D'Espanya ni bon vent ... ni bona poda!
Almeria (Andalusia, Espanya) - Abril 2009 El mal dels altres no ens han de consolar ...
Però cal remarcar que el problema de la manca de respecte per l'arbre està lluny de ser una exclusiva lusitana.
· Article publicat a A sombra verde el 20.04.2009
·
Entrades
5 comentaris:
Aquesta també vos agradarà...
http://www.saveu.cat/art_info.php?art=2822
En todas partes cuecen habas...
Olá,
Gràcies por la referencia, una vez mas, a mi blog.
Salut, um abraço.
No hi ha cap poble que es salvi d’aquestes “podes”.
Ahir vaig anar d’excursió amb bicicleta de selva cap al refugi de Tossals i sortint de ca meva ja m’he topat amb moreres desgraciades com tots els arbres dels carrers de selva, només es salven el arbres mes grans (i això perquè no hi saben pujar sinó també els podarien igual). Sortint de selva un respiro en veure el plataner de l’entrada al poble, però torna el malson en arribar a biniamar, els Eucaliptus y les Mèlies destrossades.
Continuo per lloseta i vaig per enmig del poble per no veure els arbres de l’avinguda però així i tot em trobo unes Casuarines descopades, no se si per accident o per por a que es trenquin. A la fi arribo a tossals pensant que no trobare mes desastres... ido si,
qualque espavilat a intentat podar les oliveres vora el refugi no se que intentava però
millor no hagués fet res.
Podria seguir tot el dia fent voltes pels pobles i sempre trobaria el mateix.
Salut
Thomas.
Tens raó Thomas, aquelles oliveres de vora les cases del refugi de Tossals, tan endins de la Serra de Tramuntana, no semblen oliveres així com les han deixades, han estat ben desgraciades aquestes oliveres, no és la primera vegada que els hi fan malifetes, la darrera, fa anys, les varen deixar com a paraigües, ara semblen arbres de territoris aliens. Deu ser cosa de la "gestió" de la finca.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada