dimecres, 4 de març de 2015

La venerable matriarca del Barranc de Biniaraix

Feia temps que al meu amic Llorenç, un gran professional de l'agricultura i la jardineria, li feia il·lusió veure l'esponerosa arbocera diverses vegades centenària que creix a un silenciós i ombrívol bosc de conte de fades, a l'espessor d'un vell alzinar, amb les arrels ancorades al llit del torrent que recorre l'abrupte i bellíssim Barranc de Biniaraix, un lloc de somni, un recés de pau situat al llogaret del mateix nom en plena Serra de Tramuntana de Mallorca.


El dissabte horabaixa decidírem que el diumenge seria un bon dia per a fer-li una visita. Segons les previsions meteorològiques el dia estaria ennigulat però no s'anunciaven pluges.


Deixàrem el meu petit Hyundai als afores de Biniaraix prop del tram de torrent que baixa del barranc i es dirigeix cap a Sóller. (Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per a apreciar millor els detalls)

Després de travessar a peu la petita i entranyable població de Biniaraix ens trobàrem amb l'edifici restaurat d'unes antigues rentadores públiques.

El jardí que les circumda és un calc de les marjades d'oliveres dels vessants muntanyencs que envolten aquest idíl·lic llogaret que fa 800 anys era una alquería mora. El seu nom Biniaraix té un inequívoc origen àrab andalusí, Ibn Araix (Terres dels Araix).

Les rentadores estan cobertes per un sòlid sostre de bigues de fusta d'ullastre i teules d'argila cuita.

 Detall de Ses rentadores de Biniaraix.

El meu amic Llorenç iniciant la pujada al barranc.

 Un servidor.

A les parets de pedra seca de les marjades abunda la falguereta endèmica Asplenium majorium.

Nombrosos salts d'aigua se succeeixen durant tot el trajecte. 

 A la dreta s'aixequen els cims d'Es Cornadors. El més elevat, Es Cornador gran, assoleix els 1009 msnm.  

El camí empedrat fou bellament restaurat per margers professionals. 

Dues plantes típiques de les muntanyes de la Serra de Tramuntana de Mallorca. A l'esquerra l'endèmic Astragalus balearicus i a la dreta una lletrera Euphorbia dendroides.

Detall de l'Astragalus balearicus anterior amb el seu típic creixement en forma de coixinet de monja cobert d'espines per a protegir-se de la depredació dels herbívors.

Nombrosos arbres i arbustos creixen arrelats al llit del torrent.

Les oliveres són el cultiu arbori predominant a les marjades que voregen el barranc.

Aquesta alzina esponerosa va néixer entre les roques del llit del torrent. Les seves arrels romanen entollades durant 6 o 7 mesos a l'any sense que aparentment li afecti en absolut, més aviat tot el contrari donada la seva grandària i el seu aspecte saludable.

Imatge de l'alzina anterior al complet.

Les roques d'aquest pujol llueixen una coloració vermellosa diferent al típic color blanc grisenc de les roques calcàries que formen la Serra de Tramuntana, tal vegada per la seva major riquesa en ferro.

En aquest tram del barranc el torrent s'eixampla molt.

El mateix tram anterior vist costa avall.

 
Una canal restaurada discorre entre el camí i el torrent. A la dreta es veu una figuera silvestre o cabrafiguera.

 
 La canal està formada per una filera de teules grosses d'argila cuita.

 
 Al que se'n va dur les teules destrossant la bellíssima canal li hauria de caure la cara de vergonya.

  En aquest tram del barranc el camí transcorre flanquejat per altíssimes parets rocoses verticals.

Els regalims d'aigua que baixen de les muntanyes dibuixen aquestes línies obscures damunt la pedra calcària.  

La riquesa en calç de l'aigua forma aquesta espècie d'estalactites i estalagmites a l'aire lliure.

   En aquest tram el barranc s'estreny tant que amb prou feines deixa espai per al torrent i el camí. Per aquest motiu rep el nom de S'Estret. A l'esquerra es pot veure una figuera silvestre o cabrafiguera nascuda a la paret que sosté el camí.


Un dels punts més estrets del llit del torrent.

 Les voreres del torrent semblen un bosc de cabrafigueres. D'aquí a unes setmanes sortiran de la letargia hivernal i es cobriran de grans fulles d'un color verd intens.

Una altra imatge de S'Estret flanquejat per cabrafigueres.

Un poc més amunt poguérem contemplar la bellíssima Vall de Sóller.

 La Vall de Sóller vista amb xoom.

A devora el camí creix aquesta vella Euphorbia dendroides que va maravillar a en Llorenç.

Aquesta lletrera arbustiva de més de dos metres d'altària perd les fulles a l'estiu per a poder suportar la calor i la llarga sequera. Amb les primeres pluges de la tardor surt de la letargia de l'estivació i brosta vigorosament fulles noves.

La seva soca té un diàmetre d'uns 20 centímetres. Sens dubte supera els 30 anys d'edat. Al seu costat creix una filla que competeix amb sa mare pels rajos del sol.

A les branques nues d'aquesta cabrafiguera es podien veure nombroses figues de la tercera collita que reben el curiós nom de mames. Són els fruits a l'interior dels quals l'avespeta polinitzadora Blastophaga psenes passa l'hivern en forma de larva. D'aquí un parell de mesos sortiran com a vespes adultes per l'ostíol de les mames i volaran cap a la següent collita de fruits anomenats profigues, les úniques que contenen flors masculines i femenines alhora, a l'interior de les quals pondran els ous de la següent generació d'avespetes.

Petites mames de la cabrafiguera anterior.

Detall de les mames.

 Malgrat la seva petita mida cadascuna d'elles conté un centenar de larves d'avespeta a l'interior de l'ovari de les flors femenines transformades en agalles.

Detall de dues mames plenes a vessar de petites agalles amb una larva diminuta d'avespeta transparent a l'interior de la majoria d'elles.

 A devora el camí hi creix aquesta nesplera, Mespilus germanica, empeltada damunt un peu d'espinal, espinaler o cirerer de pastor, Crataegus monogyna.

 Detall del call de l'empelt.  

 Pont de fusta que permet el pas dels senderistes per damunt el Torrent de Sa Font des Verger.

 Tram del torrent que forma petits salts d'aigua.

Bella estampa d'un salt d'aigua.

 Les nombroses voltes del camí empedrat serpentegen i travessen diverses vegades el Torrent de Sa Font des Verger. Per a permetre el pas dels senderistes en els mesos que el torrent duu aigua es va construir aquest altre pont de fusta igual a l'anterior.

Aquestes dues plantes rupícoles aprofiten l'espai entre les pedres de les parets de marge. A dalt es pot veure la falguera Polypodium cambricum i a baix dos exemplars de la diminuta planta crassa Sedum dasyphyllum.

 I aquí teniu l'arbocera gegantina. Les fosques capsades de les alzines, cobdicioses de l'escassa llum que aconsegueix burlar la barrera de les altes muntanyes, s'entrecreuen com un sostre vivent per a aprofitar fins a l'últim raig de llum, donant una ombra densa i tenebrosa al torrent que transcorre als seus peus. Les seves aigües cristal·lines, d'una puresa insuperable, baixen a estones manses a estones furioses de les altes muntanyes grises que el flanquegen, acariciant i polint les roques calcàries damunt les quals llisquen des de temps immemorials.

 En Llorenç al.lucinava davant aquest venerable arbre d'escorça vermellosa.

Pertany a l'espècie Arbutus unedo de la familia de les Ericaceae.

A en Llorenç li va cridar l'atenció aquest bony a la soca.

Podria tractar-se d'una antiga cicatriu que va sanar formant aquesta callositat.

L'escorça es desprèn en petites escates.

Detall de les escates.

Una molsa verda creix damunt l'escorça vermella. La combinació dels dos colors augmenta encara més la bellesa d'aquest arbre.

 Continuació ascendent de la soca que es bifurca en tres gruixades branques principals a una altura d'uns dos metres.

 Les tres branques principals.

 Les branques secundàries semblen els dits oberts d'una mà. Algunes presenten parts seques o deteriorades que haurien de podar-se i sanejar-se. Els passaré l'enllaç d'aquest article als socis de ABA, Asociació Balear de l'Arbre, per a que tramitin la inclusió d'aquest magestuós exemplar d'arbocera en la llista del Catàleg d'Arbres monumentals de les Illes Balears. Només d'aquesta manera estarà protegida per les lleis del Govern Balear i amb la seva autorització podran procedir al seu sanejament.

Al rostre den Llorenç es pot endevinar l'emoció amb què mesurava pam a pam el perímetre de la soca. Durant tota la sessió de fotos no va parar d'acariciar-la. Sens dubte li apassionen els arbres.

 El perímetre de la soca mesura nou pams exactes a una altura aproximada d'un metre. El pam den Llorenç fa 22 centímetres. Així doncs 22 X 9 : 198 centímetres de circumferència. Per a calcular el diàmetre de la soca dividim la circumferència pel nombre Π. Així doncs 198 / 3'1416 : 63'025 centímetres de diàmetre. Tenint en compte que els anells de creixement anual d'aquesta espècie solen mesurar de mitjana uns 3 mil·límetres, o sigui, 0'3 centímetres, aleshores si dividim 63'025 per 0'3 ens dóna una edat aproximada de 210 anys.

 Just quan començàvem a descendir de tornada a Biniaraix ens trobàrem amb el nostre amic Jaume Deià Miró, l'arqueòleg que va descobrir el Jaciment musulmà d'Almallutx, un dels millor conservats d'Espanya, que havia sortit a passejar pel barranc amb la seva cosina.

Quan els diguerem que haviem pujat el barranc per a veure l'arbocera centenaria la vàren voler coneixer i per a immortalitzar la trobada ens férem aquest parell de fotos.


8 comentaris:

raquelfv ha dit...

Quin reportatge tan maco. M'ha agradat molt el paisatge i les detallades explicacions. Si algun dia tinc l'ocasió d'anar a Mallorca intentaré visitar aquest cirerer d'arborç centenari. Quina durada té la ruta més o menys?
Salutacions,
Raquel

Juan Bibiloni ha dit...

Moltes gràcies, Raquel. Si parteixes de la plaça de Biniaraix sense córrer hi ha aproximadament una hora fins l'arbocera centenària. Salutacions cordials.

raquelfv ha dit...

Doncs és un bon passeig! Gràcies, Juan i salutacions!

exonautes ha dit...

Fa uns anys varem demanar, desde l'associacio amics del barranc de biniaraix, la catalogació d'aquesta arbocera, però sembla que no ha progressat.
A l'Hort de can Cati, a uns centenars de metres, hi ha una altra arbocera i una murtera espectaculars.

Juan Bibiloni ha dit...

Gràcies per la informació, exonautes. Hauré d'anar a veure aquests dos arbres de Can cati. Salutacions cordials.

exonautes ha dit...

Exonautes=toni font
Fotos
https://picasaweb.google.com/m/viewer#album/barrancbiniaraix/5441539813907411089

exonautes ha dit...

Trobaras alguns albums interessants (Buxus, Ilex, Cyclamen...) aqui
Https://picasaweb.google.com/m/viewer#albumlist/barrancbiniaraix

Juan Bibiloni ha dit...

Bon dia, Toni; Fent clic damunt els dos enllaços de picasaweb només em surten les meves fotos que jo he publicat als blogs on escric, però no veig cap album del Barranc.