dimarts, 23 de desembre de 2008

La plana

La plana ha tornat


groga




La història de l’ecologisme a Mallorca durant les dues primeres dècades té un protagonista singular: la plana del GOB als diaris. Fins i tot és ben evident que la plana va esser primer...

L’any 1971 havien iniciat la publicació de la secció “Por la defensa de la naturaleza y del paisaje”, després anomenada “Defensa de la Naturaleza”, es publicà fins a l’any 1978 [...] Els primers articles formen una miscel·lània de temes ambientals que esdevindran objecte de polèmica en les dècades següents. La pàgina resultà ser molt llegida i comentada, i fou guardonada amb el premi Ciutat de Palma de Periodisme 1973, no sense polèmica (Miquel Rayó: L’ecologisme a les Balears, p. 16)


Així doncs el 1971 ja tenim una plana del que ara en diuen Medi Ambient, que és a càrrec d’uns joves voluntariosos que seran part essencial dels grups que marcaran aquesta època. El GOB i el GEM es funden a la darreria de 1973 i la plana aquesta coincideix amb la primera època del GOB: el d’associació naturalista sensu stricto, i aquí pau i després glòria, fins l’any 1977 en què es produeix la invasió de sa Dragonera, que no va esser una aventura qualsevol si no una altra de les accions d’un grup àcrata, Terra i Llibertat, en aquell moment. Doncs aquesta gent sub-anònima va esser un revulsiu social enorme que, entre d’altres coses provoca renovació d’identitat al GOB fins al punt que, en rigor, deixa d’esser Grup Balear d’Ornitologia, i passa a esser Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, tot i que hom vol conservar les sigles. El més curiós del cas és que ara que el GOB es diu “Defensa de la Naturalesa” la plana que duia aquest nom desapareix. Suposam que la direcció de Diario de Mallorca, que la va fer néixer, amb aquesta nova època no congeniava: ja els anava ben bé que el GOB parlés dels “pajaritos”, però amb això de sa Dragonera era evident que la cosa no podia quedar així, s’havia d’inflar...

L’any 1980 s’esdevé un altre fenomen increïble: el GOB decideix comprar la Trapa, però... de quina manera! Si mai no hi ha hagut un duro al calaix! Doncs la idea exacta del GOB no és comprar la Trapa, si no promoure una subscripció popular i una fundació ad hoc: Amics de la Trapa, que en serà la propietària. Uns anys després, el fracàs pro parte dels Amics de la Trapa fa que tot passi al GOB. Però el que ens interessa de tot això, és que aquell projecte va caure en gràcia a Pere Serra, qui va oferir al GOB una plana al seu diari Ultima Hora: “La Trapa, parc natural” el fil conductor de la qual era la campanya dels Amics de la Trapa.



Aquest rebombori va durar un any. El 1981 es deixa la campanya a aquella plana, però per a la resta la plana continua, ara amb la capçalera “Naturalesa i Societat”, pràcticament tota la dècada. Just a les darreretes torna a canviar de capçalera per a dir-se “15 anys lluitant pel Medi Ambient”. A més a més durant uns anys hi hagué paral·lelament la plana de Jesús Jurado “Baleares Verde”, i també a la darrera fase una altra (doble) plana al Brisas (suplement dominical d’Ultima Hora) de Maxi Lange, ambdós eren directius del GOB.



“Naturalesa i Societat” coincideix amb el clímax de les campanyes més sonades que mai s’han donat a les illes: Cabrera, Dragonera, Albufera i sobretot Es Trenc, que ja tenia excavadores ante portas, varen trasbalsar tota la societat. Pràcticament tots els espais naturals que les noves generacions es pensaran que sempre han estat així de “protegides”. Aquells anys no estava gens clar. Fins i tot el president més mediocre que ens podia tocar: Jeroni Albertí, durant anys va tenir 35.000 firmes dins un calaix demanant la protecció de l’Albufera. Ell, darrera la roca, proclamava que quan l’Esperit Sant l’il·luminés decidiria “lo millor pes poble”. Jo diria que la societat, amb l’ajuda de “Naturalesa i Societat” va moure la roca i va deixar Albertí amb el cul a l’aire, amb tots els respectes per a qui ho vulgui explicar de manera més complicada.

Els 90’s som a una nova època, ara ja sense plana, ja hi ha lleis de protecció en diversos graus, parcs naturals, el GOB s’ha professionalitzat, té prestigi enorme a la societat, pràcticament tot el que fa té ressò mediàtic. Comparat amb la dècada anterior, glòria divina. La plana, aparentment, ni fa falta.

