El negoci dels transgènics

Contra els transgènics

No ho amagaré, la intenció d’aquesta carta és la d’una col·laboració personal per a la “Setmana de lluita contra els transgènics" i per a la sobirania alimentària”. La brevetat exigible en la mateixa en condicionarà l’explicació.

L’home blanc, encara, es creu en possessió de l’arbre de la ciència, no debades sempre ens han pintat a Deu d’aquest color de pell. Ningú no pot negar els avanços que per a la humanitat han significat els progressos científics de l’hemisferi nord-occidental. Ningú tampoc poc negar que els mateixos han posat al nostre planeta i a la humanitat sencera, al bord de l’abisme de l’extinció: nuclears, esgotaments dels recursos naturals, contaminació de les aigües, les terres i l’aire, atemptats continuats contra la fauna i flora salvatge, fam, militarisme, canvi climàtic.... i jo hi afegiria com a amenaça greu, present i futura, l’ús dels transgènics.

Espanya, sempre tan avançada en tot el que sigui aplanar el camí a les multinacionals àvides de lucre, també ho ha fet i amb escreix amb les d’aquest ram i per això és el país amb més hectàrees de cultiu transgènic d’Europa, especialment de blat de les índies. La modificació o manipulació genètica dota a unes plantes d’una toxicitat contra altres herbes o contra els insectes o produir altres canvis interessats. A més, el pol·len d’aquestes plantes transgèniques, lliure al vent, contamina genèticament els voltants del cultiu, siguin antròpics o silvestres. Sense que ningú hagi explicat què pot passar ni si es pot controlar. Tot plegat es tracta d’un gran negoci alimentari que condicionarà molt la llibertat dels agricultors i del consumidors a la vegada que posarà en perill al medi.

Per altra banda, mig mon es mor de fam i ens volen fer creure que el futur contra aquesta infàmia són els transgènics, gran mentida, el futur són les persones i les llavors que durant segles han sabut seleccionar i enriquir. Un treball genètic perquè les plantes siguin resistents i adaptades a un indret determinat. Sense enverinar-lo. És d’aquesta feina en genètica que s’ha d’aprendre i no la que interessa a unes poques multinacionals que només cerquen el benefici econòmic amb el suport d’estats poderosos, com Espanya.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró a 13 d'abril de 2009