De vius i encara drets en queden tres. Però encara podem admirar els bocins de soca que resten del quart. Aquestes fotos són d'avui mateix. Fa un parell de dies en parlàrem d'aquests pins, ara aquí podeu, si voleu, contar les anelles que indiquen ben aproximadament l'edat de l'arbre. Jo entenc, potser vaig errat que a Mallorca els pins poden tenir dos creixements, a la tardor i a la primavera si aquesta és especialment plujosa. Així i tot deu ser possible diferenciar el tipus d'anella d'una estació a una altra? En Pere Llofriu ens indicava una edat d'uns 160 anys, el recompte d'anelles foren d'unes 167. Així doncs, podem determinar una edat aproximada. A vegades em deman, però, si a qualque agenda, llibre d'anotacions, quadern... que hi pogués haver a la possessió, hom no n'hagués fet referència a la plantada de certs arbres singulars a la finca. Avui em comentaven que aquests arbres les plantaven lluny de les cases per tal que poguessin atreure els llamps enfora d'aquelles. La veritat és que també podrien servir per fer bigues de llenyams o per la tafona.
Fotos i text: JV
1 comentari:
Per cert, crec que hagués estat ben just i noble destinar aquests trossos de fusta per qualque moble o utensili perdurable. Deixar-les a l'ombra o, millor, amarats dins aigua hagués permès la seva cura i perdurabilitat.
Publica un comentari a l'entrada