dimecres, 24 de desembre de 2008

Chico Mendes, l'home de la selva

22 desembre 2008
20 anys de la mort de Chico Mendes

"Al principi vaig pensar que estavem lluitant per
salvar els arbres de cautxú, després vaig pensar
que estava lluitant per salvar la selva amazònica.
Ara, entenc que estic lluitant per la humanitat"
Casa de Chico Mendes - Foto: Roraima Moreira da Rocha
El 22 de desembre de 1988, el siringuero, sindicalista i activista ambiental Francisco Alves Mendes fill, més conegut com Chico Mendes, va ser assassinat a Xapuri, Acre.
Francisco Alves Mendes fill, o Chico Mendes, hauria complert 44 anys el dia 15 de desembre de 1988, una setmana abans de ser assassinat. Acreano, nascut al siringal (plantació d’arbres de cautxú) Porto Rico, a Xapurí, es va tornar siringuero encara nen, acompanyant al seu pare.
La seva vida de líder sindical s'inicia amb la fundació del Sindicat dels Treballadors Rurals de Brasiléia, el 1975, quan és escollit per ser secretari general. El 1976, participa activament en les lluites dels siringueros per impedir la desforestació a través de "compensacions". També organitza diverses accions en defensa de la propietat de la terra. El 1977, participa en la fundació del Sindicat dels Treballadors Rurals de Xapurí, a més de ser elegit regidor pel MDB a la Cambra Municipal local. En aquest mateix any, Chico Mendes pateix les primeres amenaces de mort per part dels hisendats, al mateix temps que comença a afrontar diversos problemes en el seu propi partit, el MDB, que no era solidari amb les seves lluites.
El 1979, Chico Mendes transforma la Cambra Municipal en un gran fòrum de debats entre líders sindicals, populars i religiosos, i per això va ser acusat de subversió i sotmès a durs interrogatoris. El desembre del mateix any Chico és torturat secretament. Sense tenir suport, no està en condicions per denunciar el fet.
Amb el sorgiment del Partit dels Treballadors, Chico esdevé un dels seus fundadors i dirigents a Acre, participant en mítings a la regió, juntament amb Lula. També el 1980, Chico Mendes és enquadrat en la Llei de Seguretat Nacional, a petició dels propietaris de terres de la regió que procuren involucrar - l'ho amb el "linxament", promogut per quaranta propietaris, d'un capatàs d'hisenda que podria estar embolicat en l'assassinat de Wilson Pinheiro, President del Sindicat dels Treballadors de Brasiléia.
L'any següent, Chico Mendes assumeix la direcció del Sindicat de Xapurí, del qual va ser president fins al moment de la seva mort. En aquest mateix any, Chico és acusat d'incitar als propietaris a la violència. Sent jutjat al Tribunal Militar de Manaus, aconsegueix alliberar-se de la presó preventiva.
A les eleccions de novembre de 1982, Chico Mendes es presenta com a candidat a diputat estatal per l'PT no arribant a ser elegit. Dos anys més tard, és dut novament a judici, sent absolt per manca de proves.
L'octubre de 1985, lidera la 1ª Trobada Nacional dels Siringueros, quan es crea el Consell Nacional dels Siringueros (CNS), del qual es converteix la seva principal referència. A partir de llavors, la lluita dels siringueros, sota la direcció de Chico Mendes, comença a guanyar repercussió nacional i internacional, principalment amb el sorgiment de la proposta de la "Unió dels Pobles de la selva", que busca unir els interessos d'indis i siringueros en defensa de la selva amazònica proposant la creació de reserves extractives que preservin les àrees indígenes, la pròpia selva, al mateix temps que garanteixen la reforma agrària desitjada pels siringueros. A partir del 2a. Trobada Nacional dels Siringueros, prevista pel març de 1989, Chico hauria d'assumir la presidència del CNS.
El 1987, Chico Mendes rep la visita d'alguns membres de l'ONU, a Xapurí, on van poder veure de prop la devastació de la selva i l'expulsió dels siringueros causades per projectes finançats per bancs internacionals. Dos mesos després, Chico Mendes portava aquestes denúncies al Senat nord-americà i a una reunió del banc financer, el BID. Trenta dies després, els finançaments als projectes devastadors són suspesos i Chico és acusat pels hisendats i polítics de perjudicar el "progrés" de l'Estat d'Acre. Mesos després, Chico Mendes comença a rebre diversos premis i reconeixements, nacionals i internacionals, com una de les persones que més es van destacar aquell any en defensa de l'ecologia, com per exemple el premi "Global 500", ofert per la pròpia ONU .
Durant l'any de 1988, Chico Mendes, cada vegada més amenaçat i perseguit, principalment per accions organitzades després de la instal·lació de la UDR a Acre, continua la seva lluita recorrent diverses regions del Brasil, participant de seminaris, xerrades i congressos, amb l'objectiu de denunciar l'acció predadora contra la selva i les accions violentes dels hisendats de la regió contra els treballadors de Xapurí.
D'altra banda, Chico participa en la realització d'un gran somni: la implantació de les primeres reserves d'extracció creades a l'Estat d'Acre, a més d'aconseguir l'expropiació del Siringal Cachoeira, de Darly Alves da Silva, a Xapurí.
A partir d'aquí, s'agreugen les amenaces de mort, com el propi Chico va arribar a denunciar diverses vegades, al mateix temps en que deixava ben clar a les autoritats policials i governamentals que corria risc la seva vida i que necessitava garanties, arribant fins i tot a apuntar els noms dels seus probables assassins.
En el 3er. Congrés Nacional de la CUT, Chico Mendes torna a denunciar aquesta situació, juntament amb la de diversos treballadors rurals d'arreu del país. La situació és la mateixa, la violència criminal té a les seves mans la UDR de nord a sud del Brasil. En el mateix Concut, Chico Mendes defensa la tesi presentada pel Sindicat de Xapurí, "En defensa dels Pobles de la Selva", aprovada per aclamació per prop de 6 mil delegats presents. Al final del Congrés, ell és escollit suplent de la direcció nacional de la CUT.

El 22 de desembre de 1988, Chico Mendes és assassinat a la porta de casa seva. Chico estava casat amb Lizama i deixà dos fills, Sandino, de 2 anys, i Elenira, de 4.


· Publicat a la revista "Chico Mendes", STR de Xapurí, CNS i CUT. Gener, 1989
· Article reproduit de Amigos da Rua Gonçalo de Carvalho
· Més informació sobre Chico Mendes:
· Chico Mendes · Somos Amigos de la Tierra ·

·

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Un record, un aniversari que de cada any es viurà més universalment. Un exemple de bona persona útil, molt útil per salvar la terra.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Posem-li música

Cuando los ángeles lloran - Maná