana passada col·locaren una tenda blanca i l’endemà el conseller de medi ambient de torn i el batlle d’Alaró de torn, inauguraren a la llum dels mitjans de comunicació, l’esmentada depuradora. El lloc on han decidit ubicar-la és, per a mi, especialment guapo. Vora el torrent de Solleric amb les voreres de fleixos i alzines, s’estén un camp, un petit prat sense arbres, bé, hi ha alguns garrovers i figueres i un poll blanc. Però és un prat adequat per el pasturar de les ovelles. És un pla verd, amb margalidetes (bellis annua) i herba que sembla gespa. També és un dels pocs llocs que jo conec on hi creix l’anemone coronaria. Bé, aviat serà on hi creixia.

En tot això, encara no han entès que no podem tudar un metre quadrat més de terra, verge o agrícola, és igual, sense ciment. Sé que també existia l’opció d’ampliar i usar la depuradora de Consell. Calia fer una canonada de comunicació i potser qualque obra més. Potser era més barat i tot. La opció triada ocuparà un indret bell, escàs.

És de suposar que la cotxada que cada dia passa per la carretera que hi fa partió, ocupada per éssers humans de tota edat i pelatge, s’ho mirarà just i només en el moment de passar, ràpid, per l’indret i res més. Res més.

Text i fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró a 10 de febrer de 2009.