dissabte, 4 d’abril de 2009

Els pins vers de Planícia

La caiguda d'un gegant

Fa uns mesos amb el temporal de vent que va fer, va caure un dels 4 pins germans de la finca de Planícia. La edat d'aquests pins vers Pinus pinea encara no ha estat determinada. L'alçada dels pins és d'aproximadament 27,55 metres. Segons els tècnics, cada trossada d'un metre del tronc del pi caigut pesava aproximadament 1000 kilograms!!. Fa ecasos anys un company i amic, agent de medi ambient, en va proposar la seva catalogació com a arbres singulars.

Rafel Mas, Búger 4 d'abril MMIX

7 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Vol dir Rafel que no varen contar les anelles del tronc?

Rafel Mas ha dit...

Uep Joan V. no em vaig expressar be al texte, volia dir que no es sabia l'edat en el moment de la seva declaració com a arbre singular. Ara supòs que serà senzill calcular-ne l'edat.
Salut!

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Calcular l'edat pel nombre d'anells no sempre és exacte, hi ha vegades que els arbres generen el que se'n diu fusta d'hivern i aleshores aquell any fan dos anells enlloc d'un.

Joan Vicenç ha dit...

Ahir vaig ésser a Planícia, quan volia anar a contar els anells del tronc em va sortir una altra feina. Miraré d'esbrinar-ho. Per cert, a Menut hi ha un tros de tronc per a guardar que el tenen en remull per tal que no es xapi en la dessecació.

Pere Llofriu ha dit...

Els pins vers de Planícia
Perímetre 351, 296, 247 i 319 cm
Altura 24 m
Amplada 30 m
Mides 20.01.02, estàndard, les de la capçada preses pel conjunt.
Edat 160 anys.
Estructura la típica de paraigua, però excèntrica i deformada per la competència que es fan entre ells .
B. verd els brots terminals semblen ben vigorosos.
Soca columnarres un poc tortes, però espectaculars.
Rabassa espectacular.
Ferides no se’n veuen.
B. sec n’hi ha bastant.
Poda els pins vers s’acollaven dràsticament.
Ubicació ran de camí.
Localització Planícia, poc abans d’arribar a les cases.
F. antròpica els pins vers (Pinus pinea) són cultivats sense estar ben clar per a què: pels pinyons, que són els més preuats en rebosteria, no deixarien créixer l’arbre d’aquesta manera; per fer una biga de tafona necessitaven més de dos segles i la majoria d’arbres plantats mai la farien, i pareix esser que només abunda al Miramar de l’Arxiduc.
Altres És un conjunt singular de quatre exemplars que individualment s’han fet nosa durant segles i han hipotecat la seva estructura, amb resultat imperatiu de capçades excèntriques i unilaterals en grau diferent per a cada exemplar, però el conjunt és esplèndid i amb la capçada comuna. L’exemplar més gros (351/02, no homologable perquè la rabassa, que és espectacular, ha sofert alteracions i aguanta el talús; és el situat més al nord), ell sol ja és un arbre monumental, i probablement el més gros de l’illa de la seva espècie. Seguint l’òrbita del rellotge, el pi ver-2 (296/02 nh) és de soca bastant inclinada i capçada unilateral; el pi ver-3 (247/02) és el més inclinat i excèntric, i el pi-ver-4 (319/02) queda també amb sa capçada unilateral.

salvador cañís ha dit...

I no ha vist ningú que es varen eliminar branques seques grans imitant el trancament natural? Les famoses podes de neteja. El 4art va caure per que li va fallar el terreny per pluja extra.

Els arbres que tenen dues temporades de creixement i fan dos típus d'anells es diuen de fusta amb porositat anular. Els de primavera son més grans i de color clar, transport ràpid. Els de tardor son més petits i foscos i enmagatzemen i estructuren. De totes maneres les coniferes no tenen vasos, tenen traquèides, però l'anell també te dos colors, la zona clara de traqueides de primavera i la zona fosca de traqueides tardanes més fosques. Basta comptar les línies fosques. Arboricultura Moderna, Compendio. Alex Shigo 1994, traduit al castellà per Luís Moreno.

Joan Vicenç ha dit...

En Carles C. de Menut, em diu que varen contar uns 167-168 anells, coincideix plenament amb el que diu en Pere.

Salut