Avui he mirat la definició de silvicultura al diccionari i m'ha sortit "ciència que estudia el conreu dels boscos". La definició d'avui dia però, ha canviat i està millor definit "ciència aplicada que es regeix d'un maneig ecològicament sostenible dels ecosistemes forestals... Per aconseguir això, dissenya tractaments ecològicament sostenibles, oberts al exercici d'altres opcions per les generacions properes". La primera definició és la que hi figura al diccionari, és a dir, en el mateix diccionari de llengua catalana ho equiparem amb un agricultor. Aquesta definició malauradament està massa ben concebuda, només el bosc plantat és bosc "humà".
Bosc, Bosc i home, Bosc o Home...?
Ha plogut força i les coses han anat canviant, bé, n'hi ha que no però és que hi ha aspectes que formen part de la infinita estupidesa humana. Amb la mitificació de l'element fustaner per part dels grans imperis europeus s'ha passat al despreci del mateix però no a qualsevol preu, sinó més aviat a canvi que siguin altres els qui l'explotin a preus molt cars pel planeta. Els mateixos que s'encadenen a les soques dels arbres poden ser-ne perfectament compradors sense adonar-se'n. Precisament la lluita que va encapçalar una societat que estimava el planeta va servir per establir pautes de lluita contra el magnants de la fusta, de tanta dimensió que han quedat afogats per la mateixa que els hi vé de Sudamèrica. Putser va arribar tard, algunes muntanyes han quedat tant malmeses que ha costat molt recuperar-les (en certa manera). Inclús alguns ecosistemes límit han acabat ben pelats, tot i que llavors hagin format part de grans ecosistemes molt biodiversos (Monegros és per a molts un cul de món on res hi pot viure tot i que hi habiten espècies de gran valor).
Les pastures, per exemple, sovint molt criticades, van permetre a molts dels nostres avantpassats de no morir de gana. Es clar que en les condicions d'aquell temps qualsevol s'ho pensava en respectar l'últim bri d'herba. Avui dia això és mala vida, massa dura o com diuen molts, massa antisocial, amb la qual cosa els que pasturen avui no tenen fills a qui prendre el pèl. Tot i així, l'impacte negatiu de la pastura està arrelat en molts quan probablement d'aquí 10 anys no en quedi ni rastre. Els que hi entenen però, han vist que cal un rescat, senzillament perquè hi ha elements de l'ecosistema que perillen davant aquest fenòmen, digueu-li tortuga mediterrània, àliga cuabarrada... i és que hi ha molts d'aquests elements que no gosen viure en boscos tancats. Contrariament, el bosc tancat és un estat de la natura molt ben vist, suposa la demostració de poder i força de la natura, és com si digués "ens heu maltractat durant segles però nosaltres continuem plantant-vos cara". La silvicultura de quan Cristobal Colon hagués dit "perfecte, fusta, tallem fins i tot les roques", avui dia diu "estudiem-ho, es bo perdre totes les pastures? Hi ha algú o alguns elements de l'ecosistema que en depengui, és bo tenir tots els boscos tancats"?. Suposo que el problema avui dia és que n'hi ha que encara veuen les pastures com qui veu un tram de carretera asfaltat i no com un ecosistema, ecosistema que en moltes ocasions pot ser encara més biodivers que un propi bosc.
Amb els pins passa una mica el mateix quan en realitat sembla ser que no són un estadi molt estable en bastants dels ecosistemes que avui dia són presents. En diuen una espècie secundària, tot i que també existeixen llocs on són ben bé el famós climax, a veure el graciós que es dedica a eliminar-los per veure si surten clavells. Si hi són serà per alguna cosa, no els culpeu, podeu esperar a que arribi el climax, acostumar-vos a ells o bé tallar-los. Per exemple, aquell que vulgui alzines (perquè els pins ja no donen un duro i vol llenya per la masia) pot esperar un temps o, si vol, pot utilitzar la silvicultura per adelantar-se un quants anys en el temps, així doncs, es poden guanyar bastantes desenes d'anys aplicant aclarides successives (mirar abans les modalitats) o si voleu les famoses "entresacas" a la pineda, en cas (cosa que succeeix força vegades) que tingui plançons letàrgics d'alzina esperant. Tradicionalment a les pinedes se'ls ha aplicat un mètode bastant dur sosteniblement parlant i amb impactes més considerables per fauna i flora associada, parlo de les "tallades arreu" que, tot i els aspectes ambientals negatius, ha estat sovint garantia de bona regeneració. El mateix passa amb les perxades de castanyer, que sembla que no tenen altre mètode efectiu que les tallades arreu. De fet, aquesta espècie sempre s'ha vist molt beneficiada en "temps deforestadors". En aquells que no els agradi el climax haurà d'optar per la ma humana (o qualsevol altre perturbació) al bosc per garantir la supervivència del pi. Jo crec que hi ha casos i casos, cosa que pot estudiar la silvicultura. Per exemple, no tinc prejudici pels pins però quan veig que s'endinsen per castanyedes em venen ganes d'agafar el xerrac, cosa que caldria.
