La finca pública des Galatzó

(pronunciar en castellà)

Idò que me’n direu?, que avui me’n som anat a trescar per Muntanya i he pegat per devers la finca pública des Galatzó. A les barreres de l’entrada es podia llegir un cartell que deia “NO MOLESTAR AL REBAÑO, bla, bla,...”, a mitjan camí hi havia una sèrie de camins senyalitzats com a “ITINERARIOS” i a davant les fabuloses cases, un gran pannell explicatiu amb els “ITINERARIOS” que un pot fer per dins de la finca. Tot, tot, tot, senyalitzat en un perfecte castellà. Ni gota de Català, Ui! perdó Baléà. Per enlloc l’he vist...bé llevat de a l’anagrama de l’Ajuntament. El Sr. Delgado, batle de Calvià, Ui! perdó, es deu dir Calviá o Calvián, és un gran defensor d’aquesta llengua nostra dita Català, Ui! perdó Baléà. Llavors perquè no apareix cap cartell (com a mínim) bilingüe?. Potser jo no els he sabut trobar.
El fet que Calvià sigui un municipi turístic és una bona raó perquè la retolació i senyalització de la finca sigui bilingüe Català/Castellà, tal com permet l’article 15.1 de la Llei de normalització lingüística (Aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986) i sempre que es faci seguint aquest ordre com marca l’article 15.2. Si a més a més s’usa l’anglès i l’alemany crec que ningú es queixarà i tothom ho trobarà lògic. Senyores i senyors, estam davant un greu incompliment de una llei que pretén defensar la malmenada llengua pròpia de Balears - Català per la majoria, Baléà per alguns -. I aquest senyor abandera la defensa del Mallorquí? Sempre m’ha fet gràcia (per dir qualque cosa) l’excusa de no usar el mallorquí per no embrutar-lo o destrossar-lo, potser el que fa Calvià és per no desgastar-lo. No em va bé de cap manera haver de conformar-me en veure en Català només els topònims, fa molt rústic, però no és suficient. Des d’aquí deman legalitat i sobretot un poquet de RESPECTE, no només per jo, sinó pels meus padrins i pels padrins dels meus padrins.

Rafel Mas, Búger

1 de desembre de MMVIII, Cartes al director