Singulars versus monumentals.7.diguem no

No a la no divulgació

He llegit per aquí baix que una solució a no sé què seria la no divulgació. Espero que sigui un lapsus calami inherent als comentaris fets de presa. En cas hipotètic que fos una proposta seriosa i s’aprovés, la passa següent hauria d’esser tancar aquest blog.
També podria esser contaminació d’un decàleg que s’ha amollat, no recordo per on, per a que els altres no gastin els arbres singularment electorals... Crec que diu que, dels arbres singulars, es pot dir per on son, però no ben clar, a fi que la majoria de gent no el trobi i perdi interès en el tema. Després no sé si també diu que una sabata fa més mal que un camió, però vaja, per aquí van els trons.
Si les oliveres mil·lenàries existeixen, a Mallorca en tenim dues de més d’11 (onze, sic) metres de cintura, i no figuren als catàlegs d’arbres singularment electorals, això vol dir que demà el propietari en pot fer estelles i s’ha acabat (mil anys de) la història, ben igual que amb el pi d’en Toni i moltíssims més. A Albarca, i d’altres llocs (Son Rul.lan, Son Marroig...) queden oliveres de les que feren bavar l’Arxiduc, Rossinyol, i fins i tot George Sand, que, d’altra banda, ens va dir de Cafres per amunt. Aquestes oliveres encara reben unes pallisses indescriptibles. Per si algú viu a la lluna, les oliveres són ullastres tipus arbust-mata, que sempre treu rebolls de la rabassa, que tradicionalment eren “podats” per les cabres. Son alguns dels motius pels quals les oliveres centenàries semblen mil·lenàries, o, de vegades, una desferra de la Inquisició.
Doncs mirau quina bajanada: un dia un polític es lleva de bon grat, rep inspiració divina i decideix “lo millor pes poble”, que aquella olivera és, aferrau-vos “singular”. Després podrien fer un PORN (pla d’ordenació de recursos naturals) per a l’olivera, en el qual, naturalment es diria que cal anar alerta amb les visites escolars perquè són un perill potencial per a la supervivència de l’olivera. Els excursionistes... bono (els excursionistes erosionen) que la mirin a 20 metres amb binocles... aparentment absurd, però la realitat sol superar la ficció. Ja he comentat que quan vaig fer el catàleg d’arbres monumentals de Puigpunyent em vaig trobar amb què els arbres prèviament “protegits” estaven tots tancats a pany i clau, i cap informació,i, en un cas, un vellet amb un gaiato que vigilava...
Ja hem vist com les gasten per la carretera de Lluc (ja han tornat a tancat). A Mallorca algú a deixat creure al propietaris que protegir és prohibir l’excursionisme, n’hi ha que asseguren tenir un conveni signat amb un tal Borràs, doctor horroris causa de la ruta de la pedra en sec.
Ah! també tenim un segon final per a l’olivera aquella: en cas que el polític esmentat s’aixequi amb el peu esquerre, i no li ve de gust dir que “és singular” i la vida continua igual: pallisses triennals d’inquisició. Així, però, no fan PORN i, d’estranquis, la pots anar a veure. No sé si ja va esser Laurens, o Vuillier, qui les qualifica de “monstruoses”, però hem de reconèixer que és una monstruositat singular i, sobretot, lo nostro.

“No lo tenemos”

Quan vaig anar a Alacant, per trobar un llibre d’arbres singularment electorals d’Alacant, vaig haver d’anar a la Diputació, aleshores vaig comprovar que era un llibre del caramull: de luxe, subvencionat, en foraster, mostrat amb un vino español un dia als periodistes, uns quants repartits als “amiguetes” i acte seguit amagat al cofre. Però quan vaig arribar a Alacant no sabia res d’això i vaig començar un periple per les llibreries, a la meitat no ens varem entendre de cap manera, ben igual que si els hagués demanat un pern de la rella de l’arada Brabant. A la meitat restant varen esser amables, primer me varen dir “no le entiendo” i després “no lo tenemos”.

No sé si és això, el que s’entén com a no divulgació. Jo li dic enterrar el País.

No són seriosos

Als catàlegs oficials hi ha el que hi han posat, que no sol coincidir amb els arbres monumentals. Els privilegiats (alguns realment “enxufats”) que els arriba protecció, en principi és una mena de diploma com mentres tenim bones intencions, que es materialitzaran, o no. En aquest cas el pi de Can Moragues fou un privilegiat (s’ho mereixia), però en altres casos això no els ha salvat ni de la pallissa típica dels d’Obres Públiques.
Els catàlegs d’arbres protegits que conec, no són científicament seriosos, després de dues dècades, o més, de donar llauna amb aquest tema, el cas més patètic deu esser la web del Govern Balear. Aleshores, ja està bé: si ni l’administració, ni els “palmeros”, no poden arribar a un mínim de dignitat, deixeu almenys que els nins s’hi acostin, i si és una olivera, que s'enfilin a les branques, si és que en queda alguna.

No són naturals

El mateix concepte de “monumental” és antròpic, no diguem ja els conceptes de “singular” o “vasa electoral”. Això a l’ecosistema li importa un rave.
L’arbre monumental natural és una cosa raríssima. Quasi tots ho arriben a esser per funció antròpica. La gran majoria, a la darrera fase, per funció ornamental. Aleshores, que a la darrera fase (protecció?) passi a esser tancat pel propietari o amb un caramull d’emperons per a les visites, no treu cap enlloc. A part dels que són a places públiques intancables, o famílies benemèrites com el cas de Can Moragues, no puc recordar que cap cas que s’hagi establert, després de 20 anys, cap règim de visita com cal a un monument BIC. El que hi ha més són propietaris que no obrin ni per meco, arbres o camins públics, el batle es concaga, el conseller té altres feines i aquí s’acaba la història.