dissabte, 4 d’abril de 2009

Protecquè contra l'excursionisme.12. portes al camp



Portes al camp

Sembla esser que els del continent no entenen ni pruna d’això de tancar camins. Per si els pot servir de consol, els indígenes tampoc no ho entenem.

Jo crec que no ho entén ningú, perquè no ho pot entendre ningú, perquè no té cap lògica. Només es pot explicar a partir la psiquiatria de masses, interessos inconfessables, hipocresia com a pauta de comportament habitual. Esquizofrènia: d’això que tenim el cor a l’esquerra, la butxaca a la dreta, votaríem els Simpson, i l’índex de polítics imputats per càpita més elevat del món conegut.

Sobretot els darrers 17 anys, a partir de la recuperació de la crisi dels 90’s, la vertadera indústria de Mallorca és l’especulació de la terra, fins al punt que un jove “moda” ja mai no es pot comprar un pis, com no sigui amb hipoteca vitalícia.

La vida tradicional de la Serra ja no existeix. Ja no hi ha possessions (masies), segons circumstàncies s’hauran reconvertit en vivendes normals de gent que viu d’una altra cosa, ruïnes, xaletarros, agroturismes (que també tanquen), o quelcom semblant. Una minoria encara poden sobreviure de manera semblant a l’antiga, probablement parcialment, i freqüentment amb subvencions pel que digui un paper de la PAC (política agrària comunitària), això tan pot consistir en sembrar arbres com en arrabassar-los, fins que no vas a cercar el paper no ho saps... i si queden uns quants duros, també tancam. Això és per entretenir la finca mentre esperam un maletí suculent, que normalment només pot portar el representant d’una empresa instrumental, per tenir actius atípics diversificats i mals de trobar en les redades judicials, o algú que vulgui fer un xaletarro, obra il·legal o especular d’una altra manera. El pagès només pot esser el darrer mohicà d’una cultura en extinció. Ningú no pot comprar una finca per llaurar.

Els llocs més estratègics de voltants del poble, pseudourbanitzacions, carreteres, paisatges privilegiats... és el més preuat per a fer mansions o especulacions i aquí sobretot els excursionistes no fan més que nosa.

De formes de tancar hi ha tota la gamma imaginable, des d’un rètol patètic fins a filferrada a tres i més metres d’altura. De Sóller a Can Prohom, uns 5 quilòmetres de la famosa ruta de pedra en sec, tot és un corredor així (has de pixar enmig del camí, i millor si ja hi vas cagat). Primerament depèn del pressupost, i les ganes d’emprenyar que tengui el propietari. Es pot tancar només el recinte de ses cases o tota la finca de moltíssimes quarterades. Si es tracta de que no passi ningú, lògicament el camí és el més estratègic. El més econòmic és el que feia el de Son Macip: Posar un canot amb leismaniosi ben enmig del camí.

El que no ha canviat, des de Bearn (o des de Roma), és la connivència dels poderosos amb els polítics cagarel·los.

L’esquerra mai no ha arribat a governar amb seguretat suficient per aplicar un suposat programa seu. La dreta no sol davallar vots ni dins la presó, i sempre han tingut ajuda de capellans, caçadors, hotelers i banquers... El partit més semblant a Convergència i Unió, si pogués, ens obligaria a urbanitzar els cossiols (tests), apart d’esser els qui han emmerdat tot això del camí vell de Lluc.

I si un altre ho sap explicar millor, encantat...
Per defecte:
Pere Llofriu














1 comentari:

Pere Llofriu ha dit...

En paral.lel hi ha una permisivitat pseudomafiosa envers les obres il.legals. Han hagut de transcórrer 30 anys d'ajuntaments democràtics i 20 des de la denú ncia per a què enxampin els batles titella de Deià:

Diari de Balears. Lluc García | 07/04/2009

El batle de Deià ha de pagar multes de 600 € fins que tomi a Llucalcari
El Tribunal Superior condemna Jaume Crespí (PP) a pagar “a càrrec del seu patrimoni personal” multes acumulatives de 600 € fins que executi la sentència de demolició de les quatre cases il•legals
En una resolució que es pot considerar com a històrica i exemplar, la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears imposa al batle de Deià, Jaume Crespí (PP), una multa de 600 euros "a càrrec del seu patrimoni personal" fins que no esbuqui els xalets il•legals que es construïren a final dels anys 80 a Llucalcari. Han hagut de passar més de 20 anys des de les primeres denúncies del GOB perquè els tribunals hagin dictat mesures coercitives contra els responsables del fet que els quatre xalets de Llucalcari continuïn dempeus, després que totes les instàncies judicials de l’Estat hagin dictaminat la il•legalitat d’aquestes construccions.
Jaume Crespí pot presentar un recurs de súplica davant la Sala, però mentre aquesta delibera i el resol, la multa es manindrà vigent. Si el batle dimitís, la sanció seria pel seu substitut. El procediment contra aquestes construccions i el "camí agrícola" l’inicià el GOB el 1986. En aquells moments el batle de Deià era Josep Salas, que l’any següent va ser substituït pel seu germa Francesc (aleshores secretari general d’UM i que abandonà aquest partit el 1992 per passar al PP de Gabriel Cañellas). L’organització ecologista hi presentà el recurs contenciós el 1990.