Amb les castanyedes passa una paradoxa molt curiosa, i és que no representen per res del món un estat climàcic, inclús poden significar un cultiu frutícola en el cas dels arbres de fruit i "mitg agrícola" en el cas de les perxades, boscos de rebrots que poden tenir 30 anys però que la soca tranquilament pot arribar als 300. Es podria dir que són "boscos humans", podrien encaixar perfectament amb la definició de silvicultura que ens proposa el diccionari, la silvicultura obsoleta i antigament tradicional que s'aplica en el mal sentit de la paraula a Brasil. Tot i això, el parlament europeu es va quedar de pedra quan va saber que perillaven, establint la prioritat de conservar l'espècie o millor dit, el seu ecosistema associat, que no és poc. Inclús els grans defensors del climax pateixen per aquests boscos humans, tot i ocupar zones de roure, fageda o alzina, climàcicament parlant. El boix grèvol, el tuixó, els picots... sembla ser que comparteixen aquest punt de vista.
Altra cosa és quan barrejem el C(aos)pitalisme pur i dur enmitg d'aquests assumptes. A Finlàndia, per exemple, una païs que va emergir gràcies a la indústria forestal, en alguns aspectes ho ha pagat car i poc l'hi ha faltar de no quedar-se sense un bosc verge per un duro més. Necessari és, sens dubte, preservar el poc que queda d'aquests boscos.
Aquí no podem dir el mateix, no tenim un sol racó de més d'una hectària amb aquestes característiques. És probable veure ecosistemes amb la seva vegetació potencial, és a dir un ecosistema d'acord amb els models de vegetació potencial a la zona en qüestió (és a dir, que segons diu la teoria, si deixéssim un bosc tal i com està, al cap de "x" anys tindriem la vegetació potencial), tot i que no seria ben bé així perquè a vegades aquests models fallen i evidentment un model no pot descriure bé un bosc i menys encara després de tants canvis. També pot ser veure un bosc al seu climax, tot i que a vegades no és així perquè climax implica cert equilibri (l'equilibri estricte no existeix) en molts aspectes (estructura d'edat, processos de mortalitat i natalitat en certa manera equilibrats, espai etc...). Per exemple, s'ha vist que boscos suposadament climàcics no ho eren al morir de sobte (o en un interval curt de temps) els individus més vells del mateix i amb una edat similar, precisament els que pastors o llenyetaires deixaven en peu... És evident que hi havia un desequilibri d'edats, com pot ocorrer en qualsevol població d'éssers vius.
Tot i això, a gran escala el climax és gairebé una utopia i genera bastants debats, entre ells que si es mira a una escala adeqüada, un bosc no està mai en equilibri, senzillament perquè els condicionants del mateix tampoc ho estan. Tradicionalment l'home fa retrocedir l'estat climàcic, però en d'altres escales (més o menys petites segons els llocs) hi ha altres factors que fan retrocedir aquest estat (glaçades, nevades i allaus a les zones de muntanya, bufaruts, sequeres, patògens, insectes, canvis climàtics, inundacions...). Per exemple, anterior al Würm probablement existia boscos climàcis de castanyers a Catalunya. No obstant això, quan va arribar la glaciació aquest va retrocedir tant que fins i tot va desaparèixer (n'hi ha que diuen que van quedar racons relíctics i n'hi ha que definitivament va desaparèixer del nostre mapa). El mateix va passar amb incomptables espècies que no van resistir les successives glaciacions que ha patit el planeta, si a això l'hi afegim la gran quantitat de barreres, ens trobem que les espècies van quedar estancades i no van poder "fugir" amb la conseqüent pobresa. La conseqüència és la pobresa d'espècies forestals al païs.