Al segle XXI ja han passat moltes coses, per començar, una generació. Els fills d’aquells de Terra i Llibertat ara tenen prop 30 anys i encara no saben que seran en esser grans, a les manifestacions encara i ha d’anar son pare, un bon motiu per no anar-hi ells... Estan farts de documentals de naturalesa: n’hi ha dins la sopa. Les excursions cansen, estan a la intempèrie i són incompatibles amb la botellada...

El GOB actual és l'oficina del Síndic de Greuges Mediambientals, mentre la lluita al carrer ha passat a un segon o tercer terme. D’altra banda, mentre es recollien els fruits de la protecció dels espais emblemàtics, la construcció i especulació de tota la resta, els darrers 15 anys, ha deixat una illa, millor Menorca, molt pitjor Eivissa, que poc els falta per esser una unitat metropolitana.

Ara cada ajuntamentet té la seva “area de medi ambient”, que queda molt més fi que dir “àrea de bunyols, caça i propaganda electoral”.

Ara “la plana” la tenim reconvertida en propaganda electoral contínua per a Unió Mallorquina, ja que en virtut del Pacte de progrés II, a aquest partit li varen correspondre els diversos departaments relacionats amb això dels governs de Palma, Mallorca i Illes. I ara tot això té plana o suplements a tots els diaris i revistetes i, com que segons va dir el conseller Grimalt, la serra ja està protegidíssima, poden usar aquests suplements per fer-se autobombo. Com veim, el més importat de tot és la cara i mostrar-la constantment. Molt de titular, moltíssima de foto, i s’acaba d’emplenar amb un reportatget retòric del darrer que s’acaba d’inaugurar, encara que sigui un pac de papereres. Després tenim una sèrie de reportatges que es reimprimeixen constantment, el més fotocopiat és el de la ruta de la pedra en sec, i en segon lloc el de ses fonts Ufanes, cada vegada que rebenten sonen totes les campanes, fins i tot a la tele (després resulta que allò està massificat i s’han de gestionar els excursionistes... ves per on).













I per acabar-ho de compondre, Mateu Picornell continua impertèrrit amb el capítol MMMMMMMMVIII de “El mussol ha dit que no vol dormir, deixau-me’l a mi”.


1 comentari:

Pere Llofriu ha dit...

Alexandre Forteza Pons

Honorable conseller de Medi Ambient: Molts d´anys!

Els qui només llegeixin l´encapçalament de la carta pensaran que sols li vull desitjar unes bones festes al senyor Miquel Àngel Grimalt i Vert; cosa ben certa. Però també vull que faci memòria, i recordi que dia 28 de gener del 2008 s´han complert 20 anys de la declaració de S´Albufera de Mallorca com a Parc Natural, el primer de la nostra comunitat autònoma.
Vint anys en que molta gent, més de dues centes dones i homes, hem treballat per recuperar i conservar aquest espai, i permetre que milers de visitants gaudeixin d´algunes de les millors imatges i sensacions que encara es poden percebre en aquesta illa. Això si, aportant més del que els nostres contractes laborals, la majoria precaris, exigeixen.
Idó bé, pareix que tot això no ha merescut ni la seva atenció, ni la de la conselleria que vostè dirigeix. Exceptuant un concurs de dibuix infantil i l´edició de samarretes i una publicació, no s´ha tingut a bé organitzar cap acte públic per celebrar la efemèride, i reconèixer com calia la tasca de treballadors, científics, voluntaris, veïnats, etc...
Recordi que la societat illenca exigeix dia a dia , com ho feren fa més de vint anys un bon grapat de ornitòlegs mallorquins i anglesos, que es preservi el que encara ens queda sense cobrir per les lloses del asfalt, el ciment i la gespa.
Molts d´anys honorable conseller de Medi Ambient, ah! i no es preocupi que nosaltres, treballadors i treballadores del Parc sí que ho hem celebrat, i ho continuarem celebrant cada dia fent la nostra feina amb el mateix esforç, ganes i il·lusió que hi hem posat els darrers 20 anys, aguantant temporals, torrentades i plenes. Diario de Mallorca 14.01.09

El senyor Alexandre Forteza ens ho confirma: 20 anys del primer Parc Natural, després de 15 anys de lluita ecologista, que va canviar la noció general d'entendre el territori, no ha merescut una plana. La inauguració d'una dotzena de papereres, sí.