comentaris retroactius.4.L'odissea dels troncs

Pel que sembla ara viuen a Catalunya el mateix episodi que vàrem viure a Mallorca... l’odissea 2001 (i encontres a la segona fase, amb la feixina).

Si és ben igual, ara hi haurà gent que, sigui perquè té una gestionitis d’allò-d’allò, o perquè ja està sofrint pels pròxims incendis potencials, ja està traient els troncs caiguts del bosc, almenys fins on hom pugui arribar amb el 4x4. En alguns llocs caldrà fer pistes noves per poder arribar-hi amb vehicles encara més grossos i es faran. Si queda algun camí impedit serà el dels excursionistes, però és igual perquè aquests tanmateix saben botar. És a dir que el més important de la gestió d’aquests desastres és treure la fusta el més ràpid possible, no fos cosa es posés a gestionar un altre i no ho fes tant bé com nosaltres.

En una segona etapa, ara ja més tranquils, anirem a cercar la feixina (la branca prima), això però, pot esperar perquè podria dificultar la gestió. Cal tenir en compte que hi ha un excés de treball molt concentrat en poc temps (i al poble veïnat estan igual), problemes d’espai, de personal, i tots els altres problemes derivats d’una gestió d’urgència.

De vegades he vist que amb aquesta problemàtica no hi ha temps de retirar la branca prima abans de l’estiu. De vegades hi ha hagut un malentès amb els contractes fets amb les preses pròpies d’una situació d’emergència (de vegades encara són verbals) i alguns han entès que ja retiraran els branquillons els de l’Ajuntament, quan puguin.

I ara pensava... si no hauria d’esser al revés? Un tronc de pi, gruixadet, pelat i ajagut al bosc, és realment un perill? tinc bastant de dubtes. Fins i tot, posats perpendicularment a la pendent, encara podrien esmorteir l’erosió.

El 2002 a Mallorca, mentre es feien turons de tronc de pi, i el diari ultradretà encara fitorava pels troncs que faltaven, a les benzineres venien feixets de pi de Girona.