En definitiva, m'he desviat tant del tema que no recordo bé de què volia parlar. De totes maneres, com que veig que n'he parlat força, només vull recordar que hem fet bestieses però l'home ha estat protagonista de tot plegat. Ens agradi o no, l'home (malauradament) ha explotat des dels segles els boscos, en molts casos ho ha fet malament i en molts casos perquè tothom tenia gana i ganes de fer-se ric. Però hi ha altra gent que ha fet molt pels boscos, amants de la natura que han "creat" boscos que hom diria "naturals", o senzillament gent que els ha estudiat, tot plegat gràcies a llibres, ganes, experiències i moments inacabables enmitg d'ecosistemes. Inclús gent que vivia del bosc però alhora se l'estimava, encara n'hi ha tot i que no estiguin gaire ben vistos, generacions que s'estimaven arbres i que els han fet créixer durant segles, gent que escrivien lletres amb els arbres... Gent que no ha volgut anar a viure a la ciutat perquè la seva vida era enmitg del bosc.
P.D: Quan pugui em miro les faltes...!
Les pastures, per exemple, sovint molt criticades, van permetre a molts dels nostres avantpassats de no morir de gana. Es clar que en les condicions d'aquell temps qualsevol s'ho pensava en respectar l'últim bri d'herba. Avui dia això és mala vida, massa dura o com diuen molts, massa antisocial, amb la qual cosa els que pasturen avui no tenen fills a qui prendre el pèl. Tot i així, l'impacte negatiu de la pastura està arrelat en molts quan probablement d'aquí 10 anys no en quedi ni rastre. Els que hi entenen però, han vist que cal un rescat, senzillament perquè hi ha elements de l'ecosistema que perillen davant aquest fenòmen, digueu-li tortuga mediterrània, àliga cuabarrada... i és que hi ha molts d'aquests elements que no gosen viure en boscos tancats. Contrariament, el bosc tancat és un estat de la natura molt ben vist, suposa la demostració de poder i força de la natura, és com si digués "ens heu maltractat durant segles però nosaltres continuem plantant-vos cara". La silvicultura de quan Cristobal Colon hagués dit "perfecte, fusta, tallem fins i tot les roques", avui dia diu "estudiem-ho, es bo perdre totes les pastures? Hi ha algú o alguns elements de l'ecosistema que en depengui, és bo tenir tots els boscos tancats"?. Suposo que el problema avui dia és que n'hi ha que encara veuen les pastures com qui veu un tram de carretera asfaltat i no com un ecosistema, ecosistema que en moltes ocasions pot ser encara més biodivers que un propi bosc.
Amb els pins passa una mica el mateix quan en realitat sembla ser que no són un estadi molt estable en bastants dels ecosistemes que avui dia són presents. En diuen una espècie secundària, tot i que també existeixen llocs on són ben bé el famós climax, a veure el graciós que es dedica a eliminar-los per veure si surten clavells. Si hi són serà per alguna cosa, no els culpeu, podeu esperar a que arribi el climax, acostumar-vos a ells o bé tallar-los. Per exemple, aquell que vulgui alzines (perquè els pins ja no donen un duro i vol llenya per la masia) pot esperar un temps o, si vol, pot utilitzar la silvicultura per adelantar-se un quants anys en el temps, així doncs, es poden guanyar bastantes desenes d'anys aplicant aclarides successives (mirar abans les modalitats) o si voleu les famoses "entresacas" a la pineda, en cas (cosa que succeeix força vegades) que tingui plançons letàrgics d'alzina esperant. Tradicionalment a les pinedes se'ls ha aplicat un mètode bastant dur sosteniblement parlant i amb impactes més considerables per fauna i flora associada, parlo de les "tallades arreu" que, tot i els aspectes ambientals negatius, ha estat sovint garantia de bona regeneració. El mateix passa amb les perxades de castanyer, que sembla que no tenen altre mètode efectiu que les tallades arreu. De fet, aquesta espècie sempre s'ha vist molt beneficiada en "temps deforestadors". En aquells que no els agradi el climax haurà d'optar per la ma humana (o qualsevol altre perturbació) al bosc per garantir la supervivència del pi. Jo crec que hi ha casos i casos, cosa que pot estudiar la silvicultura. Per exemple, no tinc prejudici pels pins però quan veig que s'endinsen per castanyedes em venen ganes d'agafar el xerrac, cosa que caldria.Amb les castanyedes passa una paradoxa molt curiosa, i és que no representen per res del món un estat climàcic, inclús poden significar un cultiu frutícola en el cas dels arbres de fruit i "mitg agrícola" en el cas de les perxades, boscos de rebrots que poden tenir 30 anys però que la soca tranquilament pot arribar als 300. Es podria dir que són "boscos humans", podrien encaixar perfectament amb la definició de silvicultura que ens proposa el diccionari, la silvicultura obsoleta i antigament tradicional que s'aplica en el mal sentit de la paraula a Brasil. Tot i això, el parlament europeu es va quedar de pedra quan va saber que perillaven, establint la prioritat de conservar l'espècie o millor dit, el seu ecosistema associat, que no és poc. Inclús els grans defensors del climax pateixen per aquests boscos humans, tot i ocupar zones de roure, fageda o alzina, climàcicament parlant. El boix grèvol, el tuixó, els picots... sembla ser que comparteixen aquest punt de vista.
