Per una estratègia de preservació del paisatge

La custòdia del territori

Mallorca té un catàleg paisatgístic de primer ordre. A la serra de Tramuntana, al Pla, al Llevant o a les marines del Migjorn, s’hi mantenen elements paisatgístics ben estructurats. Qualsevol persona amb sensibilitat ho veu i pateix les agressions que s’hi produeixen, sovint d’una manera gratuïta. Tot i que duim anys parlant-ne, fent normatives i generant debats, a vegades presidits més per l’oportunisme del moment que no per una mirada cap al futur, a Mallorca no està encara ben definida una estratègia de gestió del territori i preservació del paisatge. També és cert que, en cas de no haver existit aquests debats i aquestes normatives, potser el catàleg paisatgístic supervivent seria més esquifit. Hi ha hagut iniciatives positives, sens dubte, però ara ja caldria mirar el futur d’una manera global i amb menys improvisacions.

Als països anglosaxons, i darrerament a molts d’altres, s’hi ha desenvolupat una tradició d’actuació cívica, sobretot d’iniciativa privada, en la protecció del territori. Un exemple en són les xarxes de custòdia del territori que són operatives arreu del món. Per aquest mecanisme es produeixen acords entre els propietaris i les institucions de custòdia que asseguren la preservació del paisatge i a la vegada ofereixen millores i contrapartides per a aquests territoris custodiats. El sistema s’ha mostrat efectiu i beneficiós per a les dues parts. Ara, aquesta xarxa de custòdia del territori s’està desenvolupant a Catalunya, a Menorca i, en menor mesura, a Mallorca.

La tradició francesa, més basada en l’administració de l’estat, ha treballat més altres aspectes. Des de fa anys totes les compres i vendes en el medi rural francès estan obligades a afavorir la concentració parcel·lària i el manteniment de la viabilitat de les activitats pròpies del medi rural. França du decennis de promoció de la seva xarxa de parcs naturals i d’impuls d’activitats complementàries que mantenguin viu el teixit social dels territoris no urbans. Un turista que rodi per l’hexàgon se sorprendrà de la sàvia utilització de la protecció del territori per a generar una oferta turística diversificada.

Mentre que aquí hem quedat en la norma de protecció com un pur element restrictiu i sovint les disposicions europees són el pretext per aturar iniciatives i desertitzar el territori, els francesos han volgut capgirar les coses a favor dels habitants del medi rural, generant una oferta de cases rurals, de gastronomia casolana, d’artesania, de productes de qualitat, lligats al manteniment d’unes infraestructures bàsiques de producció i comercialització sostenible.

En el nostre país, qui tengui alguna idea i la vulgui dur a terme primer s’ha de posar bé amb Déu: una petita iniciativa de diversificació econòmica és tractada amb el rigor amb què seria tractada una indústria contaminant i agressiva. La seva implantació esdevé quasi impossible. I, per més contradicció, en aquests anys darrers s’han impulsat camps de golf, urbanitzacions i implantacions residencials de tota mena. Mentre que la interpretació restrictiva de la normativa ha engegat les bones iniciatives, la capacitat de pressió i la força econòmica dels especuladors ha romput, fins ara, totes les barreres administratives. Protegir i conservar hauria de ser, sobretot, donar opcions al territori i a la gent que hi viu. Hauríem de passar d’un enfocament en negatiu a una visió positiva com la que fomenta la filosofia de la custòdia.

Mateu Morro

Diari de Balears