La muntanya i el meu fill
Serra de Tramuntana 11 de desembre de 2008
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
.. .. Mort l’últim arbre, mort l’últim home. Sentència Maia. .. ..
3 comentaris:
molt guapes ses fotos.
estan fetes des de el puig de tossals verds no? se veu el massanella, sa rateta, na franquesa i l'ofre.
Efectivament hem pujat al més alt de Tossals des del seu refugi, cap a les Cases Velles, Es Prat, Coll dels Coloms, cases de neu...
Cap al nord, cap al Massanella hi havia més neu que cap a ponent. Aquests dies que vendran en tornarà a fer de neu. Tot d'una que escampi segurament hi tornarem a trobar un paisatge com aquest.
Bon dia, Joan. He trobat per casualitat aquest blog i n'estic ben content de que al manco cualque cosa rutlli.
Som en Joan Monserrat, supòs que te'n recordes. Ja aniré fent alguna col·laboració.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada