Plens de moreres

Casa de poble

Tres moreres escasses: la primavera tarda.

Mamant al jaç, la nina plora a migjorn de fam.

Metall fos a les fosques, a on anirà a raure?

Deu mil dits: el marqués i els seus no en saben res.

Dù Mù

(Chang'an, capital de la Xina antiga, 803 – 852)

Versió d'Eduard J. Verger
·

題村舍

三樹稚桑春未到

扶床乳女午啼飢

潛銷暗鑠歸何處

萬指侯家自不知

杜牧

Reng d'arbres

Renglera vegetal que vetlleu el nostre descans.

Moreres obedients, inclinades per la força del vent,

vostra reverència silenciosa porta a ajuntar mans,

agenollar neguits, inclinar temences i calmar la ment.

Sota aquest porxo de fusta els meus ulls escolten

i guaiten mes orelles els diàlegs dels ocells.

Aquest embolcall sonor bressola els anhels

que agiten sovint als que com jo temen.

Enfilall de fantasmes invisibles, muts que eixordeu;

sereu arrabassats, fosos com la neu

per la tramuntana decidida, agosarada,

d’una valentia ferma com flamarada !!

Francesc Xavier Simarro Montané

(Barcelona, Barcelonès, 26 de febrer de 1958)

La cala, setembre 03

Enguany no haguessis pogut nedar a les nostres roques,

han embrutat la mar.

És un líquid verdós amb pútrides

bambolles grogues.

..................

Te'n recordes, quan el jardí era un bosc?

Entre les canyes ens bastíem una llar,

la morera era la nostra atalaia,

l'aire encara era transparent

i hi havia tamarells vora la mar.

Saltant en immensos coixins d'algues

vèiem encendre's les estrelles.

..................

Ara que diuen que no tornaràs,

pens que t'he de trobar qualsevol dia,

asseguda a les roques.

Maria Rosa Llabrés Ripoll

(Palma, Mallorca)

Retrat en blanc

Res no tenyeix la fe

dels teus marjals obscurs,

plens de moreres negres,

sintaxi dels insectes;

no puc deixar de creure

que els meteors que es mouen

als pensaments que amagues

recorren l’avarícia

de sediments poblats,

resolen l’aventura

d’allò que queda en tu

quan beses refundant

un vell amor invicte,

i la llum que ens separa

és l’istme inesborrable

dels nostres continents.

Susanna Rafart i Corominas

(Ripoll, Ripollès, 3 de setembre de 1962)

007

Per a l’Annabel Haynes

A Vauxhall hi ha una petita granja

voltada de càmeres que vigilen

dues vaques que masteguen gespa

i rumien l’estratègia que,

atesa la posició del sol,

la rotació de l’orbe terrestre

i la seva relació amb l’ombra

de la morera els proporcionarà

més hores de migdiada a la fresca.

Jèssica Pujol Duran

(Barcelona, 1982)

Ordre

La sensibilitat anarquista neix fa cent cinquant

mil milions d'anys. Com el cinema.

J. M. Nunes

A la plaça on-t'hi'via hagut l'església

i ara l'estàtua de sant sebastià tot sola

les grosses fulles abundoses de les moreres

sobretot d'una la que mira al carrer del forn

m'han dit no te la creguis la fi del món

que encara que créixer sigui lent i morir ràpid

som tantes fulles i som tan amples i som tan verdes

que ni que la tinguis aquí entre els peus

no te la creguis.

Enric Casasses

(Barcelona, 9 de març de 1951)

Sota una morera

AI parc Sant Pau sota una morera

obre els ulls flor de primavera

al veure un gos que corre per l'herba.

I la claror de la lluna plena

l'aprofita el llop per assetjar una ovella

al veure aquesta que es creu sirena.

I una sirena trenca la pau

un espetec fa plorar una nena

Canta un canari que ha perdut la clau

i hi ha un voltor que ho sent i renega

Cançó del grup Rauxa

Terra Meva

Amb l’ull de l’ovella

et miro amb l’ull

blanc i viola de l’ovella

amb l’ull blanc i cec

de l’ovella a l’ull

cec de l’ovella hi

planto una alzina un

coscoll i una morera

en aquell ull hi planto

una flor de lliri groc

com la llimona verda com

l’herba que creix a la primavera.

Amb l’ull de l’ovella et

miro i amb l’ull de l’astor

de la guineu i del senglar

i de la mostela

amb l’ull de la font

obert dia i nit amb l’ull

de la rosada que es tanca

quan ve el matí

i l’herba neix muda

amb la boca tancada d’aquelles

pedres serrades com dents

cobertes de pols i de calç.

Amb l’ull de cada pedra

de cada flor i de cada animal

i de totes les coses que hi ha

dins l’ull de l’ovella

et miro terra meva

per estimar-te i cantar

una cançó de bressol.

Innassiu de Logu

(L’Alguer, 5 de novembre de 1928 – Bari, 28 de juliol de 2011)

Traducció: Jordi Domènech i Soteras

(Sabadell, 1 de juny de 1941 - 19 d'octubre de 2003)
·

Terra Meva

Cun s’oju de s’arveghe

t’abbaido cun s’oju

biancu e biaittu de s’arveghe

cun s’oju biancu e zegu

de s’arveghe in s’oju

zegu de s’arveghe bi

pianto un chercu unu

elighe e una morighessa

bi pianto in cudd’oju

unu fiore ‘e lizzu grogu

che limone bisde comente

s’erva chi creschede in beranu.

Cun s’oju de s’arveghe ti

miro e cun s’oju ‘e s’astore

de su grodde e de sirvone

e de sa tana ‘e muru

cun s’oju de sa fontana

abesthu die e notte cun s’oju

‘e su lentore chi serrada

a parte ‘e manzanu

ei s’erva naschende muda

a buca serrada dae cuddas

pedras istrintas che dentes

covacadas de piubare e calchina.

Cun s’oju de ogni pedra

de ogni fiore e de ogni animale

e de ogni atera cosa ch’istada

in s’oju ‘e s’arveghe

t’abbaido terra meva

pro t’istimare e cantaré

unu cantu ‘e anninnia.

Innassiu de Logu

(L’Alguer, 5 de novembre de 1928 – Bari, 28 de juliol de 2011)

· Imatges : Paratge de Les Moreres de la Riera, de Masquefa. Fotos de Francesc Mas ·