dijous, 2 d’abril de 2009

Un nou sistema d'esporga de l'olivera

Un nou sistema d'esporga de l'olivera redueix els costos i incrementa la productivitat

Una quinzena de productors d'oli han pres part el dilluns 23 de març a l'Aldea (Baix Ebre) en una jornada tècnica organitzada per la Unió de Pagesos per difondre un nou sistema d'esporga de les oliveres que permet reduir els costos d'aquesta pràctica en un 80% i, al mateix temps, incrementar la productivitat dels arbres en un 50%, segons el seu principal impulsor, l'empresari agrícola de Bellaguarda (Garrigues), Josep Ramon Mateu.
El nou mètode afavoreix la producció i en redueix els costos El mateix Mateu ha explicat i ha fet una demostració d'aquesta tècnica que, essencialment, suposa l'aplicació de poques i grans tallades en cada arbre amb l'objectiu que l'olivera conservi el màxim de fulla i creixi de forma equilibrada, permetent que la llum arribi al ramatge.
L'oleïcultor de les Garrigues aplica aquest mètode en les seves finques des de fa tres dècades i fa tretze anys que, a través de la Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), difon l'extensió de la seva pràctica per diferents àrees de producció catalanes. Segons ha explicat davant els productors a l'Aldea, la base d'aquesta tècnica rau en el principi d'aconseguir que l'arbre 'tingui molta fulla', que ha definit gràficament com el 'motor' que puja la saba a la planta i la purifica. 'Volem un arbre equilibrat perquè és més productiu que un de més desequilibrat. Intentem fer només tallades grosses i així aconseguim equilibrar l'arbre', afegeix.
L'esporga, a diferència del sistema tradicional, no suposa tallar els nous que surten de les branques perquè, segons considera, les seves fulles acabaren protegint l'arbre. Partint de la idea que l'olivera s'ha d'estructurar en un tronc amb tres grans ramificacions orientades en forma d'estrella, Mateu postula fomentar un creixement perimetral, en horitzontal i no en alçada, i tallar grans branques de forma que la llum solar pugui penetrar en el ramatge i afavorir la generació de fruit. 'Quan esporguem i traiem la fulla l'arbre treballa després per produir-ne i no fa fruit. Però jo vull que faci sempre fruit', indica.

Més producció, menys costos
En aquesta línia, Mateu destaca que una de les grans virtuts d'aquest mètode és, precisament, l'increment en la producció que suposa la seva aplicació (de forma anual, més enllà de l'alternança de l'esporga del mètode tradicional), que pot augmentar en un 50% per sobre de les xifres màximes habituals que sol produir la finca.
A més a més, assegura, permet reduir en prop d'un 80% els costos de la poda dels arbres: el fet de tallar únicament poques branques grans, afegeix, permetria a una sola persona arribar a esporgar prop d'unes 200 oliveres diàries. I és que, després de la collita, l'esporga de l'olivera és la tasca que més cost suposa per als productors d'oli catalans. 'S'emporta una tercera part dels ingressos que tenim per l'oli', ha constatat el pagès ampostí Rafel Verdiell.
La idea ha estat rebuda amb cert entusiasme per alguns dels participants i amb cert escepticisme, per part d'alguns pagesos veterans. Entre els primers, Verdiell ha destacat que el sistema permet 'avançar molt' a l'hora de possibilitar un increment de la producció a partir d'expandir el perímetre de producció de l'olivera. 'Comporta que podem assumir més terra cada pagès i mecanitzar-nos. L'altra despesa important és collir i si no tenim una quantitat de superfície no està al nostre abast accedir a les màquines', ha afegit.
'Com totes les novetats, és l'antítesi del sistema de poda que teníem fins ara. Llevàvem tots els nous perquè deien que es menjava l'arbre, però ell ha dit que cal conservar-ne uns perquè en surtin d'altres i creïn més rama, més superfície foliar. Pot semblar impactant d'entrada, però en altres llocs on s'ha fet veuríem que és aplicable', ha raonat el mateix Verdiell. 'Ningú llaura ja amb mula i els nostres avis ho feien. L'esporga no la volem millorar i l'apliquem com els nostres besavis. Hem d'anar cap a una modernització', ha sentenciat Mateu.

· Article publicat a Tinet el 24.03.2009
·

6 comentaris:

Anònim ha dit...

nomes falta explicar l'hi lo que son els EPIs.

Jordi de Mataró ha dit...

La meva opinió és que aquesta modalitat d'esporgar és nova i ja l'he vist practicar per un pagès de Maials. Jo soc fill de productor d'oli a La Granadella a Les Garrigues, i de veritat us puc dir que val la pena canviar l'estil de poda perquè el futur és fer la collita a màquina, amb vibrador i recollidor. Els preus per collir l'oliva a mà d'aquesta darrera campnaya han estat abusius, i més sense saber encara el preu final que resultarà de l'oli, i per les notícies que venen, poc guanys quedaran pel pagès. El futur és fer-ho per sí mateix o a màquina, tant la poda com la collita. Si no anem al tros amb la mula, perquè hem de podar com fa cinquanta anys?

Anònim ha dit...

Molt interessant el nou mètode, podrieu dir-me on puc trobar més informació??
Segons recomana l'agronom andalús d'epoca romana Columela als seus dotze llibres d'agricultura:
Tambien conviene podar el olivar, aunque con intermisión de muchos años, porque debe tenerse presente el proverbio antiguo, que dice: que el que ara el olivar le pide el fruto, el que lo estercola se lo ruega con instancia, y el que lo corta lo obliga á que lo de. Pero será bastante hacerlo de ocho en ocho años, no sea que se corten una ú otra vez las ramas de fruto.
Jo després de descobrir els interessants escrits de Manuel Pajarón, igual no faig com Columela, però em mire les oliveres d'una altra manera.
Paco, Massís del Caroig.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Hola Paco,
Aquest nou sistema d'esporga de l'olivera el difon en Josep Ramon Mateu en jornades organitzades per alguns ajuntaments, Unió de Pagesos, cooperatives agràries, escoles de Capacitació Agrària, ..
Suposo que a l’Escola de Capacitació Agrària d'Amposta i al Servei de Transferència Tecnològica del DAR et podran donar més informació.
Salut.

biel ha dit...

si, aquest sistema es nou, però abans d'agafar un camí nou convé pensar cap on ens porta.
Sembla que el que més es pensa és en l'estalvi de la poda tradicional respecte a podar unes poques branques grans, i en la rentabilitat. Si que s'ha de pensar en la rentabilitat, encara que mai passant per davant de la qualitat del producte. Es a dir, si a les millores, si a lo que ens estalvii feina i costos, però cercant sempre lo millor i més òptim per l'arbre, animal, etc.
si aquest és un bon sistema encara que per a mi es tallan massa grans les branques, el temps i l'arbre ho diran, a pics no per anar més ràpids arribam abans.
Lo seu és fer el tipus de poda millor per l'arbre, perquè visqui més, sigui més vigorós i pugui produïr més fruit estant sa.
tot lo intensiu, abarata molt els costos, pero es antinatura, com antinatura és l'olivar intensiu en marca de 2,5 x 1 m, i màquines com les de recollectar raïm collint olives, si en poc espai, molta producció, moltes malalties per humitat del reg, moltes plagues i per tant molta quimica o verins ja que monocultiu intensiu és un atraent per les plagues, als 5 anys al mig es sembla una nova plantació, perque als 10 quan s'arrabassi la vella, la nova ja produeixi al màxim.......
als deu anys, quan les branques han tornat fortes, arrabassar un arbre perquè no espenyi la màquina....
si minim cost 0,08 € x arbre crec, una de vibrador amb paraigua crec 0,15, però m'estimo més aquesta darrera i fer les coses un poc més naturals.

Anònim ha dit...

Jo aquest any 2014 esporgaré les meves oliveres d'aquest sistema. millor dit, vindrà el Sr. Mateu a fer les meves oliveres. Aquestes estàn a Carme ( Anoia)
Aquest any, despres que m'expliquessin el sistema, vaig voler veure la realitat, que es la producció d'olives a l'olivera, i he de dir que els arbres es torçaben d'olives.
Jo profesionalment no em dedico a l'agricultura, ja que tinc poca terra, peró vaig estudiar i sóc tecnic especialista en explotacions agropecuàries. Vaig estudiar al pla d'urgell.
Aquells anys (1987), encara quedava alguna finca de pomera en marc de 10 x 10, esporgada en forma de vas. Avui no en queda cap.
Els primer que van fer el conreu intensiu els devien de tractar de bojos, pero avui en dia tothom fa pomera en intensiu.
Per aquesta raó, perque no cambiar el sistema d'esporga que ha passat de generació en generació sempre igual. Els temps evolucionen ( per bé o per mal), perque no evolucionar en la esporga de l'olivera?
jo dono un vot de confiança al nou sistema
Albert.
crec que a mig febrer vindrà a fer les meves oliveres, si algú vol veure com ho fan , pot venir