Els boscos del pensament

Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet va ser a la meva adolescència el meu amor platònic. La vaig veure i escoltar en directe a un dels cinemes del meu poble, el parroquial. Potser jo era dels més joves, la resta, els organitzadors, un grapat d’estudiants comunistes aviat desencisats i prou esmaperduts ara. Els he de donar les gràcies per aquella oportunitat única, irrepetible, sense preu. Quin any era? No ho record però estic segur que el dictador encara era viu. Érem poca gent: allò era un cau de cultura. No record que ningú altra vingués a cantar, només qualque pel·lícula de cine-club i prou. La guàrdia civil aparcava el Land-Rover a prop i dissuadia l’aproximació al lloc.

Na Maria del Mar Bonet era tan bella a l’escenari com ho era en la fotografia aquella (que no he poguda trobar) on duu un vestit negre o verd ple de flors menudes. La foto d’un altra disc, la d’”anells d’aigua”, la tenia penjada a una habitació d’una tia meva i un dia la vaig trobar al mateix lloc però amb un tall de ganivet de dalt a baix i amb dos talls més horitzontals. Qui va ser? No ho vaig esbrinar, però m’imagin que va ser un feixista del meu poble, que no eren tant rars de localitzar tot sia dit de passada.

Quantes cançons em venen ara a la memòria! Qui va escriure “Es fa llarg esperar”? Record que el disc “Alenar” el va regalar “La Caixa” un any, no sé quin, en forma de casette, quantes vegades el vaig escoltar! I quantes vegades vaig cantar les seves lletres espolsant ametlles o garroves?

No era jo l’únic enamorat de na Maria del Mar, en Bernardí també hi estava molt. Li vaig fer una putada el dia que li vaig regalar “Anells d’aigua”. Hi havia una cançó prou sentida que es titula “Viure sense tu” i feia poc que havia tallat amb l’al·lota.

I bé, no som un home de memòria, però record més el nom dels meus amics de la infància i adolescència que els que he conegut després dels vint o dels trenta. El mateix em passa amb les cançons. “Què volen aquesta gent?” , “Mercè”, “Vigila el mar”, “Me n’aniré de casa”...

Na Maria del Mar Bonet no m’ha decebut mai i no s’ha mort el desig que jo sent per ella, encara que sé... que el dia en que m’estimi... em deixarà.

Els boscos del pensament

Els boscos del pensament
Camins dissortats, estranya llum,
bèsties salvatges.
Però també
arbres amics, jardins de desigs,
belles trobades.

Pels boscos del pensament,
nits emboirades, pedres sagnants,
pous de basarda,
però també
festes de pluges, humides valls,
arbres dansaires.

Pels boscos del pensament
la serp vigila
i entre els esbarzers i l'espadat
l'amic em guia.

(Maria del Mar Bonet - Javier Mas)

·

·

Fotos de JVLillo, fora de les de Maria del Mar.