Descobreixen tarongers bicentenaris

Arrels bicentenaries a Carcaixent

Els arbres són ´espectaculars´ per les seues dimensions. Emilio Riguera

El consistori estudia traslladar des del Hort de Batalla a un parc municipal 4 tarongers bicentenaris donats pels amos de la finca per a recuperar-los i conservar-los millor.

En una vasta finca de difícil accés en el límit entre els termes de Carcaixent i Alzira s'han descobert quatre tarongers de més de dos segles d'antiguitat. Arbres bicentenaris de retorçades branques i amples copes que, "només per la seua morfologia ja mereixen la pena", assegura l'edil de Medi ambient de Carcaixent, Ino Signes.

Els tarongers trobats en el Hort de Batalla podrien ser coetanis dels plantats pel rector Vicent Monzó i el boticari Jacinto Bodí, impulsors juntament amb el notari Carlos Maseres, del cultiu de la taronja a Carcaixent el 1871. I podrien, també, desbancar a altre exemplar bicentenari -replantat en el Hort de Carreres-, del títol de taronger més antic de la Comunitat, mancant les comprovacions dels tècnics. Del que no hi ha dubte és de la seua "espectacularitat", destaca el tècnic mediambiental de Carcaixent, Carlos Burguet, per a qui "tots semblen bastant interessants".

El consistori estudia la possibilitat de traslladar aquests valuosos exemplars a algun parc, com ja fera amb el taronger bicentenari que es conserva en el Hort de Carreres. La família propietària de la finca (en explotació des de, almenys, 1924) ha iniciat una reconversió varietal i està disposada a cedir els tarongers bicentenaris amb la condició de guanyar espai per a nous arbres. "Els 'collidors' ja fa anys que no volen pujar a agafar la taronja a aquests arbres", comenta Jesús Sancho, un dels propietaris de la finca. Són tan grans que es necessiten escales per a arribar a el fruit. I el consistori està valorant quins podrien resistir el trasllat i quant costaria: "El trasplantament del taronger del Hort de Carreres va costar 12.000 euros i, ara, amb la crisi, cal mirar bé el cost", explica Signes.

Serà, sens dubte, un treball complicat: "Les branques quasi sorgeixen de terra. La forma del tronc és molt oberta i això dificulta el seu trasplantament perquè es poden esquinçar els braços i crear-se ferides per les quals els podrien atacar els fongs", explica el regidor. A més, estan plantats en arena i en una zona de difícil accés.

Encara així, l'ajuntament "posarà tot de la seua part" per a possibilitar el trasllat: "Podem aportar el treball manual, amb operaris de l'ajuntament que s'encarregarien de descobrir a poc a poc les arrels i enguixar-les manualment per a formar un pa de terra més fort que permeta extraure l'arbre del camp", detalla Signes. Jardiners professionals, també del consistori, realitzarien prèviament una poda i vigilarien el tractament de les arrels.

Teresa Juan-Mompó, Alzira

· Article publicat a Levante-EMV el 19.04.2009

·