dimarts, 20 de juny de 2006

La tipuana ens anuncia l'estiu

L'esplèndida florida de la tipuana
La tipuana, "Tipuana tipu" [Fabàcia], és una espècie nativa d'Amèrica del Sud, Argentina, Brasil, Uruguai, Paraguai. Tant el nom "Tipuana" com "tipu" provenen dels seus noms populars indígenes.
Aquest arbre fou introduït a la ciutat de Barcelona pel paisatgista francès Forestier, que el va portar a Barcelona després d'un viatge a Buenos Aires.
L'esplèndida florida de la tipuana ens anuncia l'arribada de l'estiu.

‘A’

8 comentaris:

Dalva ha dit...

My friend,

Thank you for the information, I was just asking myself what was the name of the beautiful trees we have at our Cidade Universitária, here in São Paulo. They are so beautiful, and now I know: they are Tipuanas!!!

Hugs
Dalva.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Gràcies a tu per llegir-nos.
Ens pots escriure en portuguès, l’entenem millor que l’anglès.

Anònim ha dit...

He plantat una Tipu al jardi, el problema es que crec que ho he fet massa aprop de la fañana (~3m). Pel que he lleigit despres les arrels puden ser força agressives. Amés per les fotografies que publiques, l'arbre agafara grans dimenssions. Estic pensant en arrancar l'arbre.

Que en penses?

Xavi

Joan Vicenç ha dit...

Desconec quin tipus de força tenen les arrels de la tipuana per tal de fer malbé la façana, normalment les arrels segueixen una llei d'estalvi d'esforços, és a dir, cercaran el lloc més fàcil per estendre's, si topen amb una bona paret, crec que l'obviaran i prendran altres camins. Vull dir que són molts els arbres que creixen a aquesta distància d'una façana, i no passa res. El pollancre (Populus sp.) sembla, sí, ser d'arrels més agressives. En tot cas, però, si t'ha de preocupar massa i l'arbre és petit i bó de trasplantar, encara hi ets a temps. Val la pena, però, conservar-li la vida. Salut i gràcies pel comentari. JV

Guillem ha dit...

La tipuana és un arbre que té un gran desenvolupament horitzontal. Penso que tres metres d'una façana és una distància massa curta. Mai no he tingut problemes d'arrel amb tipuanes.
Pensa que la tipuana no perd la fulla completament a l'hivern i sogons a quina paret potser no t'interessa que hi hagi ombra a l'epoca del fred, ara, si la paret és a nord, la tipuana et farà de amortidor vers al fred.
Guillem

Anònim ha dit...

L’aclimatació de la Tipuana tipu originària de la zona d’Argentina, s’ha d’agrair a Mr.Thaïs Aquest arbre va ésser introduït a Barcelona,provinent d’un productor algerià per indicació de Rubió i Tudurí, amb l’assessorament d’en Forestier.
Això està documentat a la prova d’accés que va fer Rubió a l’any 1917( la qual va durar 9 hores) per a la provisió de la plaça de director d’Arbrat i Jardins de Barcelona.Aquesta entitat era la precursora de l’actual Parcs i Jardins.

Unes tipuanes històriques: les de la plaça de Sant Felip Neri al casc antic de Barcelona.

Si passegem per la ciutat i anem llegint allò que les podes,el clima,els gestors i els vàndals han anat escrivint en les seves capçades entendrem fàcilment que la Tipuana s’ha adaptat perfectament a casa nostra.Però calen uns mínims.

Si vols flor:ple sol.
Si vols un arbre bell : bona poda de formació.
Si vols un arbre natural: dona-li espai arrecerat del vent i no el toquis.
Si no vols problemes preveu un espai per a la seva capçada d’un mínim de 10 a 12 metres de diàmetre.Les seves arrels quan els hi cal tenen força per a reventar allò que vulguin i arribar a l’aigua o a l’aire que necessiten.Si el mur o el paviment no són de qualitat i el constructor no ha entés què passa quan plou…

Té un port peculiar,de capçada una mica enrevesada de jove.Si no et vols sentir com un criminal de guerra vessant la seva saba,vermella com la sang, poda-la just després de florir i no esperis a que tingui una branca massa grossa per a retirar-la.Aquest també és un bon moment per a repicar-la (és subtropical).
No li cal cap mena d’adob (és una Fabàcia!) i habitualment no pateix cap plaga ni malura.

Gràcies Nicolau,per la Tipuana, pel teu llegat i per l’escola.
Ah! I no pateixis que aquest noi és conscient i esmenarà el seu error de plantació.Dels arbres de la ciutat no te´n diré res,és un tema de gestió…





Efectes d’una poda dràstica: la fusta no es podreix però la brotada esdeve brancatge perillós.

Carlo ha dit...

Reconec que teniu raó, que la florida de la tipuana posa de bon humor.
Però deixeu-me que porti la contrària, només per jugar.
Llavors diré que li tinc antipatia a la tipuana, perquè és ben semblant a la Robínia i a la Sophora, i mentre que aquestes estan ben implantades a tot l'arc mediterrani, la tipuana només la tenim a Barcelona i voltants. Per què no posen més arbres autòctons als nostres carrers?
En altres paraules: què hi pinten tantes tipuanes a les nostres ciutats?

Siau ha dit...

Estic d’acord en que una de les consideracions importants a tenir en compte al escollir els arbres dels carrers hauria de ser la dels arbres autòctons, però també crec que esta molt bé que els carrers i places dels pobles i ciutats siguin com una mena de jardí botànic on hi hagi alguna mostra dels arbres d’arreu. Crec que una cosa no treu l’altre.