dimarts, 14 d’abril de 2009

...i set homos no l'abracen!!


Sa Padrina Arbocera

De vegades va bé abraçar-se a un arbre. N’hi ha que vos diran que per captar energies còsmiques positives i alliberar-ne de negatives. Jo vos dic que si i que encara que sigui per mesurar el perímetre d’un arbre ja va bé.

Avui l’abraçada va per la Padrina Arbocera: aquest exemplar d’arbocera Arbutus unedo és probablement el més vell i potent de tota quanta arbocera hi ha dins Mallorca.
El cimal de l’ull principal està podrit i romput i un dels cimals laterals va ser tallar fa temps. Si ara encara és un exemplar impressionant, que devia fer quan estava sencera.

Rafel Mas, Búger 14 d’abril de 2009

2 comentaris:

Pere Llofriu ha dit...

I es pot saber on és, o perilla per la compactació potencial dels possibles visitants?

Juan Bibiloni ha dit...

Preciosa arbocera, Rafel. Tens raó és molt més grossa y vella que sa des Barranc de Biniaraix. Salut!