Altra cosa és quan barrejem el C(aos)pitalisme pur i dur enmitg d'aquests assumptes. A Finlàndia, per exemple, una païs que va emergir gràcies a la indústria forestal, en alguns aspectes ho ha pagat car i poc l'hi ha faltar de no quedar-se sense un bosc verge per un duro més. Necessari és, sens dubte, preservar el poc que queda d'aquests boscos.
Aquí no podem dir el mateix, no tenim un sol racó de més d'una hectària amb aquestes característiques. És probable veure ecosistemes amb la seva vegetació potencial, és a dir un ecosistema d'acord amb els models de vegetació potencial a la zona en qüestió (és a dir, que segons diu la teoria, si deixéssim un bosc tal i com està, al cap de "x" anys tindriem la vegetació potencial), tot i que no seria ben bé així perquè a vegades aquests models fallen i evidentment un model no pot descriure bé un bosc i menys encara després de tants canvis. També pot ser veure un bosc al seu climax, tot i que a vegades no és així perquè climax implica cert equilibri (l'equilibri estricte no existeix) en molts aspectes (estructura d'edat, processos de mortalitat i natalitat en certa manera equilibrats, espai etc...). Per exemple, s'ha vist que boscos suposadament climàcics no ho eren al morir de sobte (o en un interval curt de temps) els individus més vells del mateix i amb una edat similar, precisament els que pastors o llenyetaires deixaven en peu... És evident que hi havia un desequilibri d'edats, com pot ocorrer en qualsevol població d'éssers vius.
Tot i això, a gran escala el climax és gairebé una utopia i genera bastants debats, entre ells que si es mira a una escala adeqüada, un bosc no està mai en equilibri, senzillament perquè els condicionants del mateix tampoc ho estan. Tradicionalment l'home fa retrocedir l'estat climàcic, però en d'altres escales (més o menys petites segons els llocs) hi ha altres factors que fan retrocedir aquest estat (glaçades, nevades i allaus a les zones de muntanya, bufaruts, sequeres, patògens, insectes, canvis climàtics, inundacions...). Per exemple, anterior al Würm probablement existia boscos climàcis de castanyers a Catalunya. No obstant això, quan va arribar la glaciació aquest va retrocedir tant que fins i tot va desaparèixer (n'hi ha que diuen que van quedar racons relíctics i n'hi ha que definitivament va desaparèixer del nostre mapa). El mateix va passar amb incomptables espècies que no van resistir les successives glaciacions que ha patit el planeta, si a això l'hi afegim la gran quantitat de barreres, ens trobem que les espècies van quedar estancades i no van poder "fugir" amb la conseqüent pobresa. La conseqüència és la pobresa d'espècies forestals al païs.En definitiva, m'he desviat tant del tema que no recordo bé de què volia parlar. De totes maneres, com que veig que n'he parlat força, només vull recordar que hem fet bestieses però l'home ha estat protagonista de tot plegat. Ens agradi o no, l'home (malauradament) ha explotat des dels segles els boscos, en molts casos ho ha fet malament i en molts casos perquè tothom tenia gana i ganes de fer-se ric. Però hi ha altra gent que ha fet molt pels boscos, amants de la natura que han "creat" boscos que hom diria "naturals", o senzillament gent que els ha estudiat, tot plegat gràcies a llibres, ganes, experiències i moments inacabables enmitg d'ecosistemes. Inclús gent que vivia del bosc però alhora se l'estimava, encara n'hi ha tot i que no estiguin gaire ben vistos, generacions que s'estimaven arbres i que els han fet créixer durant segles, gent que escrivien lletres amb els arbres... Gent que no ha volgut anar a viure a la ciutat perquè la seva vida era enmitg del bosc.
P.D: Quan pugui em miro les faltes...!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada