diumenge, 11 de gener del 2009

25 anys clamant al desert.4. Canòdrom

PodaPalma ara
c. Llorenç Cerdà, just vora el Canòdrom









3 comentaris:

Juan Bibiloni ha dit...

Aquestes fotos fan mal als ulls. Son de jutjat de guàrdia. Pobres arbres!

Joan

Joan Vicenç ha dit...

Ahir mateix m'hi vaig fixar. No em ve de nou. Salut

Anònim ha dit...

Mutilen i maltracten els arbres i ningú que passi devora se’n dona compte si fossin animals estarien a primera plana dels diaris. Els arbres son víctimes de la seva omnipresència i ubiqüitat . Estan casi per tot , per això no els acorden una atenció suficient. Com admirar-les si els veiem cada dia, al mateix lloc, any rere any? Des de nins ja nos interessen més els animals que les plantes immòbils i silencioses: quant se mouen les fulles de l’alzina “mira! mira! un animal. Es un ocell? Un moix? “. Abans de veure l’animal ja em oblidat l’arbre que el porta; tan gros ,tan immòbil, estem tan segurs de que encara hi serà d’aquí una estona, o demà…

t.